Redacció.
27 de febrer de 2020.
El Consell de l’Advocacia Catalana i l’Institut d’Estudis Aranesos- Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana, han presentat avui els primers formularis jurídics en aranès, que es posen a disposició dels professionals de l’advocacia per tal que puguin treballar en aquesta llengua als jutjats de Vielha. Es tracta d’una iniciativa pionera, que ha comptat amb la col·laboració del Departament de Justícia i de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu d’impulsar l’ús de la llengua aranesa a la justícia.
Entre els formularis hi ha sol·licituds de responsabilitat patrimonial, contractes, convenis reguladors, demandes de desnonament i escrits de defensa, entre d’altres.També hi ha l’altressí per demanar que la documentació relativa al procediment judicial es notifiqui en aranès i el recurs de reposició necessari quan l’Administració de justícia requereix les parts de traduir al castellà els escrits presentats. Es tracta d’un conjunt de 12 formularis que es posen a disposició de l’advocacia aranesa i catalana per tal que puguin treballar en aranès davant els jutjats de l’Aran.
L’acte de presentació dels formularis ha anat a càrrec del president de la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana i degà de Vic, Rogeli Montoliu Casals; el vicepresident del Consell i degà del Col·legi de Lleida, Jordi Albareda; el president de l’Institut d’Estudis Aranesos- Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana, Jusèp-Loís Sans; la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa i el director dels Serveis Territorials del Departament de Justícia a Lleida, Jaume Montfort.
El president de la Comissió de Llengua del Consell, Rogeli Montoliu, ha destacat que l’elaboració i difusió d’aquests formularis és una iniciativa pionera “que té per finalitat promoure l’ús de l’aranès en l’àmbit del dret i la justícia”. Montoliu ha afegit que l’aranès, per la seva situació de llengua minoritària, “mereix una protecció especial de les institucions, i és fomentant-ne l’ús social com millor la podem protegir”.
El també degà de Vic ha demanat als operadors jurídics, a qui van especialment dirigits aquests formularis, “que en facin ús sense complexos i emprin l’aranès com a llengua vehicular a l’hora de relacionar-se de paraula i per escrit amb l’administració de justícia”. Montoliu ha recordat que l’aranès és la llengua pròpia de la Val d’Aran i una de les tres llengües oficials a Catalunya, la qual cosa dóna dret a emprar-la lliurement davant l’Administració. També ha animat a denunciar qualsevol situació que comporti la violació d’aquest dret lingüístic, “per una qüestió de coherència i de respecte, i com a una manera de lluitar contra el retrocés d’aquesta llengua minoritària”. Finalment, ha ressaltat que “malgrat la situació de dificultat en la que es troba l’aranès, és una llengua viva, que entre totes i tots tenim la responsabilitat de protegir. I la millor manera de fer-ho és parlant-la, escoltant-la i escrivint-la amb regularitat i naturalitat en tots els àmbits”, ha conclòs.
Malgrat l’escàs ús del català a la justícia, la demarcació de Lleida és, després de la de Girona, on s’usa més el català als jutjats. L’any 2018 un 11% de les sentències judicials dictades a Lleida van ser en català, mentre que la mitjana de tot Catalunya va ser d’un 7,7% de sentències en català, segons dades del Departament de Justícia.
