Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

Taula rodona sobre la #justíciaencatalà

Per Gisela Roig i Kevin Sànchez.
Facultat de Dret de la UB.
 

Abans del breu acte final de clausura conduït per Josep Canicio que va encoratjar a fer servir el català a l’administració i treure’s les pors, hi va tenir lloc una taula rodona moderada pel periodista Tian Riba.

El jutge de l'Audiència de Barcelona, Santiago Vidal.

A la taula rodona es van trobar representants de diversos sectors del món jurídic; estudiants, docents, jutges, notaris i advocats; que van donar el seu punt de vista sobre els motius darrere del poc ús del català a l’administració de justícia i propostes per solucionar aquest problema.
L’encarregat de donar el tret de sortida va ser en Max Turull, vicedegà de la facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Turull va fer un recull de les xifres del català a l’educació destacant que només el 30% dels estudiants de la seva facultat afirmen que el català sigui la seva llengua, mentre que el 44% diuen que és el castellà i el 25% afirmen que els hi és indiferent. Va concloure aquesta primera intervenció manifestant que el principal escull es troba en que tan sols el 6,5% dels materials de docència són en llengua catalana.

Santiago Vidal, magistrat de l’Audiència de Barcelona, va començar citant a Confuci, tot fent un paral·lelisme amb el català, que segons ell, ha agafat un laberint del qual no se’n coneix la sortida tot i que ha arribat el moment de fer-ho. La seva exposició va estar estructurada en cinc preguntes:
Com podem aturar el progressiu retrocés de l’ús del català? A través de l’oficialitat preferent del català, que ha de deixar de ser un mèrit per passar a ser una normalitat.
Com aconseguir un major ús? Des de l’experiència personal, va dir, si el jutge treballa en català els seus funcionaris també o faran. També va afirmar que els advocats s’han d’acostumar a presentar el primer escrit en català i a fer ús del dret d’opció lingüística.
Com canviar la situació de la judicatura? Santiago Vidal va apostar per aproximar-nos al sistema anglosaxó i alemany d’elecció de jutges a través de mèrits, pràctiques, experiència i eleccions temporals (no vitalícies però renovables); però en qualsevol cas, va rebutjar les oposicions i les va titllar d’anacròniques, tal i com havia fet en una ponència anterior l’ex-vicepresident del Tribunal Constitucional Eugeni Gay. La política no pot inteferir en el procés d’elecció del personal de l’administració pública.
Legislació aplicable? Va insistir en la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries.
Poder judicial nou? Seguint la línia de les declaracions polítiques dels últims mesos sobre la necessitat de crear unes estructures d’Estat per a Catalunya, Santiago Vidal va fer una crida a no oblidar la reestructuració del Poder Judicial i solucionar, per aquesta via, el problema amb el català.

Després dels jutges, va ser el torn dels notaris, representats per Lluís Jou, que fou director general de Política Lingüística de la Generalitat de 1996 a 2003. Durant la seva exposició va determinar que s’han de donar tres factors claus: un entorn social favorable, una estructura institucional adequada (en la línia de Salvador Vidal) i el coneixement de la llengua.
Pel que fa a l’entorn social, va afirmar que als tribunals no hi és, ja que són com una petita societat de gent del dret que està viciada i no necessita el català. En relació amb l’estructura institucional, es va referir a les normes de procediment que diuen com s’ha de treballar. En aquest sentit, la CE quan parla del poder judicial diu que és independent i que ha de resoldre els conflictes, però no diu que s’hagi de constituir en una unitat, i per aquest motiu es podria apostar per fer una administració de justícia catalana diferenciada de l’espanyola on el català adoptés més importància. Però l’escull d’aquesta teoria, el trobem a la mateixa Llei Orgànica del Poder Judicial que efectivament va apostar per un cos únic; cosa que va motivar una impugnació per part de la Generalitat, que rebutjada pel Tribunal Constitucional a la sentència 158/1992 determinant que la LOPJ no planteja un sistema inconstitucional.

Benet Salelles, en representació dels advocats, va començar la seva intervenció dient que els professionals estan preparats per fer servir la llengua catalana. Va posar com a exemple el seu entorn diari, Girona, on va contradir a Lluís Jou ja que segons la seva opinió, el problema està en que l’administració central desvirtua aquest entorn social favorable i afavoreix a l’ús de la llengua castellana. L’administració catalana és colonial. Segons Salelles, el problema és del funcionariat, ja que aquest cos prové de fora del territori català i no coneix la llengua, i en el moment en que es comencen a sensibilitzar amb aquesta, concursen i marxen a altres territoris de l’estat espanyol, de manera que es torna a iniciar el procés. Salelles va denunciar que el problema amb el funcionariat, es repeteix amb els jutges i magistrats, ja que qui pren la decisió final, és qui marca l’ús d’una o altra llengua i per tant, caldria augmentar els jutges catalans que afavoriren a l’ús de la llengua catalana i ajudarien a que la resta de tribunals, per mimetisme, també s’emprés el català.

Per últim, Guillem Ramírez, estudiant de segon curs del grau de Dret a la Universitat de Barcelona, que va denunciar que tot i que una persona empri el català en tots els aspectes de la seva vida privada, quan estudia Dret interioritza el castellà perquè les lleis i manuals estan redactats en aquest idioma, i des del professorat no s’incentiva l’ús de les traduccions al català que existeixen. Va finalitzar la seva intervenció amb la següent reflexió: si és propi del jutge conèixer el Dret, llavors és un error que el jutge no conegui el català.

    One Response to Taula rodona sobre la #justíciaencatalà

    1. Pingback: Taula rodona sobre la #justíciaencatalà | FRANCESC SÁNCHEZ ADVOCATS DRET URBANÍSTIC

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *