Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

Taxa Google: Un nou peatge jurídic entre els drets d’autor i indústries culturals

Per Álvaro Melero.
Barcelona.

 

“Decepcionant” ha estat un dels adjectius més emprats pel Gegant d’Internet per a la qualificació de l’aprovació de la nova Llei de Propietat Intel·lectual. Les indústries culturals i creatives constitueixen un sector de gran rellevància al nostre país, tant per la naturalesa de les activitats que desenvolupen, com pel seu pes econòmic, ja que les activitats relacionades amb la propietat intel·lectual generen prop del 4 per cent del PIB espanyol.

El desenvolupament de les noves tecnologies digitals de la informació i de les xarxes informàtiques descentralitzades han tingut un impacte extraordinari sobre els drets de propietat intel·lectual, creant múltiples plataformes capaces d’oferir informació actualitzada de forma instantània per tot el món; Acaparant milers d’internautes, permetent el seu accés des dels telèfons mòbils i aconseguint així un gran flux d’informació a escala mundial en més de 70 països, amb més de 10.000 milions de clics als editors de tot el món, amb més de 385.000 usuaris fixos cada mes… Sense tenir en compte als que accedeixen a través de telèfons mòbils, i que requereix d’un control exhaustiu per a la protecció i salvaguarda dels drets de propietat intel·lectual.

Precisant així un esforç equivalent de la comunitat internacional i de la Unió Europea per proporcionar instruments eficaços que permetin la millor protecció d’aquests drets legítims, sense menyscabar el desenvolupament d’Internet, basat en gran part en la llibertat dels usuaris per aportar continguts.

Però, pel que sembla, la nova Llei de Propietat Intel·lectual, aprovada en el Senat unes setmanes enrere, ha entrat en vigor el dia 1 de gener de 2015, reemplaçant el Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, no ha tingut la millor rebuda per part dels agregadors, ni per part dels editors, ni en última instància per part dels usuaris.

La nova LPI aprovada no ha estat ben rebuda per grans multinacionals, ni per associacions i federacions de periodistes i fotorreporters que atribueixen mesures excessives, que limiten el desenvolupament d’aquests, amb la imposició de taxes injustes i la regulació de sancions desmesurades per a la suposada lluita contra la pirateria amb quantitats de fins a 600.000 euros. 

Malgrat tot, Google, una de les multinacionals més importants i una de les més perjudicades per la nova Llei, afegeix que: “continuarem treballant amb els editors espanyols per ajudar-los a incrementar els seus ingressos mentre valorem les nostres opcions en el marc de la nova regulació”.

Sobre l’anomenada taxa Google, aquesta es regula en l’article 32.2 de la nova LPI i consisteix, bàsicament, a obligar als agregadors a pagar als editors una taxa per cada informació indexada. D’aquesta manera el servei que oferia Google de certs continguts informatius com a notícies diàries del voltant del món, visibles i accessibles des de la seva plataforma Google News, només podran llegir-se a través del cercador. El que no es podrà és accedir a ells a través de Google News. L’agregador en qüestió ha estat tancat des del passat 16 de desembre a Espanya en resposta a la regulació de l’esmentada taxa que ha entrat en vigor el dia 1 de gener de 2015.

Aquesta taxa ha estat avalada en el Senat, malgrat no agradar a certs sectors per les greus conseqüències que pot implicar, manté la legalitat i pretén protegir als editors de la pirateria. En aquest sentit, podem observar les esmenes introduïdes en el Senat pels Grups Polítics sobre ressenyes en finalitats educatives o de recerca:

Por último, se estima necesario modificar la excepción relativa a la cita y reseña e ilustración  con fines educativos o de investigación científica, principalmente en lo relativo a la obra impresa. Así, se actualiza para el entorno digital el régimen aplicable a las reseñas realizadas por servicios electrónicos de agregación de contenidos”.

Esmena:

Por último, se estima necesario modificar la excepción relativa a la cita y reseña e ilustración con fines educativos o de investigación científica, principalmente en lo relativo a la obra impresa. Así, se actualiza para el entorno digital el régimen aplicable a las reseñas realizadas por servicios electrónicos de agregación de contenidos, si bien especificándose que la puesta a disposición del público por terceros de cualquier imagen, obra fotográfica o mera fotografía divulgada en publicaciones periódicas o en sitios Web de actualización periódica, ha de estar siempre sujeta a autorización.”

Encara es desconeix la quantia de la “taxa Google”

Malgrat tot, ni els editors, ni els agregadors, ni tampoc les entitats de gestió saben encara gens de la quantia de la “taxa Google”, denominada jurídicament “compensació equitativa”, també coneguda com a cànon AEDE (Associació d’Editors de Diaris Espanyols), que va ser la que va proposar aquesta mesura.

Segons el Ministeri de Cultura, el desenvolupament reglamentari portarà sis mesos i solament després s’obrirà la negociació entre les parts per determinar l’import per notícia indexada que en última instància seria determinat per la Comissió de la Propietat Intel·lectual.

La mesura ha estat regulada en dos mers paràgrafs, amb un contingut ambigu i poc definit com es pot apreciar. Del primer paràgraf: “La puesta a disposición del público por parte de prestadores de servicios electrónicos de agregación de contenidos de fragmentos no significativos de contenidos, divulgados en publicaciones periódicas o en sitios Web de actualización periódica y que tengan una finalidad informativa, de creación de opinión pública o de entretenimiento, no requerirá autorización, sin perjuicio del derecho del editor o, en su caso, de otros titulares de derechos a percibir una compensación equitativa. Este derecho será irrenunciable y se hará efectivo a través de las entidades de gestión de los derechos de propiedad intelectual. En cualquier caso, la puesta a disposición del público por terceros de cualquier imagen, obra fotográfica o mera fotografía divulgada en publicaciones periódicas o en sitios Web de actualización periódica estará sujeta a autorización.”

En altres paraules, no queda clar a què es refereix amb fragment; una imatge seria considerada com un fragment? És a dir, que en el cas que algú tingués un blog personal i li annexessin una informació; no queda clar si aquest blog és un lloc web d’actualització.

De la mateixa manera, quan s’estableix que “serà un dret irrenunciable”, si l’editor d’alguna font informativa no vol cobrar drets de propietat intel·lectual, l’entitat que gestiona tal dret, cobraria igualment el cànon AEDE? Doncs, el beneficiari és l’editor que en aquest supòsit puntual no vol protegir-se de la pirateria o l’entitat que gestiona?

En definitiva, encara s’ha de perfilar l’aplicació de la taxa Google conforme es vagi aplicant i desenvolupant ja que a simple vista i interpretant el sentit literal del redactat de l’article, no queda molt clar, què protegeix, a qui ajuda ni quina és la xifra oportuna.

La nova Llei de Propietat Intel·lectual també afecta al sector hoteler i turístic

En un altre ordre de coses, i no menys important, és necessari fer esment a la regulació respecte a les entitats de gestió dels drets de propietat intel·lectual explotats pel sector hoteler i turístic. 

Des de la Confederació Espanyola d’Hotels i Allotjaments Turístics (CEHAT), manifesten la seva satisfacció a la present ja que acaba amb la “fixació unilateral dels preus i amb els excessos d’algunes entitats de gestió“. La nova Llei, assenyalen en un comunicat, adopta una sèrie de mesures perquè les tarifes que han de pagar els establiments a les entitats de gestió no siguin unilaterals, ja que s’obliga a negociar amb les associacions representatives de cada sector.

Aquesta regulació ve reflectida en la mateixa EE.MM. (exposició de motius) de l’avantprojecte: “(…) las tarifas para la explotación de los derechos de gestión colectiva obligatoria de las entidades de gestión y de control para velar por que las tarifas generales establecidas por las entidades de gestión en cumplimiento de sus obligaciones sean equitativas y no discriminatorias  (…)”.

És per això, que s’atribueix la nova funció d’equilibri de les parts, en la negociació de les tarifes entre entitats de gestió de dret de gestió col·lectiva i les explotadores dels mateixos, a la Secció Primera de la Comissió de Propietat Intel·lectual.

Els criteris aplicables per la Comissió, són l’equitat i la no discriminació, mentre, fins a la seva entrada en vigor, la referida tarifa era imposada unilateralment per les entitats de gestió col·lectiva, abusant i deixant en un plànol de desigualtat al sector turístic i hoteler que es va arribar a sentir intimidat. A més s’estableix que la falta d’equitat i discriminació per part de les entitats reguladores serà qualificada d’infracció molt greu.

D’una manera o un altre, del bàndol de les explotadores dels Drets de Propietat Intel·lectual o del bàndol de les gestores col·lectives de tals drets, caldrà esperar al desenvolupament i adaptació del reglament a partir del dia 1 de gener de 2015.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *