Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

Perquè la justícia internacional no pot jutjar a Estat Islàmic?

Per Antoni Mansilla.

Barcelona

L’amenaça del terrorisme jihadista s’ha convertit, en poc temps, en un dels principals preocupacions a nivell de pau i seguretat internacional, en especial des de l’entrada en escena de l’organització terrorista Estat Islàmic. La magnitud dels atacs perpetrats per aquest grup,  la seva macabra estratègia d’auto-propaganda i el control que aquesta organització exerceix sobre alguns països de l’Orient Mitjà han estat determinants per a convertir al jihadisme en un problema internacional de primer ordre.

És natural, doncs, que molta gent es pregunti perquè aquests atacs terroristes – que suposen una amenaça mundial – no es persegueixen i jutgen davant la Cort Penal Internacional. Aquest tribunal, amb seu a La Haia, és una cort permanent amb personalitat jurídica pròpia (no depèn de la ONU) i que té com a objectiu, segons el seu propi Estatut, perseguir els crims més greus de transcendència per a la comunitat internacional en el seu conjunt. No obstant, tot i ser un tribunal d’abast mundial, té moltes limitacions. La Cort només pot investigar, perseguir i jutjar els delictes de genocidi, de lesa humanitat, d’agressió i crims de guerra. Aquests són els quatre delictes previstos en el seu Estatut, el qual no menciona en cap moment el delicte de terrorisme. Aquesta manca no es deu pas a un oblit: quan es va negociar l’Estatut de la Cort Penal Internacional (Estatut de Roma) es va proposar i debatre incloure el delicte de terrorisme en la jurisdicció de la Cort, donat que ja es considerava que tals crims podien tenir transcendència internacional. No obstant, degut a la impossibilitat de consensuar una definició objectiva i general del que és el terrorisme, es va acabar optant per no incloure’l en la llista de delictes que la CPI pot jutjar.

Cort Penal Internacional

Seu de la Cort Penal Internacional

Recentment, però, aquesta qüestió s’ha tornar a posar sobre la taula. Entre d’altres, destaquen les declaracions del Ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel García Margallo, qui proposava crear una Tribunal Internacional especial per a jutjar únicament els delictes de terrorisme. És a dir, la proposta de García Margallo no és incloure els delictes de terrorisme dins la jurisdicció de la Cort actual, sinó que proposa crear un Tribunal ad hoc, creat específicament per a jutjar actes de terrorisme internacional. I perquè crear un altre tribunal penal internacional específic, quan ja n’existeix un de general? Bé, la proposta de Margallo segurament es justifica perquè l’actual Cort Penal Internacional no té jurisdicció sobre països com Estats Units, la Xina, Israel, Rússia o la majoria de països de l’Orient Mitjà. Aquests estats no han ratificat l’Estatut de Roma, i això vol dir que la Cort només podrà jutjar crims comesos en aquests països i per ciutadans d’aquests països si l’Estat en qüestió ho accepta expressament, o bé per una resolució del Consell de Seguretat de la ONU. No obstant, és evident que amb la creació d’un nou Tribunal podria passar el mateix: que aquests Estats no n’acceptin la jurisdicció.

Vistes aquests dos problemes inicials (la falta de tipificació del terrorisme com a delicte de la Cort Penal Internacional, i la limitació dels països en què aquesta té jurisdicció), quines alternatives es poden seguir si es vol aconseguir que el terrorisme es jutgi a nivell internacional?

A banda de la creació d’un Tribunal internacional especialitzat en terrorisme, com proposava Margallo, una possible manera de jutjar aquests actes en el pla internacional seria subsumint-los en un dels tipus delictius que la Cort Penal Internacional ja pot jutjar actualment. Això seria possible, si un grup terrorista cometés un acte que està tipificat, per exemple, com a crim de lesa humanitat o fins i tot com a genocidi. El problema, però, és que  en dret penal regeixen el principi de la prohibició d’analogia i el de nullum crimen sine lege. Això significa que no es pot aplicar un delicte fora dels casos que la llei preveu expressament, tal i com reconeix el mateix Estatut de Roma en el seu article 22.2. És a dir, no podem jutjar com a crims de lesa humanitat, per exemple, cap acte que no estigui entre els supòsits expressament previstos en l’Estatut de Roma. Per això seria difícil castigar atacs terroristes a través dels altres tipus delictius previstos actualment en tal Estatut.

Una altra alternativa, que solucionaria el problema anterior, podria ser incloure directament el delicte de terrorisme a l’Estatut de Roma com a crim internacional de la jurisdicció de la Cort. El mateix Estatut preveu, els articles 10 i 22.3, la possibilitat d’incloure nous crims de dret internacional. No obstant, aquí tornem a topar amb la dificultat de consensuar una definició objectiva del que és i el que no és terrorisme. Cal recordar que un dels motius pels quals no es va assolir aquests consens sobre la definició de terrorisme en les negociacions inicials va ser que la inclusió del terrorisme com a crim internacional podria ser utilitzat com a instrument de discriminació política, donat que és molt fàcil titllar un determinat moviment polític com a “terrorista” quan es vol anar en contra d’aquest.

Sigui com sigui, tan si es vol optar per la creació d’un nou tribunal, o per tipificar explícitament el terrorisme com a crim internacional, o bé subsumir-lo en els tipus ja existents, el que és totalment necessari és que la Cort pugui fer efectiva la seva jurisdicció. Recordem que, actualment, ni Síria ni Iraq – països on es troben la majoria de cèl·lules dels grups jihadistes –  no són membres de la Cort, i per tant aquesta no hi pot actuar. Davant les escasses possibilitats de que aquests països acceptin la jurisdicció de la Cort, faria falta una resolució del Consell de Seguretat de la ONU, que permetria al Tribunal actuar en un Estat que no n’és part.

L’efectiva actuació de la comunitat internacional sembla, doncs, la única manera de portar els responsables d’actes de terrorisme internacional – com els integrants d’Estat Islàmic – davant la justícia internacional. Per molt que donem a la Cort Penal Internacional el permís per jutjar actes de terrorisme, l’important és que aquest Tribunal pugui exercir realment la seva jurisdicció sobre aquests.

Com digué Von Ihering, en referència a l’espasa i la balança que simbolitzen la justícia: “L’espasa, sense la balança, és la força bruta, i la balança sense l’espasa és el dret en la seva impotència“. I la Cort Penal Internacional es troba més a prop del segon cas que del primer.      

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *