Ha arribat un tsunami al món jurídic: Com fer-li front?

Per Alexander Salvador, Arantza Bernal y Àngela Francés.
Barcelona.
 

Ahir va tenir lloc la Jornada “Perits, Advocats i Procuradors front el mercat de les noves tecnologies: Com innovar i generar negoci” organitzada per l’Associació Catalana de Perits Judicials i Forenses. Presidida per Rafael Orellana, President de l’Associació Catalana de Perits Judicials i Forenses, i com a ponents Jordi Estalella i Paula Fernández-Ochoa, la conferència va centrar la seva temàtica principal en com la tecnologia de la informació està canviant els mètodes de captació de clients i de generació de negoci, i seguidament, en com el sector legal ha d’usar a favor aquest canvi de rumb per potenciar la seva marca personal.

Rafael Orellana, President de l’Associació Catalana de Perits Judicials i Forenses, i els ponents Jordi Estalella i Paula Fernández-Ochoa. Font: El Jurista.

En primer lloc, en Jordi Estalella, va citar a H.G. Wells, autor de la novel·la “L’home invisible”, per així fer una clara referència a la manifesta invisibilitat dels professionals del món jurídic. A partir del 2001, a través del Reial decret 658/2001, de 22 de juny, pel qual s’aprova l’Estatut General de l’Advocacia Espanyola, va començar a haver-hi una obertura en relació a la publicitat en l’advocacia, començant a deixar de costat el boca-orella. Fins al 2001, doncs, el sector legal va viure aliè a la publicitat com la coneixem actualment. Causes d’això van ser el monopoli del coneixement exercit pels professionals del jurídic, de molt difícil accés per al ciutadà del carrer, i el boca-orella establert per regla general. La relació de confiança entre l’advocat i el perit o procurador consistia en la recomanació al client (el boca a orella). Davant la falta d’oferta publicitària, era impossible la comparació, ja que existia una relació d’exclusivitat, disgregant així l’oferta.

En raó de l’Estatut General de l’Advocacia Espanyola, l’advocacia va poder començar a perdre la seva invisibilitat, gestionant així nova estratègies per generar negoci. De tal manera, en termes d’invisibilitat per part dels professionals en relació als clients, els procuradors són aquells que han romàs més ocults al coneixement dels clients, seguit dels perits, que ocupen un imaginari segon lloc en aquesta piràmide de l’invisible i el visible. Finalment, trobem als advocats, com els professionals del sector, més visibles al consumidor i/o client.
Seguint aquest fil argumental, tal com exposava Jordi Estalella, s’ha establert tradicionalment un binomi valor = preu totalment igualitari a través dels tres factors anteriorment referenciats; L’absència de publicitat, el monopoli del coneixement i l’exclusivitat exercida pel boca-orella.
Tradicionalment aquest binomi valor = preu s’ha mantingut inalterable, atès que no hi ha hagut cap fet que pogués desestabilitzar els tres pilars que conformen la percepció del valor del servei jurídic ofert; Ofereix/Demanda, Informació i Confiança. No obstant això, amb l’arribada d’Internet, va arribar l’impossible. Va arribar un Tsunami al món jurídic que ha causat que el binomi valor del servei = preu exigit, s’ofegui.

Jordi Estalella. Font: El Jurista.

Tal com afirmava Jordi Estalella, aquest tsunami pot ser tant un perill per a aquells que no s’estan adaptant i innovant enfront del nou onatge, com tota una oportunitat de generar negoci per a aquells que han construït la seva pròpia arca de Noé, preveient tals canvis.
Internet és ara, per antonomàsia, el concentrador d’oferta de serveis jurídics per excel·lència; Enfront de la cerca en Google de serveis jurídics, apareixen més de 95.900.000 entrades a Espanya i en castellà, és a dir, 95.900.000 ofertes pel client. Quins efectes està tenint doncs Internet en relació a l’oferta de serveis jurídics?
A partir de l’existència d’Internet i progressivament en el temps, podem constatar una hiperinflació de l’oferta. Sent així, atenent a les regles de l’oferta i la demanda, a haver-hi igual oferta, però, concentrada, per la qual cosa el client la percep com a major, la demanda s’estima menor i s’exigeix una disminució del preu, sense exigir, no obstant això, una disminució del valor dels serveis oferts. El client, sens dubte, es torna més exigent.
La tendència de cerca exercida pels clients s’estableix en tres perfils diferents. En primer lloc, aquells que primer utilitzaran el boca-orella, i després consultaran en Internet. En segon lloc, aquells que consulten Internet, i després acararan la informació oposada a través del boca-orella. I finalment, aquells que es decidiran exclusivament pel que estableix Internet. Molt més interessant és constatar el mitjà a través del com els futurs clients busquen als seus professionals del sector jurídic. Un 65% ho busca a través del portàtil, un 21% a través del seu smartphones, un altre 15% a través de la televisió, i un altre 6%, per increïble que sembli, ho fa a través de videoconsoles.

Per finalitzar la seva intervenció Jordi Estalella, va esmentar algunes de les noves propostes virtuals que estan sorgint arran d’aquest Tsunami creat per Internet i les xarxes socials. Algunes d’aquestes són LegalZoom, ClickLaw, ContratarAbogados, RocketLawyer, LawYeah!, LegalIn o Procurea.

Paula Fernández-Ochoa. Font: El Jurista.

Seguidament, Paula Fernández-Ochoa Sòcia fundadora de la consultora MoreThanLaw, va exposar com els professionals del sector podien fer front a aquest Tsunami anomenat “Internet”.
Fernández-Ochoa, va exposar una de les problemàtiques de tenir tota l’oferta concentrada en un sol aparador (Internet); El client no sabia a qui contractar. Sent així, era imprescindible potenciar la marca personal del propi advocat i fer-la percebre a través de les xarxes socials. Però, què és la marca personal? En paraules de Paula Fernández-Ochoa, és ensenyar al món la millor versió de tu mateix, i per il·lustrar-ho es va referenciar en el següent vídeo de SoyMiMarca.

La principal dificultat de l’actual professional del sector jurídic és gestionar una marca personal que li permeti diferenciar-se dels altres professionals del sector per així poder captar un major tràfic de negoci a destacar entre la resta d’oferta concentrada.

Com desenvolupar la Marca Personal del professional? La marca professional no es crea, es gestiona, s’ignora, però, no pot crear-se. La marca personal del propi professional es desenvolupa a través de l’autoconeixement, una estratègia clara i una bona gestió. La marca personal és allò que defineix al professional i pel que serà contractat. És doncs l’estil propi de cada advocat, procurador o perit el que farà decidir al client si contractar o no a aquell professional.
Un altre dels problemes que es poden trobar en la diferenciació a través de la Marca Personal és la confrontació d’aquesta amb la Marca Corporativa. És important que les empreses motivin el desenvolupament de la Marca Personal dels seus empleats, atès que això comportarà un augment en la generació de negoci. En cap cas, les empreses haurien de posar traves a tal desenvolupament, atès que això podria causar que el treballador decidís abandonar aquella empresa per una altra.

Finalment, la ponent va centrar el seu discurs a les xarxes socials i com podien ser aprofitades a favor del professional per captar negoci. Xarxes com Twitter o Linkedin poden ser grans aliades per poder impulsar i desenvolupar la marca personal del professional. Els principals avantatges d’un ús adequat d’aquestes són un increment d’oportunitats de negoci donat el neetworking inherent d’aquestes xarxes alhora que aporta més visibilitat al professional. Els dos principals riscos estan clars; La confrontació entre un perfil més professional i un altre més personal, i el cost d’inactivitat.

2 comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *