Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

Comentari sobre la figura del tribunal popular a Espanya

Per Joaquín Tintoré King.
Palma de Mallorca.

 

Durant els últims dies hem observat com tornava de ple a l’actualitat política i jurídica la figura del tribunal popular. A Mallorca a finals de la setmana passada un jurat popular va declarar culpable de suborn a l’expresident balear Jaume Matas. Recordem que tampoc fa massa temps l’expresident de la Comunitat Valenciana Francisco Camps ja va ser jutjat per un Tribunal Popular.

En relació amb aquesta condemna al senyor Jaume Matas, que recordem, es va produir de forma totalment unànime per part del Tribunal Popular ha estat de nou posada sota la perspectiva jurídica la figura del tribunal. Aprofitant l’actualitat del moment exposarem una mica la història i l’anàlisi d’aquesta figura tan coneguda i al seu torn controvertida (i que recordem en molts països del món és utilitzada amb major assiduïtat que en el nostre).

a) Origen: El Tribunal del Jurat va tornar a instaurar-se a Espanya en 1995, a través de la Llei Orgànica 5/1995 de 22 de maig de 1995, encara que els primers judicis amb jurat popular no es van celebrar fins a 1996.

La seva instauració obeeix a un mandat de la Constitució Espanyola de 1978, que en el seu article 125 exposa el següent: “els ciutadans podran participar en l’Administració de Justícia mitjançant la institució del Jurat, en la forma i pel que fa a aquells processos penals que la llei determini”. La clara intenció d’aquest precepte era dotar al ciutadà de la possibilitat de participar en l’activitat democràtica, a sentir-se part del sistema judicial.

b) Quins delictes pot abastar el Tribunal? Segons estableix la pròpia llei, i la seva modificació per Llei Orgànica 8/1995 de 16 de novembre de 1995, el Tribunal del Jurat té competència per enjudiciar delictes contra les persones, delictes comesos pels funcionaris públics en l’exercici dels seus càrrecs, delictes contra l’honor, delictes contra la llibertat i la seguretat i delictes d’incendi. Així doncs el delicte de Suborn previst en aquesta sentència analitzada entra dins dels delictes dins dels quals té competència per actuar el Tribunal.

c) Qui ho forma? Els requisits per ser jurat són ser espanyol major d’edat, estar en el ple exercici dels drets polítics, saber llegir i escriure, ser veí de qualsevol dels municipis de la província en els quals el delicte s’hagués comès i no estar impedit física, psíquica o sensorialment per a l’acompliment de la funció.

d) Quin és el procés de selecció? Cada dos anys, les Delegacions Provincials de l’Oficina del Cens Electoral realitzen un sorteig per cada província en els mesos de setembre dels anys pars per establir una llista biennal de candidats a jurat. El nombre de ciutadans seleccionats es fa multiplicant per 50 el nombre de causes que es prevegi que vagi a conèixer el Tribunal del Jurat, en funció de les causes jutjades en anys anteriors. Els inclosos en aquesta llista de candidats a jurat, que s’exposen als ajuntaments durant set dies després dels sorteigs per fer les corresponents al·legacions, podran ser convocats a formar part del Tribunal del Jurat durant dos anys a explicar de l’1 de gener següent.

i) Quants ciutadans componen el Jurat? Per a la selecció dels components del Jurado de cada causa concreta, el tribunal corresponent realitza, almenys 30 dies abans de la data per al començament del judici oral, un sorteig d’entre la llista de candidats de cada província en el qual es tria a 36 persones. D’aquestes 36 persones, almenys 20 hauran de concórrer el dia del judici i, finalment, seran seleccionades 11 per constituir el Tribunal del Jurat, dels quals nou seran jurats i dos jurats suplents. A ells se suma un magistrat-president del tribunal que és un jutge professional.

Entrant en una valoració de caràcter personal crec que per al cas de judicis tan mediatitzats políticament (com puguin ser els últims als expresidents Matas i Camps) que compten amb tant ressò social seria millor optar per altres alternatives més fiables doncs recordem que no són excepció els errors en matèria de judicis populars (recordem els casos de la malmesa Rocío Wanninkhof on el Tribunal Popular va condemnar a una sospitosa que posteriorment i després de l’anàlisi de noves proves el Tribunal Suprem es va veure en la necessitat d’absoldre amb absoluta immediatesa).

És per aquest motiu pel quin considero que en casos de delicada fiabilitat respecte al Tribunal i on les opinions puguin estar més que influenciades per l’ambient polític històric i pels mitjans s’ha de recórrer a solucions més fiables i segures.

És evident que a la societat de la informació i la tecnologia en la que vivim és absolutament impossible trobar-se totalment abstret de les opinions, notícies o accions relatives al cas que ha de ser jutjat en qüestió. (Si bé és cert que un Jutge també es troba en aquesta posició no podem traçar paral·lelismes simplistes posat que el Jutge té després de si l’obligació de presentar una justificació i motivació basats en la tradició i l’educació jurídica rebudes).

La figura del jurat en la meva humil opinió hauria d’estar més exposada o sotmesa a un major control, especialment a nivell de justificació de les decisions preses amb la finalitat de no cedir a pressions o tenir la possibilitat de denunciar contradiccions en les decisions dels respectius membres.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *