Dos dels actes programats per aquest matí afrontaven una temàtica comú, les oportunitats i els reptes que ofereixen els continents més occidentals en l’àmbit del Dret.
La primera de les ponències, a càrrec de la presidenta de la Chicago Bar Association, Aurora N. Abella Austriaco, ha versat sobre la pregunta how to do business in Chicago.
- Imatge de la presidenta de la Chicago Bar Association.
Chicago, agafada com a paradigma de Nordamèrica, va fundar al 1999 una associació referència en quant a matèria legal a la qual hi ha lligades nombroses companyies de l’Estat. Com a ciutat, és la número 24 en termes econòmics (PIB) en el rànking mundial, i dedica el 50% de la seva activitat al sector terciari. Es troba en el top 20 pel que fa a la destinació d’inversions en innovació i aglutina el 16% de l’activitat borsària mundial, per sobre de Nova York i la majoria de ciutats europees. Per la seva diversitat ètnica, la integració és un procès senzill.
Els advocats a Illinois (Rule 5.5 Unauthorized Practice of Law) només poden exercir en la jurisdicció en la qual tenen autorització, i de cara a una defensa del seu client que s’allunyi d’aquesta, haurà de sol·licitar a un tribunal si no hi ha cap norma que l’habiliti.
Els requisits per formar part del món del dret com a professional a Chicago són (IL. S. Ct. Rule 701 General Qualifications): major de 21 anys, amb un expedient notable i un certificat de l’Ibaby que acrediti bona reputació. Altres formes d’accés són la prova que 5 dels últims 7 anys s’ha practicat el dret professionalment i aprovar l’exàmen Mutistate PR Exam I IL.
Altres particularitats de Chicago són que els tribunals han d’autoritzar també la intervenció d’advocats estrangers, i que es demarà a l’immigrant que vulgui treballar-hi un certificat al respecte de la seva trajectòria professional.
- Captura d’una diapositiva sobre les empreses pioneres sorgides a Chicago.
Un dels fets més representatius de tota la ponència ha estat l’explicació de la ponent de la seva feina amb clients de Singapur i la importància de la relació client-advocat, en la qual l’advocat ha de ser sempre competent i tenir habilitats més enllà de lo tècnic i legal.
Per acabar aquest breu resum sobre la primera conferència, en declaracions exclusives per El Jurista, Aurora ha apuntat que el millor pont per un jove advocat amb vocació internacional és un programa d’estiu, ja que els despatxos americans, a l’hora de la selecció final, tenen en compte si ja coneixen al candidat. A Chicago, en particular, la creixent població llatina pot ser clau perquè un advocat nadiu espanyol tingui èxit.
