Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

Els prismàtics de la Policia i la prova il·lícita

Per Diego Fierro. 
Màlaga.

El Tribunal Suprem ha anul·lat la pena de presó imposada per l’Audiència Provincial d’Orense a dues persones per tràfic de drogues en considerar il·lícita la principal prova de càrrec contra ells, que va ser l’activitat observada per la policia a l’interior d’un domicili mitjançant prismàtics. Aquesta activitat vulnera la inviolabilitat del domicili, garantitzada per l’article 18.2 de la Constitució Espanyola.

policia-nacional-prismaticos-620x349

Per obtenir proves d’un domicili s’han d’aplicar les regles de la Llei d’Enjudiciament Criminal. Aquesta norma estableix que s’ha de demanar una autorització judicial prèvia per poder realitzar actes d’investigació penal que afectin als drets fonamentals. Només una vegada atorgada l’autorització -i segons el que permeti el seu contingut-, es podran practicar totes aquelles diligències necessàries per obtenir dades relatives a la comissió de delictes.

Cal tenir present que l’article 11.1 de la Llei Orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial, diu que “No tenen efecte les proves obtingudes, directament o indirectament, violentant els drets o llibertats fonamentals“. Aquest precepte recull la doctrina del fruit de l’arbre enverinat, per la qual seran nuls els resultats obtinguts com a conseqüència d’una prova il·lícita.

La doctrina del fruit de l’arbre enverinat està directament vinculada amb el dret a la tutela judicial efectiva. L’article 24.2 de la Constitució Espanyola indica que tots tenen dret a un procés públic sense dilacions indegudes i amb totes les garanties.

La Sentència del Tribunal Constitucional 85/1994 estableix que “la impossibilitat d’admetre en el procés una prova obtinguda violentant un dret fonamental no només deriva directament de la nul·litat de tot acte violatori dels drets reconeguts en el Capítol Segon del Títol I de la Constitució, i de la necessitat de no confirmar, reconeixent efectives, les contravencions dels mateixos (STC 114/1984), sinó ara també en el pla de la legalitat en virtut del que disposa l’art. 11.1 de la Llei orgànica del poder judicial (L.O.P.J.)“. A més, cal saber que la Sentència del Tribunal Suprem 386/2007 diu que “La il·licitud no ha de referir-se a la prova en si, sinó a la manera en què la mateixa s’aconsegueix, i quan s’empren mitjans il·lícits, com aquí va passar, la font de prova no ha de ser assumida en el procés, per tant no ha de ser tinguda en compte“.

Els subjectes acusats havien desenvolupat conductes delictives i, probablement, haurien d’haver estat sancionats d’acord al Dret Penal substantiu des d’una perspectiva purament tècnica. No obstant això, els processos penals s’han de desenvolupar amb totes les garanties, de manera que no es produeixi la vulneració de drets fonamentals, ja que cal evitar que es vegi greument afectat el dret a la tutela judicial efectiva, que està vinculat amb els pilars essencials l’Estat de Dret i que interessa a tots els ciutadans.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *