Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

La situació actual i la propera parada: 166 quilòmetres al Mont Blanc

Per Xènia Serrat.

Conversem amb una Picas en pretemporada, comença a engegar motors i a preparar-se pel gran salt de cares a l’estiu i, sobretot, per assolir el seu major objectiu d’aquest any.

Ara descanses?

Estic en pretemporada, la setmana vinent marxo a Andalusia, corro una cursa de MTB. En pretemporada faig molta bici de muntanya. És una cursa de sis dies per etapes i quan acabi aquesta cursa ja entraré més en els entrenaments de córrer. El que faig a l’hivern és no córrer gaire per no carregar articulacions i combino la bici amb l’esquí de muntanya, l’escalada… evito una mica el córrer. Ja correré prou.

Aconsellen no córrer a l’hivern?

És perquè com que em posaré a córrer al mes de març i acabo a l’octubre, no puc estar tot l’any corrent. A nivell mental no aguantaria i a nivell físic tampoc.

Córrer és el que desgasta més?

Sí, corrent tens bastants lesions; jo he tingut molta sort però… alguna a la planta del peu, al genoll, sobrecàrregues… En canvi, bici o escalada és menys lesiu perquè no hi ha l’impacte.

El cap, ajuda?

Sí, amb les ultratrails, sempre ho dic, el cap és un 50%. Hi ha tres coses molt importants: el nivell físic, el mental i saber-se cuidar el dia de la cursa: menjar, beure, posar gasolina al cos. No en pot fallar cap, funcionen com una cadena.

Quina és la rutina d’un dia de cursa?

Em llevo dues o tres hores abans i esmorzo una hora i mitja abans. Escalfar una miqueta, tot i que en les ultres no escalfem, i sortir amb alegria i ganes. No m’acostumo a posar nerviosa malgrat que els que estan al meu costat sí que m’hi veuen, però no són uns nervis destructius. Anys enrere sí que, en qualsevol cursa de poble on no m’hi jugava res, portava una tensió! En canvi ara, m’hi jugo la copa del món i els nervis que tinc m’agraden, són de ganes.

Hi ha algun nou objectiu per aquest any?

Justament l’Ultra Trail del Mont Blanc, 166 km. No n’he corregut mai cap de distància semblant, sempre hi ha una primera vegada.

    One Response to La situació actual i la propera parada: 166 quilòmetres al Mont Blanc

    1. Pingback: “A mi m’ho van prohibir” | El Jurista

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *