El passat dimarts dia 11 de Març es va aprovar al Parlament la primera Llei del sòl a les Illes Balears, aquest fet és destacable perquè Balears era la única Comunitat Autònoma que no comptava amb una llei del sòl en tot l’estat espanyol. En quant a la votació de la llei, aquesta s’ha aprovat amb els vots a favor del PP mentre que PSIB-PSOE i MÉS han votat en contra o s’han abstingut durant tota la votació. Centrant-nos en la part més tècnica podem dir com a data que aquesta Llei del sòl conté 9 títols, amb 193 articles, 10 disposicions addicionals, 10 de transitòries, 1 de derogatòria i 4 de finals.
La polèmica apareix quan es tracta el tema de la legalització d’aquelles infraccions urbanístiques prescrites en sòl rústic i assentaments en el medi rural. La defensa que ha fet el PP (en paraules del conseller de Medi Ambient Biel Company) d’aquest precepte en concret és que permet regularitzar aquelles obres que no es podien derrocar pel fet de que el delicte havia prescrit.
Així doncs en paraules del propi conseller Company a partir d’ara no caldrà “mirar cap a un altre costat” sinó que Balears tindrà un nou marge urbanístic que atorgarà i permetrà tant als ajuntaments com als consells noves eines i instruments que estableixin una regulació urbanística sostenible que respongui a les necessitats dels ciutadans.
D’altra banda i com sol esser norma en les votacions realitzades al Parlament la oposició s’ha mostrat decebuda pel fet del que entenien com una oportunitat perduda. PSIB-PSOE i MÉS consideren que s’ha perdut una oportunitat històrica d’incorporar regulacions sobre sòl rústic, (És destacable el fet de que a aquesta crítica s’han sumat els diputats no adscrits Margalida Font i Antoni Pastor). Entrant en el punt conflictiu de la legalització de les construccions irregulars la crítica s’ha centrat en la supressió o minva de competències per part dels organismes controladors (al contemplar la nova llei el pagament de taxes que eliminin determinats procediments establerts pels ajuntaments) i especialment en l’efecte cridada que provocarà una inseguretat jurídica, tal i com ha expressat el diputat Jaume Carbonero del PSIB. Fonts properes al GOB han titllat la llei com a parcial i afavoridora del mercantilisme del sòl rústic.
Tot i que de les 453 esmenes presentades pels grups parlamentaris s’han aprovat prop de la meitat (40%), és evident que en els punts essencials el partits polítics una vegada més no han estat capaços d’arribar a un acord. Així doncs la polèmica sobre la primera llei del sòl ja és sobre la taula.
