Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

El Compliance a Judici a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona

Redacció.

El passat 22 de desembre va tenir lloc la jornada “El Compliance a Judici” organitzada per la secció de compliance de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona de la que n’és presidenta l’exjutgessa i professora de la URV n’Haidé Costa i Villaró i en la que van participar dos juristes de reconegut prestigi l’Il·lm. Sr. Josep Maria Torras Coll, Magistrat de la secció novena de l’Audiència provincial de Barcelona que va tractar àmpliament els aspectes processals del compliance, i el Dr. Gonzalo Quintero Olivares, catedràtic de Dret Penal de la URV que va versar, entre d’altres, sobre la suficiència dels programes de compliance i la responsabilitat del compliance officer.

Les conclusions a les que va arribar l’Il·lm. Sr. Josep Maria Torras Coll se centraren en aspectes processals que preocupen als professionals del compliance com son la manca de règim jurídic de responsable de compliment normatiu, el conflicte d’interessos entre la defensa de la persona física i jurídica en un judici. Sens dubte, però un dels temes que més van interessar fou la postura sobre la necessitat  d’emprar el  principi d’oportunitat quan abans millor en l’ús del compliance per exonerar de la responsabilitat penal. Així doncs el magistrat va exposar que hauria de ser el Jutjat d’instrucció el que, per evitar l’elevat risc reputacional de la persona jurídica en el procés, arxivés la causa un cop s’aportés el model de prevenció o compliance penal amb un seguiment efectiu i eficaç per part de la persona jurídica. Aquest punt va obrir el debat de quins requisits havia de tenir un model de prevenció de riscos penals (compliance) per gaudir dels beneficis de l’article 31 bis CP. Va quedar clar en aquest àmbit que un dels requisits que els tribunals entenen com essencial és que a l’organització hi hagi el que es denomina cultura de compliment, la qual cosa deixa fora de mercat  aquells models de pur maquillatge o formularis, ja que no compleixen amb l’esperit de la llei ni amb la doctrina majoritària.

El magistrat va recalcar que el compliance, a hores d’ara no es obligatori, però té clar que cada cop més entitats les financeres i les autoritats publiques demanen un compliance, essent que fins i tot pot servir per rebaixar els imports de les assegurances. El magistrat va concloure sentenciant que si no es obligatori, la practica farà que finalment ho sigui, el compliance acabarà sent com un certificat d’idoneïtat.

Per la seva part el Dr. Quintero va repassar els fonaments de la responsabilitat penal de la persona jurídica, fent especial esment a que els models de prevenció son més que un escapulari, doncs han de servir a la seva finalitat, arribant per tant, a la mateixa conclusió que el Magistrat ponent. El compliance pot tenir la seva funció respecte d’aquells delictes dolosos, va exposar, però que té dificultats davant dels delictes imprudents, requerint en aquests cassos de controls més severs i estrictes. El Dr. Quintero centrà, però, el seu tema en la responsabilitat del compliance officer, del que va dir que per poder realitzar les funcions de control amb independència calia que, tan si era persona física o jurídica, havia de ser externa a l’organització i amb autonomia i poder suficient.

Per altra part, el ponent també va assenyalar que entenia que el compliance officer no podia situar-se en posició de garant absoluta, per autoria en omissió impròpia. Va exposar, el Dr. Quintero, que la responsabilitat del compliance officer es troba limitada en els casos de comissió per omissió, assenyalant que, en primer lloc, la figura de l’omissió impròpia neix per evitar la impunitat en casos en els que no hi havia un autor conegut físic, però en el cas que es cometi un delicte en el sí de l’organització, fins i tot si l’autor no és conegut, el propi article 31bis l’imputa a la persona jurídica i per tant tenint un autor físic (en aquest cas la persona jurídica), no pot haver-hi un autor per omissió. A més a més, però, el Doctor, determinà que en una interpretació estricta de la norma penal, per tal que l’autoria comprengui la comissió per omissió, cal que vingui tipificada en el codi penal, i per tant no es pot predicar del responsable de compliment per omissió impròpia.

La ponència del Dr. Quintero va concloure en el mateix sentit que el Magistrat Il·lm. Sr. Torras amb el recordatori que mitjançant la llei de contractació pública els models de prevenció podien esdevenir obligatoris.

La jornada va acabar amb una taula rodona en la que els participants a la jornada van poder debatre amb els ponents els aspectes més polèmics de la jornada. Un compliance que va anar a judici a l’Il·lustre col·legi d’Avocats de Tarragona de la mà d’uns ponents excepcionals.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *