La reforma del sistema de taxes judicials

Des del moment de la seva negociació, molts juristes (jutges, advocats, procuradors…) van mostrar la seva oposició a la promulgació de la Llei de Taxes Judicials. L’oposició al text legal residia en el gravamen que podia suposar el pagament de les taxes per part d’algunes persones físiques, ja que en determinats supòsits es podrien produir casos d’indefensió. Finalment, les observacions del Defensor del Poble van propiciar la reforma de la llei, portada a terme pel Reial Decret-Llei 3/2013, de 22 de febrer.

Abans d’entrar en matèria, m’agradaria recordar que ens trobem davant d’un Reial Decret-Llei i que aquest tipus de norma legislativa té algunes característiques destacables. Aquests reglaments permeten al Govern aprovar mesures de manera ràpida, sempre dins dels límits establerts per l’article 86 de la Constitució Espanyola. En primer lloc, trobem un límit formal derivat de l’extraordinària i urgent necessitat. En el cas que ens ocupa, en l’exposició de motius, el Govern posa de manifest que la coherència interna del sistema de taxes judicials es pot veure afectat per la falta de coordinació amb la Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta i aquest fet suposa un pressupòsit habilitant suficient per a la utilització d’aquest instrument legislatiu.

Per altra banda, aquesta tipologia de norma es troba limitat materialment, és a dir, hi ha determinats aspectes que no pot regular. No entraré en detalls. No obstant, hem de tenir en compte que la reforma del sistema de taxes judicials (que inclou alguns preceptes de la llei de taxes, la llei d’assistència jurídica gratuïta i la llei d’enjudiciament civil) no és la única modificació que realitza el citat Reial Decret-Llei. Per exemple, regula la destrucció de les drogues tòxiques, estupefacients i substàncies psicotròpiques intervingudes en processos penals (concretament, dels delictes regulats en els articles 368 a 372 del Codi Penal). Aquesta destrucció ha de portar-se a terme després d’haver elaborat els informes pertinents i un cop assegurada la conservació de mostres suficients per garantir ulteriors comprovacions que permetin assegurar el dret de defensa (tal i com estableix l’article 367.ter de la Llei d’Enjudiciament Criminal).

Un altre aspecte regulat per aquest Reial Decret-Llei té a veure amb les quotes de drets passius i les cotitzacions a la mutualitats de funcionaris que es van fer efectives, malgrat que corresponien a la paga extraordinària que va ser suprimida pel Reial Decret-Llei 20/2012 de 13 de juliol. A més a més, també es modifiquen, entre altres aspectes, l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica, el període de vigència dels plans de reducció del deute en els casos de redefinició d’operacions de crèdit a llarg termini concertades per les entitats locals, alguns preceptes de la Llei 29/1994 d’Arrendaments Urbans i determinades mesures relatives a l’adopció de mesures financeres per millorar la liquiditat de les petites i mitjanes empreses. Per tant, el límit material sembla que es refereix a matèries prohibides, però no al fet que en un mateix text legal es contemplin diverses mesures de naturalesa completament diferent. Bé, en aquest cas, m’ocuparé de les mesures relatives a la reforma del sistema de taxes judicials. Com ja he apuntat anteriorment, la modificació afecta a la Llei 10/2012 que regula determinades Taxes en l’Àmbit de l’Administració de Justícia i de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, la Llei 1/1996 d’Assistència Jurídica Gratuïta i la Llei 1/2000 d’Enjudiciament Civil.

Com a novetats principals de la Llei de Taxes Judicials, cal destacar les modificacions de les exempcions objectives. La mesura més rellevant és la modificació de la quantificació de la taxa. Inicialment, la llei va preveure que tots els subjectes passius havien de fer front al pagament d’una taxa composta per una quantitat fixa i una quantitat variable (resultat d’aplicar un percentatge a la quantia total del procediment). En aquest cas, la quantificació era igual per a persones físiques i jurídiques. Després de la darrera reforma, a les persones físiques els serà aplicable una quantitat fixa i una quantitat variable, resultant d’aplicar un tipus del 0’10% al valor del litigi (que com a màxim pot arribar a 2.000€). No obstant, en el cas de les persones jurídiques, es manté l’escala variable de la llei original. Per altra banda, s’augmenten les exempcions civils que comprenen els procediments relatius a la capacitat, el matrimoni, la filiació i els menors (regulats en el Títol I del Llibre IV de la LEC).

En el cas dels procediments matrimonials, s’exigeix que versin exclusivament sobre menors o s’iniciïn de mutu acord o per una de les parts amb el consentiment de l’altra. Si no es compleixen aquestes condicions, es considerarà que la quantia del procés és indeterminada. També s’estableix una exempció per la interposició d’una demanda d’execució de laudes dictats per les Juntes Arbitrals de Consum, les accions plantejades per administradors concursals (en aquest cas, s’exigeix que es portin a terme en interès de la massa del concurs i amb una autorització prèvia del Jutge d’allò mercantil) i els procediments de divisió judicial de patrimonis (excepte en casos d’oposició o controvèrsia sobre la inclusió o exclusió de determinats béns, en els quals serà necessari pagar la taxa corresponent al judici verbal). En la jurisdicció contenciosa-administrativa, es preveu una exempció del 60% de la taxa per la interposició de recursos d’apel•lació i de cassació per part dels funcionaris públics que actuïn en defensa dels seus drets estatutaris. Una altra mesura rellevant té a veure amb els recursos contenciosos-administratius que tinguin per objecte la impugnació de resolucions sancionadores. En aquests supòsits, la quantia total de la taxa no podrà excedir el 50% de l’import total de la sanció econòmica. Finalment, el Real Decret-Llei preveu la devolució de la taxa en aquells supòsits en els que hi hagi aplanament o s’arribi a un acord que posi fi al litigi.

Pel que fa a les modificacions de la Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta, s’hi incorporen algunes de les modificacions previstes en l’avantprojecte de llei. En aquest cas, s’augmenten els supòsits en els que es pot gaudir ser beneficiari d’aquest dret. Per una banda, es reconeix el citat dret a les víctimes de violència de gènere, terrorisme i tràfic d’essers humans en els processos vinculats amb la condició de víctima. En tots els supòsits, els beneficiaris gaudiran d’aquest dret des del moment de formulació de la denúncia o querella o des de la iniciació del procediment penal. A més a més, a diferència del que passava abans de la reforma, es preveu que si el procediment judicial finalitza amb una sentència absolutòria, els beneficiaris no tindran la obligació d’abonar el cost de les prestacions rebudes. Per altra banda, també tindran dret al servei d’assistència jurídica gratuïta, les persones que acreditin, com a conseqüència d’un accident, seqüeles permanents que els impedeixin treballar i que requereixin ajuda d’altres persones per realitzar activitats més essencials de la vida diària. Un altre aspecte rellevant de la modificació és el canvi dels requisits per accedir al benefici de la justícia gratuïta, en cas de no trobar-se en un dels supòsits on el dret és inherent pel fet de complir algunes circumstàncies concretes (com per exemple, els dels supòsits anteriors). En aquest cas, deixa d’utilitzar-se com a referent el salari mínim interprofessional per adoptar l’Indicador Públic de Rentes d’Efectes Múltiples (conegut popularment com IPREM). Per tant, el text legal estableix que podran ser beneficiaris de la justícia gratuïta aquelles persones que no superin dues vegades l’IPREM, sempre que no formin part d’una unitat familiar (hem de tenir en compte que es consideren unitats familiars els cònjuges no separats legalment i els seus fills no emancipats o els pare o la mare i els seus fills). Si la unitat familiar té menys de quatre membres, els recursos i ingressos econòmics bruts anuals hauran de ser inferiors a dues vegades i mitja l’IPREM.

Finalment, pels casos amb unitats familiars amb quatre o més membres, la quantia haurà de ser inferior a tres vegades l’IPREM. En el cas de famílies nombroses, excepcionalment se’ls podrà reconèixer el dret a la justícia gratuïta, encara que no compleixin els requisits anteriorment mencionats. Finalment, les persones jurídiques que es podran acollir a aquest dret seran les que tinguin un resultat comptable anual inferior al triple de l’IPREM. Pel que fa a la Llei d’Enjudiciament Civil, s’inclou la previsió d’incloure la taxa preceptiva com a costes. No obstant, això no serà possible quan es tracti de procediments d’execució hipotecaria sobre l’adquisició de la vivenda habitual. El Reial Decret-Llei va entrar en vigor el diumenge 24 de febrer de 2013. No obstant, es preveu que els subjectes passius que hagin pagat les taxes i, posteriorment, se’ls reconegui el dret a l’assistència jurídica gratuïta, tindran dret a la restitució de la quantia abonada. Peu de foto: El Govern intenta buscar l’equilibri entre el pagament del sistema judicial i el dret a una tutela judicial efectiva.