Per Kevin Sànchez.
Un dels dubtes que envolten una virtual independència de Catalunya gira sobre si la eventual secessió respecte de l’Estat espanyol comportaria l’expulsió del territori de la Unió Europea o bé si la seva adhesió seria automàtica. Poc a poc van arribant raigs de llum sobre aquesta qüestió que preocupa particularment als ciutadans amb aspiracions semblants de nacions d’arreu del continent europeu.
El debat ha tornat a reobrir-se arrel d’una carta signada per la secretària general de la Comissió Europea, Catherine Day, que donava resposta a una Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) promoguda per Reagrupament Independentista. La iniciativa, recollida a l’article 11.4 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) i disponible des del dia 1 d’abril de 2012, demanava a la Comissió presentar una proposta de legislació per a que es reconegui com a membre de la Unió Europea un nou estat sorgit de la secessió democràtica d’un altre Estat membre de la UE. Tot i que la iniciativa ha estat rebutjada per estar fora de l’àmbit de competències de la Comissió que no pot presentar una proposta relativa a un acte jurídic per a la finalitat d’aplicació dels Tractats; aboca nova informació sobre què passaria si una regió es secessionés d’un Estat membre.
El document, dóna la guia per trobar el remei d’integrar a la UE una possible independència d’una regió d’un Estat membre. Segons la Comissió, la solució es trobaria i negociaria dins l’ordenament jurídic internacional. Aquesta afirmació implica tàcitament la no remissió al dret intern dels Estats per a resoldre el dubte d’integrar el territori secessionat a la UE. De la mateixa manera, el document negaria que hi hagi cap risc d’expulsió de la UE o de sanció al nou Estat sorgit.
Respecte de la ciutadania del territori secessionat, la Comissió recorda que d’acord amb l’article 20 del TFUE (antic art. 17 del Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea), només les persones que tinguin nacionalitat d’un Estat membre són ciutadans de la UE. La ciutadania de la UE és complementària, però no substitutiva de la ciutadania nacional. Això significa que la nacionalitat europea és, en tot cas, secundària ja que abans s’ha de tenir la nacionalitat d’un Estat membre per tal d’accedir a posteriori a l’europea. Aquest supòsit manifesta que la secessió d’una part d’un Estat membre no és cap impediment per obtenir la nacionalitat europea.
Amb aquest document la Comissió Europea manifesta la possibilitat d’independència d’un territori que forma part d’un Estat membre i la voluntat de la UE de resoldre l’estatus del nou Estat a través de l’ordenament jurídic internacional. Així doncs, tant Catalunya com altres nacions podrien ser Estats independents dins de la Unió Europea.
El fitxer està adjuntat a continuació:
http://www.reagrupament.cat/content/download/4110/51847/file/RespostaComEUIce02062012.pdf
Molt bon article!
It’s a pleasure to find someone who can identify the issues so clearly
M’ha agradat bastant l’article. A seguir fent feina, que veig que la cosa roda.