Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

I Congrés de Violència Masclista: Una assignatura pendent. Reptes de futur.

Per Sonia Sarroca

Barcelona

Amb un gran èxit d’assistència ha tingut lloc la inauguració del I Congrés de Violència Masclista organitzat per l’ICAB, creat a l’objecte de reflexionar sobre l’actual tractament jurídic de les situacions de violència masclista i la finalitat d’elaborar propostes de millora legislativa.

En declaracions prèvies a l’esdeveniment el degà de l’ICAB, Excm. Sr. Oriol Rusca, ha apuntat a dues qüestions. En primer lloc, a la necessitat de trobar solucions per tal que la víctima de violència de gènere estigui acompanyada d’un advocat des del primer moment que interposa una denúncia, cosa que l’ajudarà a que prengui consciència de la seva situació. En segon lloc, a la preocupació per la lentitud de la justícia en aquests temes especialment sensibles, donat que la víctima es veu greument perjudicada ja amb el sol fet de mantenir una situació de perill i de risc evident mentre no es dóna una solució al seu problema. Per això, l’objectiu principal del Congrés és “intentar col·laborar per a que aquesta xacra social desaparegui”.

D'esquerra a dreta: Teresa Maria Pitarch, Carles Mundó, Oriol Rusca i Mercè Claramunt | El Jurista

D’esquerra a dreta: Teresa Maria Pitarch, Carles Mundó, Oriol Rusca i Mercè Claramunt | El Jurista

Teresa Maria Pitarch, presidenta de l’Institut Català de les Dones, ha remarcat la necessitat d’una intervenció coordinada de totes les institucions i agents públics, seguint la línia de la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista. Malgrat l’existència de lleis com l’esmentada, denuncia que la desigualtat entre homes i dones, derivada de creences patriarcals i masclistes, segueix sent efectiva. A més a més, això s’agreuja amb uns processos judicials que en moltes ocasions són revictimitzadors: on les dones es senten qüestionades, denunciades pels seus propis agressors i fins i tot en alguns casos acaben sent condemnades elles, les víctimes, i absolts els seus agressors; on es dubta, de vegades, sistemàticament del seu relat per part de policies, advocats, fiscals i jutges; on la proporció entre denúncies i condemnes és molt baixa; on cada any a Catalunya s’adopten menys ordres de protecció. Per tot l’anterior considera que iniciatives com el present Congrés, com a exponent del treball interdisciplinari en la matèria, són fonamentals per a impulsar la intervenció coordinada en l’àmbit de la violència masclista.

Seguidament ha intervingut Mercè Claramunt, diputada de la Junta de Govern de l’ICAB, que ha volgut ressaltar el títol –“Una assignatura pendent. Reptes de futur”-, com a prou revelador, i també el format del Congrés, com a idoni per a la finalitat proposada.

Per últim ha intervingut el Conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Honorable Sr. Carles Mundó, per a constatar que la violència masclista és, per desgràcia, present en molts àmbits de la nostra societat i per això és bo aprofitar qualsevol oportunitat per denunciar-la, fer-ne més difusió i pedagogia. El Govern està fent esforços en aquest sentit però “mentre hi hagi un sol cas seran esforços insuficients”, ha declarat. En aquesta línia, ha expressat el seu compromís en contribuir a millorar aquesta situació.

Discursos de benvinguda

Un cop començat l’esdeveniment, Oriol Rusca ha donat la benvinguda als assistents remarcant que l’ICAB sempre ha sigut pioner en la protecció dels drets dels més vulnerables i, en particular, va ser el primer en establir un torn d’ofici especialitzat en la defensa de víctimes de violència de gènere. Més tard les línies perfilades per la institució, en particular de la Subcomissió de Violència de Gènere, van ser acollides a la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Protecció Integral contra la Violència de Gènere.

En referència al Congrés que s’inaugurava avui, Rusca s’ha mostrat optimista amb els objectius proposats i ha començat fent una petició al Director General d’Interior del Cos de Mossos: que a les víctimes, des del moment en què arriben a comissaria, se’ls designi directament un advocat. També ha fet èmfasi en què s’han d’estudiar les causes, a part de les conseqüències, per tal de ser “curatius” i no “pal·liatius”.

I finalment, quant al paper dels advocats i advocades, ha destacat com a valors propis de la professió els de contribuir a una societat millor i més justa; i per això des de l’ICAB es farà una “lluita ferotge” contra aquesta forma de violència.

Teresa Maria Pitarch, en la línia de les declaracions prèvies, ha volgut recordar que la violència de gènere impacta a dones, adolescents i infants, que la pateixen en tots els àmbits de la seva vida. Per això és important que la intervenció es faci de manera coordinada des de cada àmbit, en els processos de prevenció, detecció, atenció i recuperació. Aquest és el model d’intervenció que proposa la Llei 5/2008 on, a diferència de la Llei 1/2004, no cal que la dona posi sempre una denúncia per a iniciar un procediment. Per això el seu art. 33 habilita com a mitjans de prova qualificats per a la identificació de les situacions de violència masclista també qualsevol mesura cautelar judicial, l’atestat elaborat pels cossos de seguretat, l’informe del Ministeri Fiscal, l’informe mèdic o psicològic elaborat per professionals col·legiats, o l’informe de diversos serveis especialitzats.

El Conseller de Justícia, després d’agrair a l’ICAB la posada en marxa d’un Congrés com el present, ha posat de manifest que la mateixa Organització de les Nacions Unides reconeix que la violència masclista és el crim encobert més extens arreu del món. Per això és necessari que el problema s’abordi de forma transversal. En el concret àmbit del Departament de Justícia, ha fet referència a la feina de l’Oficina d’atenció a les víctimes, que va atendre l’any passat més de 6300 dones víctimes de violència masclista. Ha esmentat, per últim, que davant d’aquesta situació no podem ser neutrals, sinó que hem de ser implacables.

Conferència inaugural

Ha tingut lloc a càrrec de Teresa Peramato, Fiscal adscrita a la Sala de Violència sobre la Dona de la Fiscalia General de l’Estat. Tot recordant les històriques paraules de Concepción Arenal sobre la “emancipació femenina”, ha lamentat que encara avui estiguem parlant de lluita per la igualtat i de violència sobre la dona. I és que encara, textos com el Conveni d’Estambul (Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra la dona i la violència domèstica) insten a les parts signants a que “animin” a tots els membres de la societat, en particular els homes i els nens, a contribuir activament a la prevenció de totes les formes de violència incloses al Conveni.

Esmentant diversos tipus delictius que sanciona el text (mutilació genital femenina, matrimonis forçats, agressions sexuals) Peramato considera que s’ha d’invertir fonamentalment en la prevenció, i per suposat que la sanció ha de ser implacable.

Ha argumentat que avui dia la víctima és subjecte de dret i subjecte de protecció, però perquè pugui exercir tots els drets

Teresa Peramato | El Jurista

Teresa Peramato | El Jurista

que se li reconeixen i pugui accedir a tota la protecció que es mereix és necessari que els fets arribin al coneixement de les diverses administracions. En aquest sentit, comptem amb un instrument que al seu parer és molt vàlid: la ordre de protecció. Però tot i així les víctimes segueixen sense estar conscienciades, doncs l’últim any s’ha produït un descens en les denúncies. Part d’aquesta manca de confiança, pensa, també pot tenir a veure amb el descens en les ordres de protecció atorgades.

Seguidament ha fet una crítica a la dispensa de la obligació de declarar de les víctimes, cosa que provoca un buit probatori -en moltes ocasions insalvable- quan la víctima opta per callar. Per a Peramato, l’art. 416 de la LECrim s’erigeix en favor de l’agressor i considera que a la víctima denunciant no se li hauria de reconèixer aquesta dispensa per al seu bé. I el mateix passa amb la obligació de dir la veritat, que en última instancia podria fins i tot derivar en una condemna per fals testimoni a la pròpia víctima. En aquest sentit Peramato ha proposat acudir al dret comparat, com el Codi Penal francès, on no se li pren declaració de dir veritat a la víctima per a que pugui enfrontar-se lliurement al seu agressor.

Quant a la teoria dels testimonis de referència ha argumentat que haurien d’acostar-se més a la prova directa i que juntament amb altres indicis (com l’atestat, l’informe mèdic de lesions, etc.) haurien de portar a més resultats condemnatoris. Afortunadament, aquesta és la línia que ha adoptat la recent STS 806/2015, d’11 de desembre.

Per últim ha fet una referència als nens que són víctimes de la violència de gènere com a subjectes especials de protecció que tenen dret a viure en un entorn lliure de violència; i ha acabat posant de manifest que la violència de gènere entre els adolescents està arribant a xifres alarmants, agreujada sobretot pel fenomen de les noves tecnologies.

Primer fòrum

Per concloure la jornada ha tingut lloc el primer fòrum, titulat “La situació dels jutjats de VIDO a Catalunya. Diàleg per construir un nou marc d’intervenció jurídica”, que s’ha dividit en dues meses de diàleg. En la primera han intervingut María Isabel Morán, Ester García i Maria Antonia Coscollola, moderant el debat Andreu Van den Eynde. En la segona, Anna Choy, Laia Rosich i M. Pau Rosas, moderant el debat Montserrat Salvador. En les mateixes s’han debatut qüestions sobre el procediment judicial en matèria de violència de gènere, com la valoració objectiva del risc per a atorgar una ordre de protecció o la difícil tasca de la prova, des de les perspectives de la fiscalia, l’advocacia i la magistratura.

Primera mesa. D'esquerra a dreta: Maria Antonia Coscollola, Ester García, Andreu Van den Eynde i María Isabel Morán | El Jurista

Primera mesa. D’esquerra a dreta: Maria Antonia Coscollola, Ester García, Andreu Van den Eynde i María Isabel Morán | El Jurista

    2 Responses to I Congrés de Violència Masclista: Una assignatura pendent. Reptes de futur.

    1. Pingback: Silvia Pacheco | Advocada » Primer Congrés de Violència Masclista a l’ICAB

    2. Pingback: “Encara són poques les dones advocades conegudes i reconegudes” | El Jurista

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *