Què han d’aprendre els despatxos d’advocats de l’escàndol ‘Mossack Fonseca’?

Per A. Salvador.

Barcelona.

Qui no coneix a dia d’avui de l’escàndol dels anomenats Panama Papers? No hi ha qui no parli de la filtració del que sembla una (quasi) infinita font de documents confidencials del despatx d’advocats Mossack Fonseca relatius, entre d’altres, a la creació de societats offshore amb el principal objectiu de, segons sembla, evadir obligacions tributàries.

La bomba informativa llançada a Espanya per La Sexta, conjuntament amb El Confidencial, està marcant un abans i després en l’actualitat (judicial) del nostre país. El millor -o pitjor-, no obstant, encara ha d’arribar; a partir del 9 de maig per decisió del Consorci Internacional de Periodistes de Investigació un total d’11 milions i mig de documents relatius als Panama Papers es faran públics i es posaran a disposició dels ciutadans.

Mossack Fonseca

A Espanya l’escàndol ha afectat des d’esportistes d’elit, passant per empresaris, així com al mateix José Manuel Soria, ministre espanyol d’Indústria, Energia i Turisme en funcions. És evident que tota la societat, i especialment el sector jurídic, segueix amb atenció tot allò relatiu als Panama Papers i a Mossack Fonseca; doncs segurament en molts anys no tornarem a viure un altre escàndol lligat a un despatx d’advocats com aquest. Més enllà de les catastròfiques conseqüències que està tenint aquest assumpte per a la gran majoria, sinó tots, els clients del despatx panameny; entre el sector jurídic sobrevola una pregunta.

És capaç de sobreviure un despatx d’advocats a un escàndol com el de Mossack Fosneca?

Parlem amb María Jesús González-Espejo, Sòcia Directora de la consultora EmprendeLaw, qui assenyala clarament que “l’impacte d’una situació com la que està afrontant aquest despatx en general, no té volta enrere”. En aquest sentit, apunta que “el més probable és que aquesta firma desaparegui. Ningú podrà tornar a confiar en un despatx la reputació del qual ha quedat ferida de mort”.

L’opinió de María Jesús González-Espejo, resulta totalment encertada veient el nou escàndol que acaba d’esclatar aquesta setmana a Espanya, i especialment, sobre el tractament mediàtic que ha rebut aquest nou assumpte; un despatx d’advocats espanyol ha estat ‘desmantellat’ en el marc de l’anomenada Operació City, per part de la Fiscalia Anticorrupció i la UDEF després d’una denúncia de l’Agència Tributària. El despatx d’advocats ja ha estat rebatejat com el “Mossack Fonseca espanyol”.

Per a la sòcia directora d’EmprendeLaw “els clients no hauran de “sortir”, serà la firma la que surti del mercat. La seva marca ha mort”. “Tots sabem que els clients confien en els seus advocats perquè tenen una certa reputació i que la reputació es construeix durant anys, amb esforç, tenacitat, treball, afecte i es destrueix en un instant, quan els pilars sobre els quals s’ha aixecat l’edifici trontollen. En aquest cas tots han caigut: la seguretat, la confidencialitat, la legalitat, etc…”, ens exposa María Jesús González-Espejo.

“Tenir cura de la marca com a actiu crític és fonamental”

Per a Marc Gericó, Managing Partner de Gerico Associates, “hi ha elements que són vitals i respecte els quals els despatxos han de donar una major importància”. En aquest sentit, apunta que “tenir cura de la marca com a actiu crític és fonamental i la majoria de despatxos nacionals no estan tenint en compte tot el que hi ha en joc”.

“Els intangibles suposen ja el 85% del valor d’una marca, la qual cosa converteix la gestió de la marca en un capítol essencial de la gestió d’un despatx. En aquest sentit, l’intangible per excel·lència a destacar en les firmes legals és, sens dubte, la reputació, per la qual cosa saber gestionar-la és un avantatge competitiu”, opina Marc Gericó.

Plans de gestió de crisi que contemplin qualsevol possible escenari

En opinió de Paula Fernández-Ochoa, Sòcia de +MoreThanLaw, els despatxos d’advocats “han d’aprendre molt, tant a nivell tècnic de seguretat i confidencialitat com a nivell de comunicació, doncs es tracta d’un cas que afecta directament a la reputació de la firmai, per tant, al seu negoci”. Així mateix, per a Fernández-Ochoa, un dels fets més importants a tenir en compte és que “els despatxos han de tenir un pla de contingències que contempli successos com el qual ens ocupa i tingui dissenyats protocols d’actuació i processos comunicatius, interns i externs, per a gestionar la crisi”.

Sobre aquest punt, parlem, també, amb Carlos García-León, Soci Director de la consultora Legal Reputation, qui ens exposa que “les firmes han d’estar preparades i han de comptar amb un pla estratègic per protegir les seves dades i les dels seus clients, que inclogui el resguard físic i virtual contra virus, spyware i codis maliciosos, una política de ciberseguretat i un pla de contingència en cas d’atac cibernètic o filtració de dades”.

En relació al pla d’emergència, aquest “hauria d’incloure un procés de gestió informativa de la crisi, que ha d’estar pilotat pel director de comunicació de la firma i, si no existís, seria necessari contractar els serveis d’una firma especialitzada en gestió de la reputació i la comunicació”, destaca.

És important actuar amb rapidesa abans que la magnitud i gravetat del cas perjudiquin de forma irreparable la nostre reputació o acabi per sempre amb el nostre despatx”, recalca Carlos García-León.

Sobre aquest tema, Marc Gericó assenyala que “comptar amb un pla de crisi és vital perquè quan esclata la situació compromesa normalment només hi ha marge per ‘executar’. La immediatesa, especialment en l’era digital, implica acció i molts tendeixen a deixar de costat l’estratègia, cecs per la urgència. Sense una previsió o sense l’experiència necessària és fàcil cometre errors irreparables”.

La ciberseguretat passa a estar a l’ordre del dia

A partir d’ara, la “Tecnologia i el Dret ja no poden viure separats”, ressalta María Jesús González-Espejo. “Els advocats han de posar la ciberseguretat entre les prioritats de les seves agendes: hem de formar-nos, hem d’informar-nos i no podem seguir creient cegament en el que ens expliquen els informàtics.”

L’opinió de González-Espejo, no obstant això, va un pas més enllà en afirmar que “cal entendre de bits i de servidors, cal dominar el núvol i comprar l’“Hola” de la ciberseguretat, que edita la Europol, entre d’altres, totes les setmanes”.

Així mateix, el sentit comú és el que ha d’imperar. “Són molts despatxos els que recopilen cobejats repositoris informatius en els seus ordinadors de sobretaula, portàtils, tablets, mòbils i USB. Prenguem consciència dels nostres tresors i custodiem-los com cal”, assenyala María Jesús González-Espejo.

Un abans i després en el món del màrqueting i la comunicació jurídica

“Els successos esdevinguts al despatx d’advocats panameny Mossack Fonseca en les últimes setmanes formaran gairebé amb tota seguretat part del mostrari d’exemples de crisis de comunicació indegudament gestionades, que utilitzarem els professors i experts en màrqueting i comunicació jurídica en els propers anys per formar als nostres alumnes. Tot, o gairebé tot, ha fallat”, exposa María Jesús González-Espejo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *