La possible solució al problema dels proveïdors impagats

Per Tomàs Gabriel Garcia Micó.

L’actual situació de crisis econòmica i financera ha portat a un decreixement dels ingressos públics de les entitats locals i tot això ha portat a que els proveïdors d’aquestes Administracions hagin vist insatisfetes les seves factures, superant-se amb escreix els deu mil milions d’euros. Aquesta situació és la que justifica, segons el Govern, la necessitat de l’elaboració del Reial Decret-Llei 4/2012 l’exposició de motius del qual declara expressament que “la greu situació de crisi econòmica ha generat una forta caiguda de l’activitat econòmica i correlativament una forta baixada en la recaptació de recursos per part de les entitats locals. Això està ocasionant retards acumulats en el pagament de les obligacions que han contret amb els seus proveïdors, amb la consegüent incidència negativa a la liquiditat de les empreses”.

El referit anteriorment Reial Decret-Llei 4/2012 expressa en el seu article primer que l’objecte de la norma és “habilitar les condicions necessàries per a permetre la cancel·lació per entitats locals de les seves obligacions pendents de pagament amb els seus proveïdors, derivades de la contractació d’obres, subministraments i serveis. […] la Comissió Delegada del Govern per Assumptes Econòmics adoptarà amb caràcter urgent els acords pertinents per a la posada en funcionament dels mecanismes financers necessaris amb aquesta finalitat conforme els requisits i efectes previstos […]”, els requisits de les obligacions pendents de pagar els trobem a l’article 2 de la mateixa norma “a.  Ser vençudes, líquides i exigibles; b. Que la recepció, en el registre administratiu de l’entitat local, de la corresponent factura, factura rectificativa en el seu cas, o sol·licitud de pagament equivalent hagi tingut lloc abans de l’1 de gener de 2012; c. Que es tracti d’un contracte d’obres, serveis o subministraments inclosos a l’àmbit d’aplicació del Text Refós de la Llei de Contractes Administratius”. Queden expressament excloses les obligacions contretes per les entitats locals amb l’Administració General de l’Estat o qualsevol dels seus òrgans i entitats dependents, o amb l’Administració d’una Comunitat Autònoma o qualsevol dels seus òrgans i entitats dependents, o amb altres entitats locals o la Seguretat Social (article 2.2 Reial Decret-Llei 4/2012).

A partir de l’article 3 del Reial Decret-Llei 4/2012 inclou l’anomenat Mecanisme de Finançament de Pagament a Proveïdors (d’ara en endavant, MFPP) que s’inicia amb una primera fase consistent en la determinació del deute amb els proveïdors de l’Entitat Local la qual té tres subfases: una primera consistent en la “remissió, per via telemàtica i amb signatura electrònica, a l’òrgan competent del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, amb data límit al dia 15 de març de 2012, una relació certificada de totes les obligacions pendents de pagament que reuneixin els requisits establerts a l’article anterior i comprensiva de la següent informació (apartats a) a d) de l’article 3.1 del Reial Decret-Llei 4/2012)”, la segona consisteix en una segona relació actualització dels certificats individuals emesos a instància dels contractistes per remetre abans del 5 d’abril del 2012, mentre la darrera subfase és igual que l’anterior però a complir el 5 de maig de 2012 (les subfases segona i tercera previstes a l’article quart del Reial Decret-Llei 4/2012). La segona fase passa per la fixació de l’import de l’operació de préstec a concertar obtinguda de sumar els imports de les tres relacions esmentades a la primera fase i previstes als articles tercer i quart del Reial Decret.

La tercera fase, relativa al Pla d’Ajustament passa per l’aprovació d’aquest pel Ple de la Corporació Local “abans del 31 de març del 2012” (article 7.1 RD-Llei 4/2012 in fine) el qual es remetrà al Ministre d’Hisenda i Administracions Públiques “qui realitzarà una valoració del pla presentat, i se la comunicarà a l’entitat local en el termini de 30 dies naturals a comptar des de la recepció del pla. Transcorregut aquest termini sense comunicació de la citada valoració, aquesta es considerarà desfavorable” (article 7.4).

L’article 7.5 del Reial Decret ens diu que “valorat favorablement el pla d’ajustament s’entendrà autoritzada l’operació d’endeutament prevista a l’article 10”, si anem a aquest article veurem que permet a les entitats locals “finançar les obligacions de pagament abonades en el mecanisme mitjançant la concertació d’una operació d’endeutament a llarg termini les condicions financeres de la qual seran fixades per Acord de la Comissió Delegada del Govern per Assumptes Econòmics”, això “podrà comportar la cessió a l’Estat dels drets de l’entitat local en quant a la seva participació en els tributs de l’Estat en la quantitat necessària per a fer front a l’amortització de dites obligacions de pagament, sense que pugui afectar al compliment de les demés obligacions derivades de les operacions d’endeutament financer contemplades en el pla d’ajustament”.

Aplicat a la pràctica, quatre mil sis-centes vint-i-tres entitats locals van enviar al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques factures amb un cost de nou milions set-cents cinquanta mil amb quinze milions d’euros abans del quinze de març; fins el trenta-u de març, dos mil cinc-centes noranta-una d’aquestes entitats van remetre els seus plans d’ajustament. Els proveïdors van acceptar l’import total de nou milions tres-cents dotze amb vuitanta-vuit milions d’euros abans del vint-i-dos d’abril, procedint el dia trenta-u de maig a ingressar a les seves comptes els diners que se’ls devien i havent-se iniciat durant els primers cinc dies hàbils de juny i juliol nous procediments per tal que les entitats locals puguin incloure noves factures.

Així doncs, veiem que aquest complex mecanisme comporta que el deute que les entitats locals tenien amb els proveïdors, que ja arribava a xifres força preocupants, s’ha reduït en gran mesura i aquests han pogut veure satisfets en poc més de dos mesos les grans quantitats que se’ls devia. En conclusió, queda demostrat que aquest procediment és eficient i és una bona creació que permetrà que els subministradors vegin els seus deutes pagats en poc temps i, d’altra banda, permetrà resoldre parcialment el problema del excessiu endeutament de les entitats locals cosa que facilitarà que aquestes puguin presentar, en el futur, equilibri pressupostari tal i com demana l’article 135 de la Constitució Espanyola.