Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

Bandera verda al TIL

Per Marga Calafat,
Palma. 

El passat dimarts 23 de setembre la sala contenciosa-administrativa del TSJIB dictà tres sentències declarant la nul·litat del TIL, Decret 15/2013, 19 d’abril, pel qual es regula el Tractament Integral de Llengües a centres no universitaris de les Illes Balears. Les citades sentències resolen els recursos presentats per CCOO (Confederació sindical de comissions obreres de les Illes Balears), STEI-I (Sindicat de treballadors i treballadores de l’ensenyament intersindical de les Illes Balears) i FETE-UGT (Federació estatal de treballadores de l’ensenyança, integrada en la Confederació sindical de la unió general de treballadors), contra la Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (CAIB).

Ara Balears

Font: Ara Balears

L’acusació impugnava l’esmentat Decret en base (entre d’altres) a una vulneració de l’article 35 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, el qual senyala que “la institució oficial consultiva per a tot el que es refereix a la llengua catalana serà la Universitat de les Illes Balears”, reiterat també en l’apartat 2 de l’article 4 dels Estatuts de la Universitat de les Illes Balears.

El tribunal, considerà que “el contingut del Decret en afectar a la llengua catalana i a la normalització d’aquesta llengua en l’àmbit educatiu, incideix de ple en la funció consultiva que estatutariament té reconeguda la Universitat”. Afegí que, tot i que aquesta funció consultiva que li confereix a la UIB l’esmentat article de l’Estatut d’autonomia no hagi estat desenvolupat posteriorment per cap llei, consideren que no es pot obviar la seva intervenció, per la qual cosa els seus informes són preceptius.

Al haver obviat, el Govern Balear l’informe preceptiu a elaborar per part de la UIB, el tribunal dictà la nul·litat de ple dret d’acord a l’article 62.2 de la llei 30/1992, de règim juridic de les Administracions públiques i del procediment administratiu comú, que declara la nul·litat de ple dret de les disposicions administratives que vulnerin la Constitució, les lleis o altres disposicions administratives de rang superior. I d’acord a l’article 46.3de la llei 4/2001, del Govern de les Illes Balears, que estableix la submissió preceptiva d’infomes i dictamens del Consell Consultiu i demés òrgans de consulta i assessorament, en els casos previstos en la legislació que els regula;(com és l’article 35 de l’Estatut d’Autonomia). El tribunal no entrà en l’anàlisis de la impugnació sustantiva també plantetjada per la part demandant, ja que l’anàlisi hauria estat irrellevant, degut a la ja estimació del defecte formal.

L’endemà de la declaració de la nul.litat del Decret, la mateixa sala del TSJIB dictà quatre interlocutòries que decretaven la suspensió cautelar de l’Ordre de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitat del 9 de maig de 2014 que desenvolupa el Decret 15/2013, declarat nul per la mateixa sala. L’exepcionalitat d’una mesura cautelar procedeix quan concurreix un suposit d’evident aparença de bon dret; conseqüència de la declarada nul·litat del Decret. L’objectiu principal de les mesures cautelars és asegurar l’efectivitat de la sentència, per la cual cosa, el tribunal considerà que “l’efectivitat de la sentència quedaria compromesa, si mentrestant, es permetis la pervivència i desenvolupament del calendari d’aplicacio d’un projecte de tractament integrat de llengues fonamentat en un Decret declarat nul.”

Per tant, s’entén contrati a l’interés general la implantació d’un calendari d’aplicació dels projectes del TIL elaborats a l’ampar d’un Decret declarat nul.

Tot i les sentències i les interlocutòries dictades pel TSJIB, sembla que el president del Govern, José Ramón Bauzá, pretén seguir endavant amb el seu projecte de Tractament Integral de Llengües, amb la intenció primerament, de presentar un recurs de reposició davant del Suprem, recurs que cal recordar que no atura l’efectivitat de la mesura cautelar, i realitzant declaracions confirmant que “l’aplicació del trilingisme continuarà i els centres docents poden seguir aplicant els projectes TIL aprovats”.

A més, en matèria política la principal conseqüència ha estat la destitució de Joana Maria Camps del seu càrrec de Consellera d’educació. Conselleria que ara és dirigida per la qui fou Consellera d’Administracions Públiques i portaveu del Govern, Núria Riera.

Pel que sembla, el president està cercant una manera (novament) d’obviar la legalitat. Primerament dictant el drecret-llei, i ara pretenent seguir endavant amb la seva aplicació als centres educatius.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *