Els afectats per la Talidomida rebran 20.000 euros per cada punt de minusvalidesa reconegut

Per Anna Jiménez.
Barcelona.

A partir de l’any 1957 es va comercialitzar a Espanya la Talidomida, un medicament que prometia pal·liar els efectes secundaris dels embarassos i que va acabar sent el causant de greus deformacions als nadons. 56 anys després es dicta sentència donant resposta a la responsabilitat civil de la farmacèutica.

El Jutjat de Primera Instància número 90 de Madrid ha dictaminat sentència sobre el cas que enfronta a la companyia farmacèutica alemanya Grünenthal Pharma, SA i  l’Associació de Víctimes de la Talidomida a España, constituïda el 2003 amb la finalitat d’agrupar a totes les persones afectades per tal medicament, en el procés que tenen obert per depurar la responsabilitat civil de la farmacèutica esmentada. Recordem que als anys 50 del segle XX aquesta va posar a la venta un medicament, la Talidomida, que prometia a les embarassades mitigar els efectes secundaris de l’estat de gestació tals com nàusees, vòmits, marejos… presentant-se al mercat com a un “producte absolutament segur i lliure de riscos” (FFDD 1º). Tanmateix, la ingesta de les píndoles va acabar sent la causant de malformacions als fetus, naixent nadons amb greus deformacions, sobretot a les extremitats.

La mercantil, en la contestació a la demanda interposada per l’Associació de Víctimes de la Talidomida a Espanya, al·legava com a punt nuclear la prescripció de la reclamació, doncs entén que és un cas de danys permanents – o consolidats- i no continuats – o no consolidats-, pel què inicia el còmput del termini de prescripció de l’acció de reclamació a partir del naixement dels afectats i, en conseqüència, entén que la possibilitat de reclamar ja és caduca. Tanmateix, la pretensió esgrimida per Grünenthal Pharma, SA no és acceptada pel Tribunal que argumenta que “no existe duda cuando las consecuencias dañosas se producen  y  agotan  de  modo  unívoco  e  inmediato    pero  en  los  casos  en  los  que  la  aparición  o consumación  del daño se dilata a lo largo del tiempo o en los que solo es posible conocer con exactitud  su  dimensión  cuando  ha  pasado  tiempo,  la  cuestión  es  más  imprecisa  y  a  la resolución de estos casos obedece la doctrina de los daños continuados destacada por la  parte” si bé puntualitza que, recollint les paraules del TS, que “ […] en  el  caso  de enfermedades  crónicas,  aun  siendo  continuados  sus  efectos  (STS  15  octubre  de  2008),  no puede sostenerse que pueda quedar indeterminado el día a partir del cual pudo ejercitarse la acción,  lo  que  sucede  es  que  este  queda  abierto  hasta  que  se  concrete  definitivamente  el alcance  de  las secuelas, momento a partir del cual se inicia el cómputo anual. Lo contrario eliminaría  en  la  práctica  la  prescripción […].” (FFDD 3º).

Amb tot, s’ha dictaminat finalment que Grünenthal haurà de pagar 20.000 euros més els interessos legals que pertoquin des de que es va interpolar la denuncia per cada punt percentual de minusvalidesa de cada persona reconegut prèviament per l’Administració doncs ha quedat acreditat que la farmacèutica francesa va actuar negligentment posant a la venta el medicament d’una banda, i que hi ha un nexe de causalitat entre la ingesta del mateix i les malformacions de l’altra.

Els beneficiats per aquesta sentència només seran aquells reconeguts com a víctimes pel Reial Decret 1006/10, i s’exclouen els afectats que reben fons de Contergan, una fundació creada pel laboratori alemany. “Procede, por lo tanto, declarar como afectados por la talidomida a los socios de AVITE de los incluidos en el listado contenido en auto de 4 de noviembre de 2012 que perciban   o  pudieran  percibir  en  el  futuro  las  ayudas  económicas  establecidas  en  el  Real  Decreto 1006/210, excepto las  que  estén recibiendo  ayudas de la fundación Contergan,  y  reconocer a su favor, y a cargo de la mercantil demandada, una indemnización de 20.000 euros por cada punto porcentual de minusvalía que les haya sido reconocido.” (FFDD 6º).

Tot i així, la sentència no és ferma i contra la mateixa hi cap recurs d’apel·lació davant de l’Audiència provincial de Madrid.

Sentència Jutjat Primera Instància 90 (Cas TALIDOMIDA)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *