Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

El podi vetat i la manca de llibertat d’expressió

Per Xènia Serrat.

Arribem al punt essencial de la conversa, Picas va travessar la meta dels Sky Games amb una estelada alçada i va rebre fortes represàl·lies, ens ho explica amb calma vist des de lluny però també confessa el seu malestar vers la propera temporada. També ens parla del seu posicionament pel que fa a la situació actual de Catalunya i la seva relació amb Espanya.

Vas guanyar els Sky Games i vas treure una estelada al travessar la meta…

Sí, vaig anar als Sky Games formant part de la selecció espanyola perquè era l’única manera de poder aconseguir un títol a nivell mundial. Si no hi anava com a tal encara que guanyés no se m’hauria reconegut, hauria estat com córrer en una modalitat open. Vaig estar-m’ho pensant molts dies abans i al final vaig arribar a la conclusió que sé d’on vinc i quins són els meus sentiments però que per damunt de tot sóc esportista. Per això vaig decidir anar-hi, no me’n penedeixo gens, a més, quan vaig arribar a la línia de meta vaig mostrar els meus sentiments traient l’estelada i aquesta va ser una manera de reivindicar la voluntat que hi hagi seleccions catalans i podem córrer amb els colors que realment sentim: els del nostre país Catalunya. Va ser una manera de fer una mica de força en aquest sentit, la fotografia va donar la volta al món.

Et van amenaçar que et podien retirar el títol, que no podries córrer…

Després d’haver arribat, a l’entrega de premis em van dir que, segons els estatuts de la Federació espanyola no podia pujar al podi amb cap bandera autonòmica i, encara menys l’estelada, a no ser que anés acompanyada d’una bandera espanyola. “Si subes, subes con la catalana y con la española”. Jo vaig dir que em negava a portar l’espanyola. Més endavant vaig saber que no em podies retirar el títol perquè vaig parlar amb l’organització, Oci esport, i em van dir que si hagués sortit amb la bandera no hagués passat res però m’ho van prohibir. La foto bona la van fer a l’arribada, estic molt satisfeta.

Ho tornaries a fer?

Ara sí.

Amb més motiu?

Sí. De fet és quelcom que he fet sempre; des de petita he pujat un cim he tret l’estelada, de la mateixa manera que ho he fet sempre que he anat a un concert de Rock català. Per a mi és una cosa molt habitual, no era per tocar la “pera” ni molt menys però va donar la casualitat que el fotògraf va fer la foto en el lloc oportú i el moment oportú i va donar la volta al món.

Reps crítiques des d’Espanya?

Suposo que sí, però evito mirar-les. És més a nivell de xarxes socials, però intento no fer-ne cas. Fins i tot, amb un esponsor que tinc, el van trucar des de Madrid dient-los que eliminessin l’estelada de la pàgina web perquè si no retiraven la comanda; això ja és més empipat. Però m’he trobat poques vegades amb pressions d’aquest tipus i si hi ha hagut algun boom de missatges negatius al facebook   o així, a la que m’avisen decideixo estar un parell de setmanes sense mirar-m’ho.

T’afectaria massa?

Sí, amb aquestes coses, quan es parla de la persona, afecta; per tant, el millor és no fer-hi massa cas. A més, aquestes crítiques no em canviaran, si fossin constructives me les miraria, però com que són destructives…

Com està la situació, actualment, de les seleccions catalanes?

Doncs és un problema. Les selecciones catalanes, ara, per competir, actuen com a club, no ho poden fer com a país. Representa que la selecció catalana va de selecció catalana però no ho és, és un club. Per competir en competicions oficials on ens juguem el títol de campionats d’Europa o campionats del món, la catalana no hi pot anar: hi ha d’anar França, Itàlia, Espanya… De manera que si aquest any vinent vull anar al campionat d’Europa hi hauré d’anar amb la selecció espanyola, la qual cosa ja em neguiteja una mica més perquè, amb tota la moguda que hi va haver, encara tindré més pressió.

Hi ha un coixí d’esportistes que, com a tals, treballin per aconseguir unes seleccions catalanes o és només l’entitat?

Seria una bomba si els jugadors del Barça es neguessin a anar al mundial; els corredors poca força podem fer.

El sentiment és compartit o generalitzat?

No conec massa gent que s’hagi negat a córrer amb la selecció espanyola, només conec el cas d’una corredora basca que va dir que no hi volia córrer per motius polítics. De totes maneres, sí que en conec més que són de la ceba i que hi corren…

No us queda cap més remei…

Clar, primer som esportistes i sabem dins què sentim. De fet, si em vingués a buscar la selecció sueca i pogués anar al campionat d’Europa, jo diria que sí i no em sento pas sueca, però no ho farà. És acabant com passant de tot, trist, però és el que hi ha.

Et sents encoratjada per la gent d’aquí?

Sí, des d’aquí s’accepta bastant. Jo intento fer tota la feina possible i transmetre a tot el món què s’està coent però tampoc em tiraré sorra a mi mateixa.

Deixant de banda l’esport i analitzant una mica la situació actual, ets optimista de cara a la consulta?

Sí, ho sóc però trobo que s’està refredant bastant; hi va haver molta força l’onze de setembre però entre els casos de corrupció i una cosa i l’altra trobo que s’està perdent l’entusiasme. Sóc optimista perquè toca ser-ho però m’agradaria que la gent seguís amb aquelles ganes de mesos enrere. Aporto el granet de sorra: anar a la manifestació, treure l’estelada, tenir-la penjada al balcó…

Trobes que aquestes organitzacions alternatives a la institucionalització us vénen a buscar com a referents o icones?

Sí, l’altre dia vam gravar un vídeo per l’ANC amb el Miqui Moto, el Titot… per exemple. Sempre hi estic predisposada; al menys que em quedi tranquil·la que, per part meva, hagi pogut fer tot el possible.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *