Redacció.
17 de setembre de 2018.
La degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Mª Eugènia Gay, ha mostrat la seva disconformitat a mantenir i prorrogar l’actual pla dels jutjats de “clàusules sòl” perquè no resol l’allau de demandes presentades contra les entitats bancàries.
Ha fet pública aquesta denúncia en el marc de l’acte presentació de “l’Informe de la Justícia 2018”, una publicació que realitza aquesta corporació per analitzar l’estat i funcionament de l’Administració de Justícia, i especialment l’evolució a la demarcació territorial de l’ICAB. En aquest acte hi ha assistit també el secretari, Jesús Sánchez; i la diputada responsable de la Comissió de Relacions amb l’Administració i la Justícia (CRAJ) Cristina Vallejo.
En relació a la problemàtica de les clàusules sòl, la degana de l’ICAB també ha afirmat que “la seva implementació per part del CGPJ i la pròrroga de les mesures que els van crear ha demostrat, de forma evident, que no resulta capaç de resoldre l’allau de demandes presentades contra les entitats bancàries com a conseqüència de les demandes individuals dels consumidors en matèria de condicions generals de la contractació dels contractes de finançament hipotecari”. I ha afegit: “Ni els mitjans, ni l’organització d‘aquests jutjats ha estat l’adequada, de manera que -des de bon principi- s’han col·lapsat davant l’elevat nombre de reclamacions dels consumidors. Les dades així ho demostren, doncs segons el propi CGPJ la taxa de resolució (que és el quocient entre el nombre d’assumptes resolts i el dels assumptes ingressats) en aquest tipus de judicis des del 2n Trimestre del 2017 fins al primer Trimestre de 2018 és del 6,6% (tot i que el 1r trimestre del 2018 ha millorat), és a dir, una de les més baixes de tota Espanya” .
La degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona també ha afirmat que “si tenim en compte les dades del propi CGPJ, aquestes indiquen que el 98,3% de les sentències han estat favorables a les reclamacions dels consumidors durant el 2017; aquest percentatge resulta clarament ineficaç, des del mateix moment que obliga als consumidors a esperar tota la tramitació fins a sentència. En aquest moment es pot estimar una espera entre 2 i 3 anys fins a arribar a sentència”.
L’ICAB modificar el Reial Decret Llei 1/2017 en matèria de clàusules sol
Per aquests motius, l’ICAB considera que el CGPJ i la resta d’administracions amb competències en matèria d’administració de justícia han d’elaborar coordinadament un pla que tingui en compte una efectiva protecció dels consumidors i usuaris, aplicant criteris de proximitat de la justícia a la ciutadania i tenint en compte la implantació de la mediació extrajudicial i intrajudicial en aquest tipus d’assumptes.
En aquest sentit, des del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona es proposa modificar el Reial Decret Llei 1/2017, de 20 de gener, de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules sòl, per tal d’implementar mesures reals de mediació en aquest tipus de conflictes i evitar que restin únicament en mans de les entitats bancàries.
Col·lapse de la jurisdicció civil
Un dels aspectes més preocupants que s’han detectat i que recull l’Informe de la Justícia 2018 és el col·lapse de la jurisdicció civil a la demarcació territorial de l’ICAB ja que en totes les jurisdiccions es redueix el nombre d’assumptes pendents, mentre que a la jurisdicció civil s’incrementa en un 17%.
Pel que fa als altres indicadors com la litigiositat, que és el nombre d’expedients judicials per cada mil habitants, la degana ha exposat que s’ha incrementat en totes les jurisdiccions (excepció feta de la jurisdicció contenciosa-administrativa), i que aquesta dada passa a ser preocupant si tenim en compte l’increment del volum d’assumptes ingressats en la jurisdicció civil (un 10%) i en la jurisdicció social (un 6%)”. En aquest sentit ha indicat que les dades de 2017 demostren que, en determinades jurisdiccions -com la civil-, ha ingressat un 9% més d’assumptes dels que s’han resolt.
Pel que fa a la durada mitjana dels procediments, Gay ha indicat que el temps de resolució dels expedients judicials (que es manifesta a través de l’anomenada taxa de pendència) ha empitjorat, fet que posat en relació amb la taxa de congestió (nombre d’expedients ingressats més els pendents a l’inici de l’any dividit pels resolts), ens porta a una durada mitjana dels procediments que difícilment pot millorar en determinades jurisdiccions i expedients. Tot i que la jurisdicció civil pugui millorar numèricament en el temps de durada dels seus expedients, la percepció dels professionals de l’advocacia enquestats per l’ICAB és la contrària (empitjora per a entre un 89% i un 93 % del professionals, segons primera o segona instància). Però, en el cas de la jurisdicció social, tant la realitat numèrica com la percepció dels professionals és coincident: empitjora en els procediments de reclamació de quantitat (salaris, etc.) i en els procediments contra la Seguretat social; i així ho perceben els professionals en un 96% en la generalitat dels assumptes de la primera instància i en un 78% en la segona.
Jurisdicció social
Des del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona també s’ha advertit que la jurisdicció social, tot i la regressió de la crisi econòmica, continua assumint un volum d’assumptes molt superior del que ingressava abans. La seva situació no ha millorat en aquest darrer any.
Gay ha indicat que des del Col·legi es considera que la manca de mitjans i d’una organització eficient -perquè no s’ha desenvolupat l’anomenada nova oficina judicial en la ciutat de Barcelona- provoca que la situació no millori, malgrat l’esforç dels funcionaris i, particularment, les tasques de conciliació i mediació dels Lletrats de l’Administració de Justícia i dels Magistrats i magistrades. I ha afegit que “la percepció dels advocats i advocades de l’ICAB és que a més de mitjans -personals i de jutjats- cal també una millora en l’organització d’aquests“.
Per aquest motiu l’ICAB considera necessari que els responsables polítics de totes les administracions amb responsabilitats públiques en matèria de justícia es plantegin la necessitat d’abordar una reforma organitzativa de la justícia que incorpori criteris de col·legiació entre jutges i magistrats a l’hora de resoldre els expedients judicials i, alhora, d’especialització en tots els ordres jurisdiccionals, circumstàncies que –per altra banda— han d’anar definitivament lligades a una efectiva implantació de les TIC per tal d’agilitzar i coordinar les tasques dels diferents professionals que intervenen en la justícia.
Ús de les TIC
Respecte a l’ús de les noves tecnologies, la degana de l’ICAB ha explicat que un 59% dels lletrats enquestats per aquesta Corporació considera (després d’haver experimentat l’inici de la implementació gradual –en determinades jurisdiccions—de l’e-justicia.cat) que no s’han implementat correctament les noves tecnologies en l’àmbit de la justícia, però també ha indicat que el problema més important radica en la manca d’un sistema que sigui eficient en la notificació de les resolucions judicials per via telemàtica. “Altra cosa hem de dir sobre l’aplicació específica del sistema de videoconferències en la relació advocat-client, que ha estat valorat com a molt útil, tot i l’encara reduïda utilització del sistema amb els interns en els centres penitenciaris de Catalunya”, ha afirmat la degana de l’ICAB.
Gay ha considerat que les TIC resoldrien un altre problema que, en aquest moment continua sent un incompliment flagrant de les garanties en el procés penal espanyol, com són les traves que rep l’advocacia per accedir a l’atestat. I ha afirmat “mentre no hi hagi una digitalització efectiva, amb garanties d’accés als elements de les actuacions policials i/o judicials que siguin essencials per la defensa del detingut o pres, no podrem mantenir que aquest tema s’ha resolt.
Qui ha de tenir aquest accés digital amb garanties ha de ser l’advocat o advocada que exerceix la defensa d’aquesta persona”.
Manca de presència efectiva de fiscals en expedients i judicis a les delegacions
L’ICAB també ha denunciat la manca de presència efectiva de fiscals en expedients i judicis en determinades delegacions, especialment a Vilafranca del Penedès i Berga. Gay ha explicat que “aquesta situació preocupa a la Corporació perquè fa entrar en crisi la tramitació de molts expedients, amb demores i en perjudici de les garanties de les víctimes i dels menors” i ha afegit que “d’acord amb la llei l’Estatut orgànic del Ministeri Fiscal s’haurien de crear Fiscalies d’Àrea i de Seccions Territorials amb les corresponents plantilles de fiscals i amb la dotació pertinent de funcionaris”. Per aquest motiu, l’ICAB reclama una major coordinació entre diferents administracions (Ministeri, Fiscalia General de l’Estat, Fiscalia Superior de Catalunya i Departament de Justícia).
Cal tenir en compte que tot i que aquest tema afecta les delegacions també és específicament important en el cas dels procediments dels Jutjats de Família i d’estat civil de les persones i d’incapacitacions. En aquest sentit, Gay ha recordat que “la pròpia memòria del Deganat del Jutjats de Barcelona posa de manifest la greu situació d’aquests òrgans judicials, que en els darrers 2 anys han duplicat el nombre de procediments que han de resoldre”.
Tracte a l’advocacia
La degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona també ha ressaltat que un percentatge important de queixes que realitzen els advocats i que fan arribar a la CRAJ (Comissió de Relacions amb l’Administració i la justícia) estan relacionades amb els tracte que rep l’advocacia per part de magistrats, jutges, fiscals i resta de funcionaris que despleguen les seves funcions i activitat en el òrgans de l’Administració de Justícia.
Proactius per millorar l’administració de justícia
Per últim, l’ICAB i, molt particularment des de la CRAJ, vol posar en relleu que aquesta Corporació ha dut a terme, des de juliol de 2017, un seguit d’iniciatives i actuacions per trobar solucions als problemes de la justícia: reunions amb Degans i deganes de Jutjats, així com amb els seus delegats i delegades; i amb degans i deganes de Fiscalies, per establir una relació directa amb els responsables de les jurisdiccions i fiscalies que permeti trobar solucions als problemes dels professionals de l’advocacia. I, per descomptat, amb els diferents membres i delegats de les pròpies delegacions de l’ICAB, per conèixer de primera mà aquests problemes a resoldre.
