Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

Precarització laboral i advocacia jove

Per Grup d’Advocats Joves de Granollers (GAJ Granollers)

14 de gener de 2019.

Des del Grup d’Advocats Joves de Granollers creiem necessari exposar l’alarmant augment de la precarietat laboral en l’àmbit de l’advocacia i molt especialment a l’inici de la carrera professional.

El fals autònom, un costum massa generalitzat en l’advocacia

De ben segur que tots coneixem a algun/a company/a que treballa per compte d’altri en un lloc de treball emmascarat amb una fal·laç aparença de relació mercantil, situació que tots coneixem com “fals autònom”. D’entrada ens pot semblar un costum heretat de la professió liberal que exercim, un fet que, fruit de la crisis econòmica patida per tots, s’ha generalitzat i fins i tot agreujat, arribant a uns límits que ens haurien d’obligar a plantejar-nos quin tipus de col·lectiu volem ser.

Potser els advocats no especialitzats en dret laboral els pot semblar que la figura del fals autònom pot permetre abaratir costos que seran dedicats a la retribució final del lletrat, però la realitat és molt diferent.

Un lletrat que treballa per compte d’altri sota la falsa aparença d’una relació mercantil  ha de fer front al pagament de les quotes de la seguretat social o assegurança privada, ha de complir amb les obligacions comptables i fiscals com a empresari (liquidacions d’IVA, etc), li manca el dret a vacances i la seva remuneració esta subjecte únicament  al pacte establert entre ocupador i empleat, fet que permet que no es respecti el salari mínim. Tanmateix, el fals autònom pot ser “acomiadat” sense necessitat de preavís ni dret a indemnització i no percebrà cap prestació d’atur.

Realment no és una proposta de feina massa atractiva, però aleshores, per què aquest costum està tan instaurat en el nostre col·lectiu? Per què hi ha lletrats que accepten treballar sota aquestes precàries condicions? La resposta és senzilla. En la majoria de casos, aquestes ofertes són les úniques que permeten iniciar la professió de l’advocacia.

L’altra pregunta que segurament ens rondarà el cap és quins beneficis obtenen els advocats que s’aprofiten d’aquesta situació de vulnerabilitat i es situen en la posició d’ocupador en aquesta pràctica. Un altre cop la resposta resulta senzilla.

En aquests supòsits no s’aconsegueix simplement abaratir els costos socials que genera un treballador sinó que permet establir remuneracions precàries, molt per sota del salari mínim interprofessional. Tanmateix, aquesta situació permet reduir els costos durant el mes d’agost, en el que molts despatxos tanquen i no han de pagar salaris, i per si no fossin suficients els avantatges, permeten trencar una relació laboral sense preavís i sense obligació d’indemnitzar al treballador.

No obstant, hem de tenir en compte també les conseqüències  que aquesta mala praxis pot generar per l’ocupador, que només d’entrada s’arrisca a ser demandat per acomiadament improcedent o per reconeixement de la relació laboral.

A més a més, es poden derivar inspeccions de treball i quantioses sancions i recàrrecs en matèria de seguretat social, capitalitzacions de determinades prestacions per incapacitat i un llarg etcètera. En definitiva, conseqüències econòmiques prou rellevants  perquè molts es replantegin la situació actual dels seus treballadors.

Salaris indignes, jornades laborals sense límit.

Actualment no existeix mecanismes legals de  regulació laboral específics en l’àmbit de l’advocacia.  La implantació del Reial Decret 1331/2006, de 17 de novembre, pel qual es regula la relació laboral de caràcter especial dels advocats que presten serveis en despatxos d’advocats, individuals i col·lectius, és alarmantment escassa i no ha significat una millora de la situació exposada. Només un 9,82% dels bufets que tenen contractats a joves advocats respecten aquesta relació especial en els seus contractes.

Aquest fet  no només perjudica l’advocacia jove, que sens dubte és la gran víctima de la manca de desenvolupament i mitjans de la regulació laboral especial, sinó que també afecta notablement a aquells despatxos que compleixen amb els seus deures i obligacions de contractació, ja que carreguen amb les despeses pròpies d’aquesta contractació en contra dels despatxos que “estalvien” aquesta part.

Les jornades laborals actuals per a la gran majoria d’advocats joves són de 40 hores setmanals o més, superant en alguns casos les 60 hores a la setmana. Tan sols un nombre mínim treballen a mitja jornada. La gravetat de la situació rau en  que les mateixes es donen sota remuneracions precàries. Aquesta situació es deu bàsicament a dues qüestions. En primer lloc a la cultura pròpia del mon de l’advocacia que no valora adequadament als propis advocats ni especialment el valor afegit que representen per al despatx.

En segon lloc, pel fet que quan no hi ha igualtat de forces entre la part contractant i la contractada,  l’advocat es veu obligat a acceptar; és a dir, si un vol iniciar la professió d’advocat, se li imposa aquesta modalitat i si es nega, l’alternativa és quedar-se sense feina.

Si preguntem al col·lectiu de joves advocats,  la gran  majoria  troben “normal” que per arribar a desenvolupar la professió per la qual s’han estat preparant durant anys,  invertint esforços personals i econòmics, han de passar per condicions tan abusives com les exposades.

Junta Directiva del Grup d’Advocats Joves de Granollers.

Que ens diuen les enquestes?

La Confederación Española de la Abogacía Joven (CEAJ) ha elaborat una enquesta on van participar 513 advocats de diferents Col·legis de tot l’Estat en motiu del llançament de la campanya “Contratas o esclavizas”. Les dades que van sortir a la llum són preocupants.

Quasi el 50% dels joves advocats espanyols (un 40,18%) amb menys de 5 anys d’exercici i contractats per despatxos treballen com “falsos autònoms”

En relació a les remuneracions, un 40% dels enquestats, no cobren més de 6.000 euros anuals, és a  dir 500 euros mensuals i un altre 10%  presta els seus serveis de forma totalment gratuïta. Així mateix, només un 14% del companys, cobren un salari superior als 18.000 anuals.   

Quina conclusió en traiem?

Els números no menteixen, doncs reflecteixen clarament la situació desfavorable dels joves advocats d’arreu d’Espanya. En els darrers  anys s’ha confós vocació amb precarietat i ha existit un clar abús d’una situació de vulnerabilitat patit pel nostre col·lectiu més jove.

Des dels grups d’advocats joves de tot l’Estat s’estan dirigint  esforços en la negociació d’un conveni col·lectiu a nivell estatal – fins ara inexistent-, per el qual es regulin retribucions, jornades laborals i unes condicions dignes a fi de reverit la situació de precarització de la professió que s’està donant avui dia.

Per aconseguir-ho, cal que tot el col·lectiu d’advocats es conscienciï i es solidaritzi. L’advocacia institucional ha de ser el mitjà per a instar a totes les institucions i òrgans competents a promoure la creació d’organitzacions empresarials, associacions o sindicats d’advocats que estarien legitimats per dur a terme una negociació col·lectiva.

En definitiva, és feina de tots prendre consciencia d’aquest situació,  no tolerar les males pràctiques de contractació exposades entre companys i promoure tot tipus d’actuacions tendents al reconeixement d’uns drets laborals i professionals dignes per a l’advocacia.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *