Redacció.
4 de setembre de 2018.
El Defensor del Poble, Francisco Fernández Marugán, va fer pública ahir una declaració institucional en la qual reclamava als poders públics catalans que respectessin el principi de neutralitat ideològica que ha de governar qualsevol societat lliure, oberta, democràtica i tolerant.
Fernández Marugán ha recordat que “el principi de neutralitat ideològica propi d’una societat pluralista és incompatible amb la presència als edificis públics de símbols d’una ideologia”.
Al Defensor del Poble li preocupa especialment “la deterioració de la convivència als espais públics de Catalunya”. Així, ha condemnat les agressions sofertes per una ciutadana que retirava llaços grocs a Barcelona i per un treballador de Telemadrid en el transcurs d’una manifestació.
Respecte a aquest assumpte, Fernández Marugán s’ha dirigit a la Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, Alba Vergès, recordant-li que “la llibertat d’expressió de les persones en instal·lacions públiques té un límit en el principi de neutralitat ideològica dels poders públics –que no són partits polítics o entitats de la societat civil- i té el seu fonament en què els ciutadans que acudeixen a aquestes (hospitals, instal·lacions policials, delegacions d’Hisenda i un llarg etcètera) tenen una pluralitat de posicions sobre les més diverses qüestions, totes les quals han de ser respectades sense que ningú pugui sentir-se molest o aliè a la institució pública que es tracti, que és de tots i per a tots”.
El Síndic de Greuges qüestiona el pronunciament del Defensor del Poble
El Síndic de Greuges, homòleg del Defensor del Poble a Catalunya, en un comunicat emès ahir ha qüestionat el pronunciament de Francisco Fernández Marugán sobre la llibertat d’expressió a l’espai públic i institucional.
En aquest sentit, el Síndic de Greuges ha exposat que “l’Administració local pot regular l’ús de l’espai públic i el paisatge urbà, però no l’exercici del dret de llibertat d’expressió ni del dret de reunió i manifestació“.
En opinió de la institució presidida per Rafael Ribó “les administracions locals poden actuar per restablir el paisatge urbà dels espais públics i dels béns de domini públic en general, en el marc de l’aplicació de les seves ordenances de civisme, convivència i/o de protecció dels paisatge urbà, però no poden prohibir expressions públiques d’idees personals i col·lectives que es duen a terme en el marc de l’exercici del dret a la llibertat d’expressió i del respecte dels drets de les persones i sense suposar l’alteració de l’ordre públic“.
Així mateix, el Síndic de Greuges ha manifestat que “l’Administració pot fer servir les façanes, balconades o altres elements exteriors dels seus edificis com a altaveus per exposar diferents símbols que s’identifiquen amb el suport o el compromís per a la defensa dels drets fonamentals o dels drets de minories vulnerables, i també per difondre missatges amb càrrega ideològica àmpliament acceptats per les majories polítiques, encara que no sempre de forma unànime, sempre que això es dugui a terme en un moment i un context determinats i sempre en el marc de la garantia dels drets de les persones”.
