Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

Capítol 1: Europa i l’Acord Comercial Anti-falsificació

Per Arnau Martí.

Usuari d'internet utilitzant Megaupload, una famosa web de descàrrega.

El passat 11 de maig la Comissió Europea va presentar, davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, una petició perquè aquest es pronunciï sobre si el tractat ACTA és compatible amb la legislació comunitària i, més concretament, amb la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea sota la pregunta: ”És l’Acord Comercial Anti-falsificació (ACTA) compatible amb els tractats europeus, en particular amb la carta de Drets Fonamentals de la UE?“.

Aquesta petició ve com a resposta de les declaracions crítiques sobre l’aprovació del Tractat que va fer el president del Parlament Europeu Martin Shulzarrel de la no ratificació del mateix per alguns països europeus com la República Txeca,  així com per les 2,5 milions de signatures de ciutadans europeus aconseguides per associacions contràries a aquest tractat.

El Tractat Comercial Anti-Falsificació (ACTA) és un acord internacional impulsat per les grans associacions discogràfiques i cinematogràfiques americanes que té per objectiu protegir la propietat intel·lectual mitjançant el control i l’eliminació de la producció de còpies fraudulentes de productes originals (ja siguin falsificació de béns, medicaments genèrics o pirateria d’internet).

Aquest tractat té un caràcter voluntari i permetrà, entre d’altres, augmentar el control fronterer o crear un propi cos de govern fora de les institucions internacionals existents. Tot i així, la mesura més problemàticaque incorpora aquest tractat és la monitorització de tots els paquets de càrrega i descàrrega que circulen per Internet per part de les ISP (les empreses proveïdores de serveis d’Internet). Aquesta mesura comportaria que aquestes empreses controlessin totes les dades que es carregen i descarreguen en cada equip per, a partir de filtres, detectar arxius protegits per drets d’autor. Aquests arxius protegits (entre els que podríem arribar a trobar seqüències de pel·lícules en vídeos penjats al Youtube, vídeos de festa penjats al Facebook amb música protegida de fons o articles de diari enviats per correu electrònic) comportarien la desconnexió de l’usuari de la xarxa així com la notificació, a l’empresa relacionada amb la còpia, de l’ús indegut de material per a que la mateixa empresa prengués mesures legals que podrien comportar, entre d’altres, la multa o pena de presó per a l’usuari.

Malgrat que el Tribunal encara no ha emès resolució al respecte, la eurocambra preveu votar el Tractat a finals de maig (en un principi dimarts pròxim, dia 29).

La solució a l’ús actual de la propietat intel·lectual, és el control de l’usuari i la imposició de sanció? És necessari un canvi de concepció del concepte propietat intel·lectual?

 

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *