Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

“Hem de sacsejar l’advocacia”

Per Alexander Salvador i Joan Mateo. Entrevista a Jordi Domingo, candidat a Degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona.

Futurible Degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Com comença aquesta aventura?

Jordi DomingoComença per alguns companys que em venen a animar a que em presenti. I amb una percepció molta clara; la societat actual viu una situació de crisis i  trasbals, i en aquest marc el Col·legi ha perdut el paper de referent social que havia tingut anys enrere. Davant d’aquesta situació la candidatura que encapçalo té una clara voluntat de recuperar a través del Col·legi, per a la societat civil i per a l’advocacia, la defensa dels seus  drets socials. Per això necessitem sacsejar el Col·legi i així recuperar un discurs i una presència activa en els debats socials.

Per tant, considera la seva candidatura trencadora pel que fa a la gestió duta a terme per l’actual Junta de Govern?

Absolutament trencadora i renovadora. Pretenem obrir el Col·legi  a tots els col·legiats, ja que estem cansats de l’endogàmia que l’ha regit  en els últims anys. Som molts col·legiats i molt pocs votants, i això s’ha d’acabar d’una vegada per totes.

A què és deu aquesta desafecció a les eleccions?

Durant molt de temps s’han fet les coses malament i l’advocacia està cansada. És evident que hi ha moltes coses que no s’han fet bé i una de les més importants  és que el Col·legi ha perdut protagonisme en l’àmbit social. Una altra cosa que no m’agrada és que hi ha molt poca participació; dels 3.000 col·legiats que voten, n’hi ha 800 o 900 que remenen les cireres; sempre són els mateixos que es van passant el relleu cada vegada que hi ha eleccions. I en definitiva aquests són els que manen. Una endogàmia que propicia que els col·legiats se’n desentenguin de la institució.

Parlant de presència i implicació social. Només en els darrers mesos, el Col·legi ha sigut part activa en accions en contra la retallada dels mòduls en el torn d’ofici de les taxes judicials, en accions a favor de noves garanties pels desnonats… Què n’opina vostè d’això?

Totes aquestes accions són positives, si. Però, falta molta més de contundència, molt més de coratge; Que la judicatura ens passi la mà per davant en tots aquests afers, quan l’advocacia hauria d’haver sigut la capdavantera… A mi com a advocat em dol. Nosaltres som la frontera entre els poders públics i la societat civil, i com a tals hem de jugar un rol important en la defensa de la societat civil. Ens els darrers anys, però, el Col·legi no ha jugat aquest rol amb la fermesa i la convicció necessària. El Col·legi ha fet coses positives si. Però, en quantes d’elles ha sigut capdavanter?

Quines són les principals propostes de la seva candidatura?

En primer lloc, recuperar el protagonisme del Col·legi. Allà on hi hagi un problema plantejat per la societat, el Col·legi hi ha de ser i ha de d’opinar. El Col·legi no és un partit polític, ni ha de ser un partit polític, ni volem que ho sigui. Però, dit això, no ens ha de fer por opinar, encara que siguin temes polítics. Si soc Degà, l’endemà de les eleccions hi haurà una actitud valenta per part del Col·legi.

En segon lloc, transparència des del primer dia. S’han d’obrir portes i finestres i treballar cap a la transparència en els temes econòmics. Hi ha molt poca racionalitat en els afers econòmics, molta despesa supèrflua.

Algun exemple de la falta de despesa supèrflua?

Hi ha despeses supèrflues. Moltes.. Tan  els advocats novells com els més sèniors ,que porten tota la vida dedicant-se a aquesta professió i veiem el que es fa des de fora, pensem que hi ha  s’han d’eliminar les despeses innecessària, volem un Col·legi racionalitzat i útil i hem d’estar en consonància amb la situació actual que viu la societat. Probablement no són grans partides macroeconòmiques, però, en aquests temps de crisis el Col·legi ha de tenir l’obligació moral d’eliminar aquestes  despeses.

I aquesta suposada falta de transparència es coneguda per tots els col·legiats?

Evidentment que no, la pròpia desafecció al Col·legi i l’endogàmia existent propicia que la gran majoria de col·legiats desconeguin aquesta realitat.

Cal canviar els canals de comunicació per combatre la desafecció?

Evidentment, el Col·legi ha de propulsar nous mètodes de comunicació i participació entre els col·legiats i el propi Col·legi.

Quines són les seves propostes en aquest sentit?

En primer lloc, ja hem demanat a l’ICAB la celebració d’ un debat públic amb tots els candidats  per arribar al màxim de col·legiats i en aquesta línia demanem també als mitjans de comunicació que es facin ressò d’aquest debat per a portar-lo al carrer. Hem de sacsejar als advocats i advocades perquè es conscienciïn en un moment com l’actual.

En els darrers mesos s’ha parlat molt d’internacionalització. Des del Col·legi s’ha potenciat molt aquesta via de generar volum de negocis a través de fires, fòrums i conferencies. Què n’opina vostè d’aquestes accions dutes a terme?

Jo he assistit a les dues fires. L’European Jurist Forum, des del meu punt de vista, és un fracàs absolut. La Fira de l’Advocacia, no obstant, va ser innovadora i en un moment encertat, encara així, va ser insuficient. Un pas massa petit per poder solucionar un dels grans reptes actuals de l’advocacia. Per afrontar aquests grans reptes cal una advocacia forta i unida. No un Degà il·luminat i una Junta que actuï amb bona fe. El Col·legi ha de buscar totes les solucions i més, i fa falta crítica permanent de tots i cada un dels col·legiats.

Algunes preguntes ràpides sobre l’actualitat jurídica. Que n’opina front la problemàtica dels desnonaments?

Crec sincerament que tota la feina que ha fet la plataforma és realment extraordinària i totalment necessària front la passivitat dels poders públics.

Llei de Serveis Professionals. Què n’opina sobre la centralització dels col·legis?

Personalment, crec que a la llarga tendim a la unificació de col·legis. Aquesta qüestió, però, s’ha de debatre i ser votada per tots els col·legiats. Fa falta fomentar la participació dels interessats en aquests aspecte i que ens donin la seva opinió. Crec que no és una qüestió que ens hem de plantejar a  mitjà o llarg termini.

Per acabar… Ja ha començat la campanya. Alguna paraules cap al lector?

Si, que voteu. No importa si voteu la meva candidatura o alguna de les altres, però, heu de votar. L’últim que faria és cridar a l’abstencionisme. Cal motivar i lluitar per fomentar la participació dels col·legiats en els afers del Col·legi per així poder aconseguir una advocacia forta. Hem de sacsejar l’advocacia.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *