Per Daniel Mendo.
El dia 3 de Juny de 2006, la població de Montenegro va recolzar amb un 55% de vots a favor el referèndum per esdevenir un estat propi. El 17 de Febrer de 2008, amb el recolzament dels Estats Units i la majoria de països que integren la Unió Europea, es va instaurar la República de Kosovo. De petits a grans, tothom es va adonar de la existència d’aquests 2 nous estats al món.
El 9 de Juliol de 2011, després d’un referèndum per demanar a la població Sud-Sudanesa si volia esdevenir un estat propi ( 95’5% dels vots a favor), Sudan del Sud va proclamar la seva independència respecte Sudan del Nord. Però que en sabem realment, de Sudan del Sud?
Segles enrere, les difícils barreres geogràfiques i l’animisme arrelat de les diverses tribus indígenes, van impedir l’avanç de la religió, que en aquells moments, s’estenia com la pólvora, l’Islam. Més endavant, l’arribada de britànics i egipcis van rompre aquesta clara separació existent fins el moment. Malgrat la formació d’una única entitat, el Sudan Angloegipci va ser administrat com dos territoris diferents, el nord (Musulmà) i el Sud (Animista). L’any 1953, el Regne Unit i Egipte, finalment van accedir a donar la independència al territori conjunt i formar l’any 1956 una República Sudanesa, malgrat els avalots i queixes del Sud.
Un any abans de la proclamació oficial de la Independència del Sudan, va començar a gestar-se el que seria l’embrió de la Primera Guerra Civil Sudanesa (1955 – 1972) exaltada pels conflictes ètnics i territorials. La Guerra acabà amb la concessió l’any 1972 d’un govern autònom a la Regió de Sudan del Sud. La pau s’allargà fins l’any 1983, moment en que el president de Sudan, Yaafar al-Numeiry , declarà l’Estat Islàmic de Sudan amb l’aplicació de la shària arreu del territori. En aquest moment començà la Segona Guerra Civil Sudanesa (1983- 2005), que fou la guerra amb més persecució de civils des la Segona Guerra Mundial, amb 2 milions de civils morts i 6 milions més de desplaçats. L’any 2005, s’arribà a un acord de pau entre govern i moviments separatistes del Sudan del Sud per crear un govern autònom durant 6 anys i una constitució pròpia durant el període, finalitzant dit període amb un referèndum.
L’article 1.4 de la Constitució del Sudan del Sud (2011) estableix: “El Sudan del Sud es regeix sobre la base d’un sistema democràtic, descentralitzat i és un territori que ho dona tot per al seu poble. Es tracta d’una entitat multiètnica, multicultural, multilingüe, multireligiosa i multiracial, on totes les diversitats coexisteixen en pau”. Però, els conflictes continuen entre aquest país i el seu veïnat del Nord; Els 2 estats reclamen la regió d’Abyei. A més a més dels greus conflictes entre ambdós estats per qüestions d’explotació de petroli i més recursos naturals, provocant en només un mes, el desplaçament de més de 35.000 persones cap al Sud pel clima de violència.
Aquests fets ens duen a una situació crítica per uns estats que es troben entre els 20 més pobres del món, a més d’evidenciar una realitat que s’exalta amb la gran quantitat de casos que a dia d’avui encara trobem; La divisió nefasta feta pels Estats Europeus a l’hora de descolonitzar Àfrica, unint sota un mateix estat ètnies i pobles rivals, separant per fronteres mateixes tribus i famílies.
