Les clàusules nul·les del teu préstec hipotecari

Per Albert Collado i Meritxell Sementé
Traducció per Xènia Gimenez.
Barcelona.

Avui en dia, és ben conegut que hi ha múltiples clàusules abusives en els préstecs hipotecaris subscrits per la majoria dels ciutadans espanyols.

No obstant això, amb l’esclat mediàtic de les populars “clàusules sòl”, hem focalitzat el nostre interès en aquestes clàusules que limiten la variabilitat de l’interès aplicable als préstecs hipotecaris. Hem oblidat així una infinitat d’altres clàusules que, a ulls de la judicatura, resulten igualment abusives i que per això han de ser considerades nul·les.

A continuació, detallarem algunes de les clàusules més freqüents en els préstecs hipotecaris subscrits entre 2000 i 2010:

  1. El contingut ha de ser clar, transparent i comprensible

En una reinterpretació de l’article 4.2 de la Directiva Comunitària 1993/13/CEE, el Tribunal Suprem, en les seves Sentències de 23 de desembre de 2015 i de 24 de març de 2015, constata que qualsevol clàusula inserida en un préstec hipotecari la redacció de la qual no sigui clara, transparent o comprensible és abusiva i, per tant, nul·la.

  1. Les comissions

D’obertura: Tant l’article 60 i 60 bis de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris com l’Audiència Provincial d’Ourense (Sentència de 18 de maig de 2015) han considerat abusiva la inclusió d’una clàusula obligatòria i unilateral per la qual s’obligui el prestatari al pagament d’una comissió d’obertura pel simple fet de formalitzar el préstec.

De reclamació per posicions deutores: En aplicació de l’article 8 Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i de l’article 8.2 Llei de Condicions Generals de la Contractació, les clàusules inserides unilateralment que determinen una comissió per la simple expedició d’un certificat informatiu del deute pendent, així com una comissió fixa per reclamació en cas de deure quantitats, són clarament perjudicials de l’interès econòmic del consumidor i, per tant, abusives.

En aquest mateix sentit, el Jutjat Mercantil Núm.1 de Sant Sebastià, en la seva Sentència de 2 de febrer de 2015, declara les esmentades clàusules abusives, ja que entén que no responen al cost real que l’impagament pugui originar a l’entitat.

Font: www.lavanguardia.com
Font: www.lavanguardia.com
  1. Les despeses a càrrec del prestatari

El Tribunal Suprem (Sentència de 23 de desembre de 2015) ha estat clar en considerar que les entitats bancàries no poden obligar els prestataris a pagar la totalitat de determinades despeses, les quals per llei són exclusivament imputables al prestador.

Aquestes despeses són el pagament de determinats tributs com l’Impost d’Actes Jurídics Documentats, el pagament de les costes processals derivades de qualsevol procediment de reclamació judicial del deute i els honoraris de l’advocat i del procurador de què s’hagi servit l’entitat prestadora per reclamar el deute (entre d’altres).

  1. El venciment anticipat

El Tribunal Suprem, mitjançant les Sentències de 4 de juny de 2008, de 16 de desembre de 2009 i la més recent de 23 de desembre de 2015, ha limitat el venciment anticipat a la concurrència de justa causa i als incompliments de caràcter essencial del contracte.

Així mateix, són freqüents les clàusules tipus que permeten al prestador resoldre anticipadament quan el prestador sigui declarat en concurs. En aquest sentit, l’esmentat venciment ha de ser considerat abusiu perquè entra en conflicte directe amb l’article 61.2 de la Llei Concursal i amb el principi de vigència dels contractes.

En aquest mateix sentit, el Tribunal Suprem, en la seva Sentència de 16 de desembre de 2009, considera abusiva la facultat de l’entitat bancària de determinar el venciment anticipat en el cas d’alienació, gravamen, cessió o alteració del destí originari per part del prestatari, sense consentiment escrit del creditor, perquè va en contra de la Llei de Consumidors i Usuaris.

  1. La comunicació de la cessió del crèdit

La renúncia del prestatari a ser notificat en el supòsit que el creditor hipotecari cedeixi el seu crèdit a una altra entitat bancària serà nul·la per aplicació de la Sentència Núm. 792/2009 de 16 de desembre de 2009 del Tribunal Suprem, ja que la considera clarament perjudicial per a l’interès del consumidor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *