Per Anna Jiménez
Barcelona
Per tots és conegut que l’ex tresorer del PP es troba intern al centre penitenciari de Soto del Real, a Madrid, perquè el jutge Ruz va estimar que en ell hi havia risc de fuga en relació a la seva implicació al cas Gürtel. Tanmateix, el passat dia 17 se li va notificar que havia de declarar en el sí del judici civil que María Dolores de Cospedal, secretaria general del PP, ha interposat en defensa del seu dret a l’honor. Davant de tal eventualitat Bárcenas no ha comparegut en persona als tribunals de Toledo, on es dirimeix tal disputa civil, sinó que ha prestat declaració mitjançant videoconferència des de la presó.
És quelcom nou que els acusats declarin per aquest mitjà, que té detractors i defensors. El Tribunal Suprem s’ha mostrat reticent a acceptar que els acusats utilitzin la videoconferència i ho ha deixat palès en sentències tals com les de 2 de març de 2005 i de 16 de maig de 2005, doncs considera necessària la presència física de l’acusat a la Sala. Tanmateix, les reticències de l’Alt Tribunal tan sols operen respecte dels acusats, considerant adient que s’emprin videoconferències en el cas de testimonis o pèrits. A més, també és un mitjà idoni pel cas en què l’acusat es trobi a la presó, per tal d’evitar possibles riscos de fuga, com sembla que seria el cas.
Fins aquí hem recollit què diu en relació al tema el Tribunal Suprem però en quines paraules s’ha pronunciat el legislador? En diversos articles del nostre ordenament es fa al·lusió al tema. A tall d’exemple, l’article 230 LOPJ estableix que «Los Juzgados y Tribunales podrán utilizar cualesquiera medios técnicos, electrónicos, informáticos y telemáticos para el desarrollo de su actividad y ejercicio de sus funciones, con las limitaciones que a la utilización de tales medios establece la Ley Orgánica 5/1992, de 29 de octubre y demás leyes de aplicación»; l’article 325 LECrim disposa que «El juez, de oficio o a instancia de parte, por razones de utilidad, seguridad o de orden público, así como en aquellos supuestos en que la comparecencia de quien haya de intervenir en cualquier tipo de procedimiento penal como imputado, testigo, perito, o de otra condición resulte particularmente gravosa o perjudicial, podrá acordar que la comparecencia se realice a través de la videoconferencia u otro sistema similar que permita la comunicación bidireccional y simultánea de la imagen y sonido, de acuerdo con lo dispuesto con el apartado 3 del art. 229 LOPJ»; i el 731 bis del mateix cos legal senyala que «El Tribunal, de oficio o a instancia de parte, por razones de utilidad, seguridad o de orden público, así como en aquellos supuestos en que la comparecencia de quien haya de intervenir en cualquier tipo de procedimiento penal como imputado, testigo, perito, o en otra condición resulte gravosa o perjudicial, podrá acordar que su actuación se realice a través de videoconferencia u otro sistema similar que permita la comunicación bidireccional y simultánea de la imagen y sonido, de acuerdo con lo dispuesto en el apartado 3 del art. 229 LOPJ».
Per tant, a mode de conclusió, els jutges d’instrucció en fase d’investigació dels fets, així com els jutges del penal i Seccions penals de les Audiències Provincials en els judicis orals podran fer servir les videoconferències respecte a imputats, testimonis i perits sempre i quan això quedi justificat per raons d’utilitat, seguretat o d’ordre públic.
A més a més, la Instrucció 3/2002 de la Fiscalia General de l’Estat assenyala que quan s’empri aquest mitjà caldrà que es motivi adequadament la necessitat de recórrer a ell.
