Magda Oranich, Hauwa Ibrahim i el Pare Manel reben els Premis ‘Valors’ 2017 del Consell de l’Advocacia Catalana

Redacció.

El Consell de l’Advocacia Catalana va celebrar ahir la quarta edició dels Premis ‘Valors’, uns guardons que distingeixen les persones i entitats que destaquen per la seva defensa dels drets humans i que, amb la seva labor, contribueixen a lluitar contra les injustícies.

El conseller de Justícia, Carles Mundó, va inaugurar l’acte, celebrat ahir a la tarda a l’auditori de La Pedrera, i va lliurar el primer guardó: El Premi “Valors” a l’Advocacia Compromesa a l’advocada Magda Oranich. Tot seguit el president del Consell de l’Advocacia Catalana, Carles McCragh va lliurar el Premi Valors’ a la Solidaritat al Pare Manel. Finalment l’advocada nigeriana Hauwa Ibrahim va rebre el Premi Valors’ a l’Advocacia Sense Fronteres de mans de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.

Carles McCragh: “Cal garantir tots els drets humans”

Aquest és un Premi pensat per a persones que defensen els drets humans i treballen per promoure lleis que els emparin”, va dir el president del Consell de l’Advocacia Catalana, Carles McCragh, per afegir que “pensem que, en un context com l’actual, és més necessari que mai reconèixer els valors que promouen la defensa dels drets humans, no només aquells més bàsics, sinó tots els drets que fan que les persones puguin viure una vida amb dignitat”.  “Des de l’Advocacia entenem que els drets humans són universals i interdependents, i que per tant és impossible poder gaudir dels drets civils i polítics sense que els drets econòmics, socials, culturals i ambientals estiguin garantits”, va afegir McCragh.

Els Premiats

L’advocada Magda Oranich i Solagran (Barcelona, 1945)  Premi ‘Valors’ a l’Advocacia Compromesa per la seva lluita constant contra les injustícies, sempre al costat dels més vulnerables, i per haver impulsat des de l’advocacia canvis legals reals en pro d’una societat més justa, més ètica i més avançada.

Magda Oranich va començar a exercir com a advocada l’any 1968 i durant el franquisme va defensar nombrosos presos polítics. Referent social en la lluita pels drets de la dona i per la igualtat de gènere, a més d’altres causes relacionades amb la llibertat de pensament i els drets humans, va portar l’acusació particular de les víctimes del violador de l’Eixample, l’any 1988, un cas que va guanyar. Va ser vicepresidenta del Consell Nacional de Dones de Catalunya, i ha representat multitud de víctimes en casos de violacions i en processos contra maltractaments, agressions o avortaments, entre d’altres vinculats amb la defensa dels drets de la dona. També va representar víctimes de maltractaments en orfenats franquistes, un escàndol que va sortir a la llum arran del documental “Els orfenats de la por”. Pionera també en la defensa dels drets dels animals, va ser una de les impulsores de la Iniciativa Legislativa Parlamentària (ILP) que va abolir, el 2010, les curses de braus a Catalunya i actualment presideix la primera Comissió de Protecció i Defensa dels Drets dels Animals de tot l’Estat Espanyol creada en un Col·legi d’Advocats.

Actualment és membre del Consell Assessor del Memorial Democràtic i de la Comissió de Codificació de Catalunya. També és secretària del Comitè Català per als refugiats a Catalunya amb ACNUR i membre de la Junta de Govern de l’Institut Català Internacional per la Pau.

L’advocada Hauwa Ibrahim (Nigèria, 1968) ha rebut el Premi ‘Valors’ a l’Advocacia Sense Fronteres per la seva defensa dels drets humans a nivell global, per seva labor com a advocada en la defensa de dones i nenes a Nigèria i en especial per la seva col·laboració en el cas de les nenes segrestades pel grup terrorista Boko Haram.

Hawua va néixer en el si d’una família musulmana del nord de Nigèria i va ser lliurada en matrimoni als 10 anys, d’on va fugir per anar a un internat de nenes on va poder continuar la seva educació i més endavant estudiar Dret. El 1999 es va introduir en els estats del nord de Nigèria la xara islàmica i Ibrahim va començar a exercir la pràctica jurídica de forma pionera per representar les dones i nenes a les quals els tribunals condemnava a mort per lapidació, acusades d’adulteri, o a amputacions per robatori. Ha defensat casos de ressò mundial com els d’Amina Lawal -absolta el setembre del 2003 de morir lapidada-, Safiya Hussaini o Hasftau Abubákar, entre moltes altres. Al maig de 2014 el president de Nigèria la va nomenar membre del comitè presidencial d’investigació pel segrest de les més de 200 nenes per part del grup terrorista Boko Haram, al nord de Nigèria. A partir d’aquí va entrar en contacte amb el món dels terroristes per comprovar que la majoria dels combatents són nois que han vist les seves esperances frustrades i que només esperen que algú els valori. Llavors va fundar l’ONG “Mares Sense Fronteres: conduint la joventut lluny de l’extremisme violent”, i va començar a reunir dones de tot el món per realitzar accions amb l’objectiu de reinserir a la societat els joves que han caigut en les xarxes del fonamentalisme.

Ha estat investigadora associada a la facultat de Teologia de Harvard i s’ha dedicat a investigar en l’àmbit del diàleg interconfessional a l’Institut d’Estudis Interconfessionals de Amman (Jordània). Ha col·laborat amb el Parlament Europeu, la Comissió Europea i Nacions Unides en relació als drets de les dones i l’aplicació de la xara islàmica. El 2005 va ser guardonada amb el premi Sàkharov per la Llibertat de Consciència, concedit pel Parlament Europeu juntament amb Reporters Sense Fronteres i l’Associació cubana Damas de Blanco. Actualment és investigadora sènior de l’Institut Majlis El-Haussan, a Jordània i professora visitant a la Universitat de Roma i a la Harvard Divinity Shool.

El Pare Manel Pousa (Granada, 1954), Premi ‘Valors’ a la Solidaritat per la seva tasca solidària i humanitària d’integració social, que el va portar a crear la Fundació Pare Manel, fent possible que infants i joves de famílies desfavorides puguin gaudir d’igualtat d’oportunitat

El Pare Manel es va ordenar sacerdot a Sant Josep Oriol a Barcelona el 1975. Ha exercit el seu ministeri a la parròquia de la Santíssima Trinitat de la Trinitat Vella i als barris de Verdun i Roquetes (districte de Nou Barris de Barcelona). La realitat marginal dels nens, els joves i les famílies d’aquests barris marca la seva tasca solidària que s’estén també a les presons.  Aquesta tasca la realitza des de la seva condició de religiós, a la qual no vol renunciar, malgrat que la realitat social de les seves lluites topi de vegades amb algun sector de l’Església més ortodoxa. L’any 1983 creà l’Associació Muntanyès, amb el procés e creixement de l’entitat veu la necessitat de consolidar el projecte i el  2004 crea la Fundació Pare Manel, una institució sense ànim de lucre, arrelada als barris de Verdum-Roquetes de Barcelona, que desenvolupa i lidera projectes d’acció social i educativa. La seva acció preferent és treballar amb aquelles persones, infants, joves i famílies que estan en situació de major vulnerabilitat. El 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d’Honor de Barcelona.

Els Premis ‘Valors’, referents en l’àmbit de la defensa dels Drets Humans

L’acte, presentat per la periodista Bàrbara Julbe, es va celebrar ahir dijous 22 de juny, a l’auditori de La Pedrera, amb l’assistència de destacades personalitats del món jurídic i social i dels degans dels catorze Col·legis d’Advocats de Catalunya. Els premiats han rebut una escultura commemorativa en bronze, creada per l’artista Mercè Riba.

Es tracta de la quarta edició dels Premis ‘Valor’ de l’Advocacia Catalana que van ser creats l’any 2014 amb l’objectiu de reconèixer a les persones que, amb els valors que representen i amb la feina duta a terme des del seus respectius àmbits, són referents dels valors que necessitem per lluitar contra les injustícies i donar exemple a l’hora de defensar els drets humans.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *