Llum verda a Bashar-Al assad

El conflicte de Síria és un dels darrers focus on les proclames de llibertat y democràcia sorgides pel naixement de la primavera àrab, segueixen vigents. Desgraciadament la transició democràtica de Síria, a diferència de la transició d’Egipte o de Tunísia, ha passat a convertir-se en una transició bèl·lica protagonitzada per la repressió duta a terme pel règim dictatorial de Bashar Al-Assad, que molt a pesar d’una gran part de la població síria, no està disposat a abandonar el poder i molt menys dur a terme un canvi polític cap a la democràcia similar a la duta a terme pels països veïns. Pareix que les reivindicacions de l’ oposició no donaran cabuda si no és a través de les armes, la guerra civil pareix inevitable.

Segons estimacions oficials de la ONU, un any després de que el règim inicià la campanya de repressió contra els manifestants, a Síria han estat assassinades 9.000 persones i 35.000 persones més s’ han vist forçades a l’exili. La pregunta que es fa gran part de la comunitat internacional no és una altra que la de quin paper té en l’ actualitat el dret internacional, i sí en base al mateix, es pot dur a terme una intervenció militar a Síria similar a la duta a terme a Líbia ara fa uns mesos, així com la declaració i l’enjudiciament de Bashar Al-Assad com a criminal de guerra davant  la Cort Penal Internacional.

En base al dret internacional, i en concret a l’article 51 de la Carta de l´ ONU, tan sols serà legítim i legal l’ús de la força contra un país sobirà: En legítima defensa, en una guerra d’alliberació nacional o d’autodeterminació dels pobles i dins les mesures col·lectives previstes en el Capítol VII de la carta de l’ONU . Per  tant, la situació de Síria pot ser considerada com un conflicte intern on el dret internacional no posseeix jurisdicció. No obstant, podria ser condemnat Bashar Al-Assad com a criminal de guerra? Segons el  dret internacional humanitari, i més concretament, els Convenis de Ginebra de 1949, es podrà considerar objecte de competència penal internacional  l’exercici per part de qualsevol poder públic d’ un estat, qualsevol acció recollida al mateix conveni, com la deportació de persones, la detenció il·legal o atacs a la població civil. Per tant, sí què es podria declarar a Bashar Al-Assad com a criminal de guerra, no obstant, qui estaria capacitat per dur a terme aquesta declaració? És aquí on topem amb la major problemàtica de la qüestió, i perquè no, és aquí on ens trobem enfront del major dèficit del lliure funcionament democràtic de la ONU.

El consell de seguretat, és l’òrgan de les Nacions Unides amb la responsabilitat primordial del manteniment de la pau i la seguretat. En base al dret internacional, i referint-nos al cas concret de Síria, el consell de seguretat seria l’encarregat de referir la situació actual de Síria al fiscal de la Cort Penal Internacional perquè aquest pogués dur a terme la declaració de Bashar Al-Assad com a criminal de guerra i poder exercir una acció legal ajustada al dret internacional. Per poder transmetre la resolució al fiscal de la cort penal internacional, n’és necessari el vistiplau favorable de tots els membres permanents del Consell de Seguretat (França, Xina, Estats Units, Rússia i Gran Bretanya). En oposició a la resolució de condemna al règim de Bashar Al- Asad per part del Consell de Seguretat es troben Xina i Rússia, els quals d’acord amb la legislació vigent, exerceixen el seu dret a vet per posar fi a una resolució que sens dubte, suposaria la fi del  règim repressiu del dictador siri.

Són moltes les hipòtesis que giren en torn al vertader motiu del suport de Rússia i Xina a Bashar Al-Asad, pot ser ens trobem davant d’interessos de caire polític o econòmics, però la realitat és que a dia d’ avui, entre el govern rus i xinès justifiquen la seva decisió de vetar la resolució com una forma de defensar la sobirania nacional del país àrab, Rússia segueix venent armes al règim de Bashar Al-Assad.

El darrer capítol del conflicte el protagonitza el pla de pau iniciat per Kofi Annan, secretari general de les Nacions Unides, que passa per el cessament de la violència i el respecte a qualsevol manifestació pacífica, acceptat pel dictador siri però incomplert a escasses 24 hores de la seva vigència segons informes rebuts pels observadors internacionals desplaçats al país. La repressió per part de l’estat i la cadena d´ atemptats, és una realitat difícil de posar acabar a curt termini, malgrat la presència al país de cascs blaus. Les esperances d’una solució pacífica del conflicte pràcticament són inexistents, i les poques esperances que floreixen en bastions rebels com la ciutat d’ Homs, on durant l’època de repressió més ferotge del règim s’assassinava a nens i nenes a les escoles, passa pel canvi estratègic de la Comunitat Internacional, una hipòtesis pràcticament impensable, que tal i com va relatar la corresponsal de guerra Marie Colvin hores abans de morir assassinada per una bomba llançada per l’exèrcit de Bashar Al-Assad, “El poble de Síria sent que la comunitat internacional ha donat llum verda a Bashar Al-Assad, per assassinar-los..”