Advocats “pro bono”

Per Carla Ramos, 
Barcelona
 

Madrid va acollir els passats 25 i 26 d’octubre el VI Fòrum Europeu “pro bono”, organitzat pel Col·legi d’Advocats de Madrid i PILnet (The Global Network Public Interest Law), un Fòrum que pretenia jugar un paper important a l’impuls de l’activitat “pro bono” al món del Dret amb una visió europea i internacional i que va concentrar més de 300 experts d’una vintena de països per tal d’intercanviar les seves experiències amb aquest tipus de ‘forma legal de voluntariat’.

El concepte d’advocacia “pro bono” té com a finalitat la prestació de serveis legals de forma gratuïta tant a persones d’escassos recursos si ens trobem davant d’una activitat “pro bono” normal, com en causes d’interès públic on no necessariament es prestarà el servei a una persona amb manca de diners per a pagar el servei, si no que la manca de contraprestació econòmica respon al fet que la causa que es defensa està relacionada amb el bé comú. Per tant, l’advocacia “pro bono” d’interès públic pot estar relacionada amb qüestions com, per exemple, la defensa del patrimoni històric-cultural, del medi ambient, accions vinculades a la transparència de l’Administració, la lluita contra la discriminació, el comerç just, etc.

Degut a que els advocats que porten a terme aquest tipus de servei no cobren cap tipus d’honoraris per al seu assessorament jurídic, obren la finestra a que mica en mica aquest tipus de servei sigui més utilitzat, podent-se convertir així, amb el temps, en una forma de crear jurisprudència en temes claus per a la nostra societat.

Actualment, la majoria dels grans despatxos d’advocats del món i molts advocats de forma individual, dediquen una part del seu temps a implicar-se en aquest tipus de casos, una de les organitzacions pioneres a nivell mundial en aquest tipus d’activitat és The Cyrus R. Vance Center for International Justice, integrada per l’Associació d’Advocats de Nova York i que treballa per a promoure l’advocacia “pro bono” al món.  Malgrat tot, el nivell de l’advocacia “pro bono” a Espanya encara es molt baix si el comparem amb el d’altres països encara que es pot apreciar un clar progrés als últims anys.

En aquest sentit, l’estiu passat el Consell General de l’Advocacia Espanyola va signar uns acords amb Transparència Internacional Espanyola en virtut dels quals els ciutadans podrien comptar amb advocats “pro bono” per a assumptes vinculats amb l’exercici del dret d’informació, per tant, qui necessités aquests serveis legals professionals podria no tenir manca de recursos, el requisit que se li exigiria, simplement, seria que actués en defensa de l’interès de tothom i, per aquest motiu, l’acompanyaria un lletrat que compartís aquest objectiu. Tot això, però, es duria a terme al marge del servei de Torn d’Ofici, un servei totalment paral·lel al que tractem.

Per a fer efectiu aquests acords, el Consell General de l’Advocacia Espanyola i els col·legis d’advocats van posar en funcionament el febrer d’aquest any el registre nacional d’advocats “pro bono”. Es podran donar d’alta en aquest registre a través de les pàgines web del Consell General de l’Advocacia Espanyola mitjançant un formulari d’inscripció posat a disposició de tots els advocats, tots aquells qui desitgin col·laborar en casos relacionats amb l’interès públic i amb la defensa del principi de legalitat, especialment aquells vinculats al dret a la informació relativa als poders de l’Estat.

Per tal de formar part de la base de dades, els únics requisits que calen són trobar-se en exercici de la professió d’advocat i residir a un dels llocs on estan establerts els 83 col·legis d’advocats espanyols, o, en el seu defecte, ser advocat comunitari inscrit a un dels 83 col·legis d’advocats d’Espanya.

El funcionament d’aquest registre consistirà en la proposta per part de Transparència Internacional Espanyola al Consell General de l’Advocacia Espanyola d’aquelles causes “pro bono” que tinguin com a objectiu la projecció dels seus efectes sobre el conjunt de la comunitat i que garanteixin l’accés lliure a la informació pública, aconseguint així una major transparència. Un cop que el Consell General de l’Advocacia Espanyola rebi les causes proposades per Transparència Internacional Espanyola, els valorarà i podrà remetre la causa als col·legis d’advocats en els que estiguin col·legiats els advocats pre-sel·leccionats per tal de que es produeixi la designació definitiva del lletrat que assumirà el cas, de conformitat amb el procediment que estableixi el Consell General de l’Advocacia Espanyola.

Les bases per a actuar dels advocats “pro bono” es basen en el model americà del Col·legi d’Advocats de Nova York i consisteixen en la no interferència ni competició amb el Torn d’ofici, l’assessorament a persones jurídiques per a un cas específic i concret i la no competència ni moral ni objectiva entre les diferents firmes a les que pertanyin els lletrats, amb l’objectiu de fer assessories legals de qualitat sense cap mena de distinció amb els clients que paguen els seus honoraris. De fet, els grans despatxos americans pugnen per ser els qui més hores dediquin a aquest servei i els que portin els casos més importants des del punt de vista cívic, ja que això els atorga un gran prestigi i la premsa especialitzada conforma un rànquing, cosa que fa que uns i altres vulguin veure’s millor posicionats a aquest.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *