Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

Com s’haurien de comunicar els fitxatges del sector legal?

A. Salvador.

Barcelona.

La crisi sembla que ja comença a enfilar els seus últims dies pel que fa a l’advocacia dels negocis; els moviments d’advocats, i fins i tot de socis i els seus respectius equips, així com de departaments sencers, estan tornant a l’ordre del dia. Els processos de selecció de les grans firmes tornen a engegar amb forces renovades la seva maquinària. La premsa del sector està començant a tornar a fer-se ressò del que, entre bromes, acostuma a anomenar-se el mercat de fitxatges del sector jurídic. Fa poc vam viure un dels quals va sent, de moment, un dels moviments més importants del que portem d’any a la Ciutat Comtal; la firma Crowe Horwath va incorporar com a nous socis a Gerardo Roca i Ramón Santos des de PwC.

Ara que els moviments en el sector legal sembla que tornen a estar a ple rendiment, seria encertat preguntar-se si és sempre recomanable que els mitjans de comunicació es facin ressò d’aquests anomenats “fitxatges”. Així mateix, no hauríem d’oblidar quina hauria de ser l’estratègia de comunicació a adoptar en aquests casos pels despatxos d’advocats.

Castellana

Comunicar a nivell intern, el primer pas

Un dels aspectes que hem de tenir en compte abans de transmetre qualsevol informació a l’exterior, és el fet de donar-la a conèixer dins de la nostra pròpia casa. Sobre això parlem amb Alfonso Everlet, Partner & Dircom de la consultora Gericó Associates, qui opina que “a qui mai hem d’oblidar és a la nostra audiència interna. “Assabentar-te per la premsa” de qui és aquesta persona que ocupa el despatx de l’anterior ‘cap’ no ho aprecia ningú. Un bon protocol de benvinguda hauria d’incloure aquest aspecte, a més del compte de correu i les clàssiques targetes”.

Assabentar-se del fitxatge d’un futur company mitjançant la premsa és un error que no s’ha de cometre, tal com apunta Carlos García-León, Soci Director de Legal Reputation, qui també defensa molt encertadament que “paral·lelament a la comunicació externa s’ha d’informar d’aquestes incorporacions/sortides també als empleats de la firma per evitar l’error de que s’assabentin per la premsa de l’arribada o sortida d’un company”.

Una mala comunicació del fitxatge d’un nou advocat a la firma pot tenir una afectació negativa en l’entorn laboral del despatx en el qual el “fitxat” aterrarà. Per a María Jesús González-Espejo, Sòcia Directora de la consultora EmprendeLaw, “gairebé més important que la comunicació del fitxatge als de fora, és la que ha de fer-se a l’equip intern. Aquest tipus d’incorporacions de professionals amb experiència reben el nom, al món anglosaxó, de “lateral hirings” i acostumen a comportar moltes més dificultats d’adequació al lloc i d’adaptació a la cultura corporativa, que les incorporacions que es fan des de la base.” 

Sobre aquest mateix punt, Paula Fernández-Ochoa, Sòcia de +MoreThanLaw, defensa que “moltes firmes dediquen especial dedicació i temps a la comunicació externa de fitxatges i, no obstant això, obliden quelcom essencial com és la comunicació interna”. “Aquest és un dels principals problemes dels despatxos, doncs afecta directament a la involucració i a l’orgull de pertinença dels seus professionals i a la consecució d’objectius estratègics de desenvolupament de negoci. En funció de l’organització interna i de les eines de comunicació, el com i quan traslladar els fitxatges es farà d’una manera o d’una altra però sempre formarà part de l’estratègia i es farà de forma coordinada amb la comunicació als mitjans,” opina Fernández-Ochoa.

Comunicar de portes enfora, però amb assertivitat

Per a Carlos García-León, “els fitxatges de professionals en el sector legal que s’han de comunicar són aquells que siguin realment rellevants per a la firma i suposin un clar avantatge competitiu per assessorar als seus clients”. En aquest sentit, un punt molt important que ens remarca García-León i que certament pot sobrevolar en la comunicació d’alguns fitxatges és que “l’objectiu de la comunicació del fitxatge mai hauria de ser per satisfer l’ego de l’advocat en qüestió, com succeeix en algunes ocasions, sinó per llançar un missatge positiu i de fortalesa als diferents stakeholders del despatx”.

Per la seva banda, María Jesús González-Espejo, defensa que “tret que alguna raó ho desaconselli i que resulti convenient amagar o no comunicar la novetat, el despatx hauria d’invertir recursos a informar tant als seus clients com a altres stakeholders sobre la nova incorporació.” És totalment cert, tal com González-Espejo exposa, que “el moment de la comunicació resulta particularment rellevant i l’emissor del missatge, el canal, el missatge mateix i el moment, han de ser fruit de la reflexió i no de la improvisació”. “D’entrar per la porta gran o fer-ho com un elefant en una terrisseria, hi ha només un petit pas. I la comunicació pot ajudar a fer-ho de la manera adequada”, finalitza la Sòcia Directora de EmprendeLaw.

Comuniquem o no a l’exterior?

Abans de llançar-nos a despenjar el telèfon i marcar el número d’algun company periodista per vendre l’exclusiva, o si escau primícia, del nou fitxatge que hem efectuat, hem de plantejar-nos si comunicar-ho a l’exterior i com. Parlem amb Alfonso Everlet sobre aquest tema, qui, efectivament, ens planteja que “en veritat no és un tema tan senzill”. Sobre aquest punt, relata que “en qualsevol cas, la primera reflexió que hauria de fer-se des del departament de Comunicació és: Respon aquesta comunicació a algun dels objectius estratègics del meu Pla de Comunicació? La segona pregunta que hauríem de fer-nos immediatament després és: és noticiable?”

Com a bon coneixedor del sector legal des de la vessant de la comunicació, ens exposa encertadament que “molts mitjans es neguen a publicar aquest tipus de notícies que consideren més pròpies d’una “fulla parroquial”, per la qual cosa cal saber veure (i vendre) el valor del fitxatge més enllà del clàssic currículum.”

“Per descomptat, s’han de comunicar les bondats que suposa per al despatx (una ampliació de mercat, oferta de nous serveis, know-how de la firma anterior, major seniority, etc.), però emmarcant-los en un context més general que pugui aportar valor al mitjà i sempre amb la mesura per consellera (si volem que ens llegeixi algú més enllà de la competència, clar)”, opina Alfonso Everlet. Quan li preguntem sobre com s’hauria de vendre el currículum del nou fitxatge, ens llança alguns importants tips a tenir en compte; “respecte al currículum en sí, també hauria d’apostar-se, igual que sol·liciten els professionals de Recursos Humans, per les fites assolides a la seva carrera –les seves ‘credencials’-, més que ser una mera recopilació de la seva itinerància laboral. Subratllar l’encaix amb els valors de la firma, destacar el seu vessant humà, capacitat de lideratge, etc. també poden ajudar a traslladar la imatge desitjada del nou Soci i -per descomptat i objectiu últim- de la firma, ja que la nostra flamant incorporació serà un touch point fonamental en part dels nostres stakeholders”.

Finalment, apunta un fet molt interessant que ja ens avançava María Jesús González-Espejo; no sempre és aconsellable comunicar un fitxatge. “Si, per exemple, la nostra firma té un històric d’alta rotació en aquest càrrec o l’anterior Soci surt per la porta de darrere per algun assumpte sobre el qual no convé cridar l’atenció -per posar dos exemples relativament comuns-, potser no convé posar el focus sobre el fitxatge i interessi més fer una presentació al mercat mitjançant l’organització d’un esdeveniment de la seva especialitat en el qual ell sigui el protagonista”, conclou Everlet.

Un punt de vista intern

Per concloure, parlem amb Dani Marquès, Responsable de Màrqueting i Comunicació de Crowe Horwath, qui ha estat un actor clau en la comunicació del fitxatge que citàvem a l’inici del present article. Per Marquès, la comunicació dels nous fitxatges “han d’anar enfocats principalment a donar a conèixer l’experiència i les especialitats de les noves incorporacions, difonent-los a través de notes de premsa exclusives per a aquells mitjans de comunicació que més ens interessin segons el nostre públic objectiu, per posteriorment traslladar-los a la resta. Això es pot complementar amb l’ús de les xarxes socials”.

En aquest sentit, Marquès afegeix que “per donar coneixement dels fitxatges als clients, són recomanables tots els canals habilitats per la firma, tals com revistes corporatives, newsletters, o web, essent les publicacions internes la millor opció per comunicar-ho als membres de l’organització”.

Sobre la pertinència de comunicar externament els nous fitxatges, Dani Marquès defensa que “haurà de limitar-se a aquells casos on els moviments siguin clarament rellevants pel sector, i sempre que la firma que els incorpora reforci de forma significativa una àrea concreta ja existent o incorpori una nova de la qual es mancava amb anterioritat.”

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *