Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

La “llei mordassa”, a Estrasburg

Per Antoni Mansilla

 

Llei mordassa” és l’apel·latiu que s’ha donat a una de les lleis més controvertides aprovades pel Partit Popular la passada legislatura aprofitant la seva majoria absoluta. Es tracta de la Llei Orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana. L’apel·latiu “Llei Mordassa” respon a les múltiples restriccions que aquesta llei imposa a la llibertat d’expressió i d’informació.  A tall d’exemple, aquesta llei té la facultat d’hipotecar de per vida amb multes de fins a 600.000 euros a qui organitzi una manifestació no autoritzada davant del Congrés dels Diputats,  o sancionar amb multes de fins a 30.000 euros actes com els denominats “escraches”, també les concentracions per evitar desnonaments, o la “l’ús no autoritzat” d’imatges o dades personals de membres de la policia. Aquesta última conducta pot donar lloc, a més d’una sanció pecuniaria, al comís d’aquells “instruments amb els que s’hagi executat la infracció”, és a dir, càmeres, ordinadors, impremtes…

Fotografia Llei Mordassa

Precisament l’article 36.23 de la controvertida llei, el qual tipifica com a infracció greu aquest ús no autoritzat” d’imatges on apareguin agents policials, és el que ha portat diversos mitjans de comunicació a interposar una demanda contra l’anomenada “Llei mordassa” davant el Tribunal Europeu de Drets Humans. Cal remarcar que la Llei de seguretat ciutadana ja va ser objecte de recurs davant el Tribunal Constitucional espanyol per part de tots els grups parlamentaris de l’oposició. En aquest recurs d’inconstitucionalitat s’al·legaven fins a dotze vulneracions de drets fonamentals reconeguts a la Constitució per part de la llei. Ara, però, l’anomenada Llei mordassa s’haurà d’enfrontar també a un recurs davant del Tribunal d’Estrasburg. Recordem que aquest Tribunal és competent per a conèixer de presumptes vulneracions de drets recollits al Conveni Europeu de Drets Humans per part dels Estats que l’han ratificat. En un principi, qualsevol persona nacional d’aquests Estats pot interposar-hi una demanda, però l’article 34 del Conveni també ho permet fer a una organització no governamental o a qualsevol grup de particulars que es consideri víctima d’una vulneració de drets humans

Així doncs, fent ús d’aquesta última possibilitat, els diaris “Ahotsa” (Navarra), La Directa (Barcelona) y Diagonal (Madrid), juntament amb la coalició de defensa dels Drets Humans “Defender a Quien Defiende“, van decidir demandar a Espanya davant el Tribunal d’Estrasburg per l’aprovació de la “Llei Mordassa“. La demanda, però, no la interposen com a víctimes directes de l’aplicació d’aquesta llei en un cas concret – com és habitual – sinó que la presenten com a “víctimes potencials“, és a dir, sense que hagin arribat a ser sancionades per cap acte concret en base a la mencionada Llei de seguretat ciutadana. 

Cal dir que, al contrari del que passa en aquest cas, la gran majoria de demandes que arriben al Tribunal d’Estrasburg provenen d’individus que, havent esgotat tots els recursos judicials possibles en el seu país, acudeixen a aquesta Cort Internacional al·legant que han estat víctimes directes d’una vulneració de drets humans per part del seu Estat. No obstant, la possibilitat de demandar com a víctima potencial, tot i que menys habitual, no és inèdita. Així, en el cas Dudgeon, un ciutadà del Regne Unit va interposar una demanda davant el Tribunal Europeu de Drets Humans contra el seu Estat per l’aprovació a Irlanda del Nord d’unes lleis que tipificaven com a delicte determinades conductes afectives homosexuals entre homes adults.  El Tribunal va considerar que la simple existència d’aquestes lleis ja vulnerava els drets del ciutadà que va interposar la demanda, encara que no se li haguessin arribat a aplicar a la pràctica, al ser clarament contràries al principi de no-discriminació i al dret a la intimitat i la vida privada. En el cas Klass contra Alemanya, un grup de jutges i advocats van demandar a l’Estat alemany per l’aprovació d’una llei d’escoltes telefòniques que vulnerava el dret a la intimitat i al secret de les comunicacions. També en aquest cas la Cort d’Estrasburg va considerar que, tot i que aquesta llei encara no s’hagués aplicat, la seva mera aprovació ja suposava una vulneració de drets. Així doncs, la demanda contra la “llei mordassa” espanyola no és quelcom inèdit ni esperpèntic, sinó que disposa de precedents molt similars davant el mateix Tribunal Europeu de Drets Humans

Cal dir que, encara que els demandants en aquest cas ho facin com a “víctimes potencials”,  la realitat és que el diari navarrès Ahotsa va estar prop de ser una víctima directa. Així, segons afirma aquest mitjà, el 30 de setembre de 2015 els periodistes d’aquest diari van rebre una advertència de la Delegació del Govern espanyol a Navarra en el que se’ls acusava d’haver enregistrat un vídeo on apareixien agents de la policia en un operatiu a la Taberna Ezpala. Des de la seu governamental, se’ls va advertir que podrien haver comès una infracció molt greu, i se’ls va recomanar que evitessin fets similars en el futur. Aquesta advertència és al·legada a la demanda a Estrasburg com a argument per fonamentar que la Llei de seguretat ciutadana suposa una amenaça real per als drets dels mitjans de comunicació que demanden. 

Els motius d’aquests mitjans de comunicació per acudir a la Cort d’Estrasburg són evidents: la Llei de seguretat ciutadana dificulta enormement la labor dels periodistes que es veuen “amenaçats” per multes de fins a 30.000 euros per captar imatges dels agents de la policia en manifestacions i d’altres actes produïts en espais públics. Imatges que, per altra banda, han servit en molts casos com a prova per a condemnar determinats abusos policials. És per això que el col·lectiu de periodistes podria ser considerat com a possible “víctima potencial” de la Llei de seguretat ciutadana. 

La demanda en qüestió es basa en una vulneració, per part de la polèmica llei, dels articles 10 i 13 del Conveni Europeu de Drets Humans (dret a la llibertat d’expressió i dret a un recurs efectiu).  Així, la demanda considera que la llibertat d’expressió s’està vulnerant no només pel fet de preveure una multa per difondre imatges de la policia, sinó també per l’arbitrarietat del precepte que preveu la sanció. L’article és limita a establir que es sancionarà “l’ús” de les imatges, sense concretar si per “ús” s’entén captació, reproducció en directe, publicació… Segons argumenten els demandants, aquesta arbitrarietat podria portar a una autocensura” dels periodistes: com que no queda clar quina és la conducta exacta que es sanciona, podrien optar per abstenir-se en molts casos de fer fotografies i informar sobre determinats fets “per si de cas”, per la por a ser multats. La pròpia demanda argumenta que aquest temor respon a un perill real: l’amenaça d’una multa que pot anar fins als 30.000 euros pot posar en perill l’existència de mitjans de comunicació amb poc pressupost – com són els diaris demandants – donat que se’ls pot multar tantes vegades com notícies publiquin

Segons els mitjans de comunicació que subscriuen aquesta demanda, el seu objectiu és tornar a posar sota el “focus públic” la vulneració de drets humans que implica l’encara vigent Llei de seguretat ciutadana.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *