L’endemà de l’entrada en vigor de la Llei de Consultes no referendàries i altres formes de participació ciutadana després de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i abans de revifar la controvèrsia ja iniciada a mitjans de mes amb l’aprovació parlamentària del text legal amb el suport de CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP i PSC (106 a 28), és de menester, prèviament a qualsevol debat, conèixer ben a fons allò que disposa la part dispositiva de tan discutida norma.
Sense més preàmbuls procedim a analitzar els punts més rellevants d’aquesta llei de consultes, de manera breu i il·lustrativa, seguint la pròpia organització del text i tenint en compte un punt de vista objectiu i purament legal.
Definició i objecte
Definir que entenem pel concepte de “consulta popular no referendària” constitueix un dels pilars del debat sobre l’ús d’aquesta llei com a fonament jurídic per a la celebració de la consulta del 9N.
La finalitat d’aquestes consultes es conèixer la opinió de la ciutadania entorn a determinats aspectes, ja siguin, distingeix el text, d’àmbit nacional o local (depenent si afecta a tota Catalunya o si és municipal o supramunicipal), i tant generals com sectorials (en referència a la part de la població consultada).
L’ús d’aquesta llei per a la hipotètica consulta del 9N ens trasllada a l’anàlisi de l’objecte d’aquestes consultes, regulat a la norma des d’una vessant positiva i una altre de negativa. Per una banda, la llei defineix que la finalitat de la consulta es conèixer l’opinió popular mitjançant votació sobre “una determinada actuació, decisió o política pública”. Resulta obvi que una definició tant imprecisa obligava a la pròpia llei a establir uns límits a aquestes preguntes, afirmant l’article 11 de la norma, per altre banda, que els seus límits seran no solament en matèria pressupostaria i tributària, sinó també “els drets fonamentals i llibertats públiques” de la secció I, capítol II, títol I de la Constitució i els “drets i deures d’àmbit civil i social”, “drets d’àmbit polític i d’Administració” i “drets i deures lingüístics” del títol I del Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Podem veure que d’aquesta regulació de l’objecte, tan en la seva definició com en la seva limitació, no s’extreu la impossibilitat de convocar una consulta en referència a l’organització territorial, i més concretament, a la possibilitat de decidir sobre el futur de Catalunya com a Estat independent, essent aquest un dels principals punts de controvèrsia.
Participació i cens
Les persones legitimades per a poder participar en aquestes consultes venen regulades a l’article 5 de la llei, permetent la intervenció en aquests procediments als majors de 16 anys amb la consideració política de catalans i amb la condició de que, aquells residents a l’estranger, s’inscriguin en el registre pertinent.
A més, inclou la legitimitat dels nacionals d’estats membres de la Unió Europea amb residència continuada durant un any anterior a la convocatòria de la consulta, sempre i quan estiguin inscrits al Registre de Població de Catalunya, ampliant-se el període a tres anys quan es tracti de persones de tercers estats.
Registre
El cens per a les persones legitimades a votar es manifesta en la creació del “Registre de participació ciutadana en les consultes populars no referendàries” de l’article 6, format per la informació continguda en el Registre de Població de Catalunya, els registres de catalans a l’exterior i “les dades d’altres instruments registrals que acreditin la condició de persona legitimada, determinada per les regles específiques de la convocatòria”.
Promotors
L’article 4 distingeix entre tres classes de promoció de les consultes: en primer lloc, la “iniciativa institucional d’àmbit nacional”, pot ser promoguda pel President de la Generalitat, el Govern i/o el Parlament mitjançant acord per majoria simple a proposta de dues cinquenes parts dels diputats o de tres grups parlamentaris o per un 10% dels municipis representant un mínim de 500.000 habitants.
En segon lloc la “iniciativa institucional d’àmbit local” promoguda per, entre d’altres, els plens municipals i altres ens locals per acord en majoria simple, a proposta de dues cinquenes parts dels regidors o representants del ens locals o pels consells comarcals per acord en majoria absoluta a proposta d’una cinquena part dels regidors de la comarca, representatius d’un 10% dels municipis.
Finalment i regulada en un altre apartat, la “iniciativa ciutadana”, promoguda per 20.000 majors de 16 anys legitimats per a participar, quan es tracti d’una consulta d’àmbit nacional, o segons els barems estipulats a l’article 44.3 de la llei en les consultes d’àmbit local (en funció dels habitants).
El decret de convocatòria
Com hem pogut veure en aquests últims dies, la convocatòria de la consulta és competència del president de Catalunya, mitjançant la firma del decret de convocatòria en un termini d’entre 30 i 60 dies abans de la data de la consulta, incloent en aquest decret la pregunta sotmesa a votació, els participants i la regulació de la votació, havent de ser publicat al DOGC i iniciant un període de difusió institucional. És necessari recalcar la importància de no confondre la legalitat i constitucionalitat de la llei de consultes amb la dels decrets que emanen de la seva fonamentació jurídica, per això l’anàlisi del Decret 129/20414 referent a la consulta del 9 de Novembre serà analitzat en un article posterior d’El Jurista.
Votació i efectes de la consulta
Fora de debat, l’organisme de convocatòria serà l’encarregat de publicar al DOGC l’àmbit territorial i el nombre de locals i taules de votació, formades per un president i dos gestors escollits per sorteig públic (però de participació voluntària i gratuïta), així com el caràcter de la votació, distingint entre els processos presencials ordinaris (el dia de la convocatòria) i els anticipats (per correu electrònic o altres mitjans anàlegs que permetin una votació anterior).
Com ja es sabut i afirma l’article 8, el resultat d’aquestes consultes produeix efectes no vinculants, deixant en mans dels poders públics convocants la determinació de la “seva incidència en l’actuació pública sotmesa a la consulta”, en un termini de dos mesos. Aquesta redacció oberta pot ser fonamental a l’hora de dictar la constitucionalitat d’aquesta llei en el moment oportú, ja que a priori sembla ser una forma de la Generalitat d’escudar-se davant una possible acusació de que aquesta llei regula referèndums i no consultes no referendàries com diu el seu nom.
Garanties i Comissió de Control
Davant la inexistència d’una llei electoral que doti a Catalunya de competències i autoritat electoral pròpia, aquesta llei preveu la “Comissió de Control”, formada per set juristes i politòlegs de reconegut prestigi, nominats pel Parlament, la funció dels quals serà garantitzar els procediments de consulta.
Aquest organisme es complementarà amb “Comissions de Seguiment” territorials de “Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, Terres de l’Ebre, Catalunya Central i Alt Pirineu i Arán”, que substituiran la inexistència d’una autoritat electoral catalana.
