El desconcert que ha generat la publicació de la Llei de Taxes sense regular els procediments i models d’autoliquidació està comportant unes primeres hores d’entrada en vigor de la Llei confuses.
1. La Llei 10/2012 de 20 de novembre, per la qual es regulen determinades taxes en l’àmbit de l’Administració de Justícia publicada al BOE del dia d’ahir, entra en vigor en el dia d’avui (22 de novembre) tal com estableix la disposició final setena.
2. L’entrada en vigor de la llei comporta, sense més, la derogació de la Llei 53/2002 que venia regulant les taxes judicials estatals fins avui. (Disposició derogatòria única).
3. Paral·lelament no es procedirà a l’aplicació de les taxes regulades en la Llei 10/2012 (disposició final sisena) fins que el Govern, a proposta conjunta dels ministeris de Justícia i d’Hisenda i Administracions Públiques dicti les disposicions reglamentàries complementàries que siguin necessàries per l’aplicació de les taxes regulades en aquesta llei. Entre elles, sens dubte, ha d’estar l’Ordre del ministre d’Hisenda i Administracions Públiques que reguli els procediments i els models d’autoliquidació de la taxa (Art. 9). A aquest efecte adjuntem instrucció 5/2012 de la Secretaria General de l’Administració de Justícia.
4. Les demandes i recursos que es presentin mentre no es desenvolupin les disposicions reglamentàries abans indicades, hauran de cursar el tràmit que processalment els correspongui, sense que sigui procedent l’aplicació de l’article 8 de la Llei 10/2012 (Autoliquidació i pagament). En aquest sentit, la instrucció abans esmentada estableix que “los Secretarios Judiciales de todo el territorio nacional no exigirán en ningún caso, la presentación del justificante de autoliquidación de la tasa para dar curso a los escritos procesales que se presenten“.
5. Es deroga l’art. 23-3 de la LJCA, de manera que els funcionaris públics que compareguin davant la jurisdicció contenciosa administrativa no podran ja comparèixer en nom propi per a la defensa dels seus drets estatutaris (quan es refereixin a qüestions de personal que no impliquin separació de treballadors públics inamovibles), sinó que ho han de fer amb representació de procurador i assistència d’advocat. Si els processos s’han iniciat abans de l’entrada en vigor de la Llei no s’exigirà la seva postulació.
6. Molt més confús és el problema de la meritació. Fins que no hi hagi regulació del procediment ni del model d’autoliquidació de la taxa que preveu la Llei 10/2012 i no s’hagin dictat les disposicions reglamentàries complementàries que siguin necessàries per a l’aplicació de les taxes regulades en la llei, l’ICAB entendria (encara que tot és interpretable) que no existirà meritació de la taxa per cap dels fets imposables previstos en l’art. 2. En aquest sentit, cal recordar que la meritació es produeix en cadascun dels diferents moments processals que es determinen en l’art. 5, però un cop que s’ha produït aquest moment si no és aplicable la taxa (per no existir les normes necessàries per a la seva aplicació) no és predicable exigir l’autoliquidació amb efecte retroactiu, sota pena de contradir normes generals per tots conegudes sobre els límits de la reotractivitat (art. 9,3 CE). A més, l’art. 15 de la Llei de taxes i preus públics determina que quan la taxa afecti un servei públic es meritarà quan s’iniciï la prestació del servei, no després. Tot i amb això, haurem d’estar pendents del que estableixi l’Ordre Ministerial.
Nota de premsa del Il·lustre Colegi d’Advocats de Barcelona.
1 comment