Redacció.
La Intercol·legial de Professionals Joves de Catalunya ha posat de manifest aquest dimecres durant la celebració de la taula rodona “L’accés a l’habitatge dels joves de Catalunya: una mirada interdisciplinària sobre el repte de l’emancipació”, a la seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya, les dificultats per accedir a un habitatge i les conseqüències que comporta aquesta situació, especialment per als més joves, ja que són un dels col·lectius més afectats.
L’acte s’ha iniciat amb les paraules de benvinguda d’Àlex Segarra, vicepresident de la Comissió de Joves Economistes, qui ha expressat que “la celebració d’aquesta jornada permet realitzar, des de la diversitat dels diferents professionals que hi participen, una radiografia de la situació en què es troben els joves a l’hora d’accedir a un habitatge, on per exemple, en ciutats com Barcelona o Madrid aquest accés és d’alta complexitat, on la poca capacitat d’estalvi i la precarietat laboral segons la seva professió que s’exerceix són altres factors que dificulten aquest accés”.
Tot seguit, ha intervingut Alexander Salvador, president de La Intercol·legial de Professionals Joves de Catalunya, per donar a conèixer la finalitat en l’organització d’aquesta jornada tot remarcant “la importància d’abordar els principals reptes de la societat des d’una visió professional i multidisciplinària, posant en valor el paper dels col·legis professionals”.
La taula rodona, moderada per la periodista Clara Pàmies, ha comptat amb les intervencions de Ferran Piqué, president de la Comissió de Joves del Col·legi d’Economistes de Catalunya; Ariadna Vila, vocal de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya; Pep Quílez, vocal de la Junta de Govern del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya; i Alejandro Llorens, vocal de la Junta de Govern del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida.
Per a Ferran Piqué, president de la Comissió de Joves del Col·legi d’Economistes de Catalunya, l’accés a l’habitatge dels joves és un repte transcendental, i ha alertat que les dades d’emancipació a Catalunya són molt preocupants, ja que se situa en prop dels 30 anys (29 anys i 8 mesos). Piqué també ha declarat que “cal posar èmfasi en tots els factors que afecten el repte de l’accés a l’habitatge dels joves per tal de poder contribuir a donar-hi resposta: preu, sous, oferta disponible i accés al finançament”. En aquest sentit, ha exposat que entre les causes d’aquest accés complex, cal tenir en compte la demanda, el creixement de la població en un 5,6% en una dècada a Catalunya i l’estancament de sous, i ha posat com a exemple que el 50% dels joves catalans entre 25 i 34 anys tenen un sou inferior a 22.650 €, així com el baix índex (1,3%) del parc d’habitatge de Catalunya en l’última dècada o el baix percentatge d’habitatge de protecció oficial.
Piqué ha sentenciat que “tothom hauria de prendre consciència de la transcendència i de les greus conseqüències del difícil accés a l’habitatge en termes de cohesió i conflictivitat social, benestar i salut, natalitat, arrelament i llengua”, i per això apel·la a què “es plantegin respostes que siguin sostenibles al llarg termini i que incloguin els sous dels joves, l’accés al finançament, la fiscalitat; perquè no podem condemnar els joves a la loteria d’haver d’esperar a poder accedir a un habitatge de protecció oficial, l’accés al qual està orientat a les persones que per les circumstàncies socials i econòmiques no poden accedir al mercat d’habitatge”. Per això, considera essencial “observar polítiques d’interès i models innovadors d’altres països amb fórmules mixtes que podrien ser replicables, com els models de shared ownership, que permeten accedir a la propietat de manera progressiva en el temps mitjançant la compra parcial d’un habitatge i el lloguer amb opció a compra de l’altra part; o els models que destrien la propietat del sòl i la de l’edificació, i faciliten l’accés a la propietat”.
Per a Ariadna Vilà, vocal de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, “les dificultats d’accés a l’habitatge tenen un impacte directe en la salut mental de les persones i en el desenvolupament del projecte de vida tant personal com comunitari. Quan un dret fonamental està essent vulnerat s’activen una sèrie de mecanismes emocionals i psicològics que reaccionen per fer-hi front, generant patiment i malestar. Per això és de vital importància, que des de les administracions públiques es pugui garantir aquesta seguretat per tal de prevenir i evitar aquestes conseqüències pejoratives en el benestar de les persones. L’accés a l’habitatge és un dret, no un privilegi”.
Per la seva part, Pep Quílez, vocal de la Junta de Govern del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, ha declarat que “l’accés a l’habitatge és un dret fonamental, vulnerar-lo no té cabuda”. Ha afegit, a més, que “és un repte intergeneracional i interdisciplinari, afecta a tothom de manera igual i cal que ho treballem tots plegats com a societat”.
Per últim, Alejandro Llorens, vocal de la Junta de Govern del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, ha alertat, d’una banda, que s’ha passat d’una crisi de preus a una crisi d’oferta, ja que davant una reducció de la rendibilitat i un increment del risc, els propietaris opten per vendre les seves propietats i obtenir una renda a través de dipòsits bancaris, deute públic, mercats de capital, etc.”. De l’altra, ha fet èmfasi en què quasi totes les mesures en matèria d’habitatge promogudes fins ara -ja sigui el lloguer social obligatori, suspensió de desnonaments, contenció de rendes, etc.- poden considerar-se mesures destructores de l’oferta. Per aquest motiu, ha declarat que “s’ha de produir un canvi de paradigma que, en lloc de demonitzar la propietat privada, aquesta s’ha de posar en valor per tal de frenar la retirada d’habitatges del mercat per part dels particulars”.
Un dels objectius de La Intercol·legial Professional Jove és impulsar espais de reflexió i debat que permetin l’anàlisi de problemes que afecten tant els professionals com a la ciutadania amb la voluntat d’oferir solucions davant situacions complexes que viu la nostra societat.
