Per Raquel Perez Urbiztondo
Barcelona.
Segons el Ministeri d’Educació espanyol, una mitjana de 10.000 estudiants acaba els estudis en Dret cada any; carrera que, sens dubte, és una de les que té més tradició universitària al nostre país. Els graduats més vocacionals que vulguin exercir, probablement somniaran amb entrar en algun dels despatxos amb més renom que atorguen prestigi i ofereixen bones condiciones salarials.
Hem tingut l’avinentesa de conversar amb Antonio Sendra Sala, soci del departament de Dret Laboral de Garrigues, perquè ens expliqui com s’accedeix i es forja una carrera professional en aquest despatx i en què consisteix exactament.
La paraula més important per a definir el perfil del candidat ideal és el potencial. La majoria dels grans despatxos valoren si un expedient acadèmic és bo o no basant-se en una mitjana de notable, ja que aquest sol ser indicatiu de capacitat intel·lectual, d’aprenentatge i de perseverança. No obstant això, la mitjana no és l’única cosa que compta ni la més important. “En alguns expedients que no són brillants a vegades hi trobem dades que ens criden l’atenció. Els coneixements adquirits durant el grau només són una part petita del procés d’aprenentatge que espera als advocats”. Així mateix, en una altra ocasió Lourdes Ramos, directora de recursos humans de Garrigues, relativitzava: “L’expedient és una dada més del procés. Busquem joves amb potencial, amb iniciativa, idiomes, que siguin intel·ligents”.
Un altre element important i que es té en compte són les habilitats comunicatives. “Treballem en equip, per la qual cosa és essencial que les persones que comparteixen departament tinguin aptituds comunicatives i socials”. D’altra banda hi ha una sèrie de complements, per exemple, els idiomes, que ajuden a tenir una candidatura més ben considerada i que augmenten les possibilitats de superar els processos de selecció. “La nostra manera de treballar és el model angloamericà; l’anglès és bàsic. El nostre sistema organitzatiu és fonamentalment en anglès, però dominar altres idiomes sempre és un plus”.
Per a detectar aquestes aptituds hi ha els processos de selecció. Són els mecanismes que fan servir els grans despatxos perquè no se’ls escapi cap candidat que pugui encaixar en el perfil buscat. A Garrigues les proves consisteixen en un test psicotècnic, una prova d’anglès, una dinàmica de grup, una entrevista amb RH i, en darrer lloc, si se superen les proves anteriors, una entrevista amb els socis de l’àrea de la qual l’aspirant vol formar part. “El candidat comenta les seves preferències d’àrea jurídica i el soci del grup escollit és el que realitzarà l’entrevista final. Serà el seu futur cap.”, afirma Sendra. També explica que “són processos durs i exigents però, un cop superats, el despatx ofereix totes les facilitats als trainee perquè es desenvolupin professionalment i assoleixin les seves metes dins del despatx”.
Dins del despatx, valgui la redundància, els advocats no hi troben límits. Tenen a la seva disposició múltiples sessions d’acknowledgement. No només a l’inici, quan es dediquen dos mesos a formar els nous advocats en eines i coneixement intern del despatx, sinó que després, a cada departament, les opcions de formació es prolonguen fins al final de la carrera professional. “Actualment estem desenvolupant el programa secondment, que consisteix en fomentar la formació internacional. Els nostres advocats tenen l’oportunitat d’anar a despatxos col·laboradors a diferents parts del món i també oferim la possibilitat de cursar màsters d’especialització”.
L’evolució en un despatx es regeix pel sistema up or out, que consisteix en progressar professionalment (ascendir) o marxar del despatx; una decisió que es pren a través d’un sistema d’avaluació multidireccional en el qual participen tots els membres de l’equip de treball. Cada sis mesos es realitza una avaluació de cinc aspectes bàsics: l’excel·lència tècnica, la projecció interna, la projecció externa, la relació amb el client i la capacitat de carrera. L’expert en dret laboral comentava que “un percentatge altíssim de trainees, aproximadament el 90%, s’adapten perfectament a la dinàmica del despatx i evolucionen. Els nostres processos de selecció són eficients i captem persones que sabem que són capaces de complir amb el nivell d’exigència requerit. La feina, l’esforç i la dedicació són la clau per no deixar de créixer professionalment”.
Parlant de la projecció a llarg termini, Garrigues es distingeix d’altres grans despatxos en el fet que té una política dinàmica que troba en l’ascens i la promoció interna els seus segells d’identitat. La incorporació de socis nous és un fet atès que el nombre de socis augmenta cada any. Qualsevol junior que compleixi tots els requisits té l’oportunitat d’arribar a ser soci. I per a impulsar aquesta iniciativa i deixar pas a les noves generacions s’imposa un límit fins als 56 anys. Llavors els socis han d’abandonar el seu lloc, ja sigui de manera immediata o progressiva, i així deixar ascendir al col·lectiu d’advocats de la marca.
Molts estudiants es plantegen la possibilitat d’incorporar-se a un gran despatx i es pregunten si tant d’esforç té la seva recompensa. La veritat és que desembarcar en un gran despatx resulta molt dur, no només durant els primers anys, sinó també durant tota la carrera professional al llarg de la qual es manté un alt nivell d’exigència. Però no són precisament la perseverança i l’exigència els valors característics de la professió d’advocat?
