Primeres impressions sobre el nou barem d’indemnitzacions per accidents de trànsit

Per Borja Hernández

Barcelona

Traducció per Claudia Mestres

El proppassat 25 d’abril va celebrar-se la conferència sobre el “Nou barem d’indemnitzacions per accidents de trànsit, novetats principals i l’intent d’unificació de criteris respecte a qüestions controvertides” per part de la Il·lustríssima Berta Pellicer Ortiz, Magistrada titular del Jutjat de Primera Instància número 53 de Barcelona.

En aquesta ponència no només es van abordar qüestions relatives a la mateixa norma referida, sinó que es va deixar pas a aquelles qüestions que sorgeixen en els primers temps d’aplicació d’una norma.

Òbviament, per a resoldre aquestes qüestions només es pot recórrer a la jurisprudència i a la formulació de situacions concretes que forcin la interpretació de la llei però, gràcies a ponències com la que ens ocupa aquí, aquest procés pot arribar a ser molt més amable.

Cal aclarir sens falta que la informació que s’hi va oferir no és en cap cas vinculant, encara que és cert que conèixer de primera mà com preveuen interpretar qüestions determinades alguns dels magistrats que podem trobar a Sala, pot tenir molts avantatges i, fins i tot, estalviar-nos més d’una ensopegada processal o de resultat envers el nostre representat.

En primer lloc es va repassar l’estructura de la norma a la qual fem referència en aquest article. Lògicament, només llegint-ne l’índex podem observar com apareixen nous conceptes i com en alguns casos aquests nous conceptes en substitueixen d’anteriors.

Berta Pellicer Ortiz | El Jurista
Berta Pellicer Ortiz | El Jurista

Alguns conceptes, com ara els relatius a l’antiga valoració de danys en dies impeditius i no impeditius, donen pas als danys molt greus per als dies d’ingrés a la UCI, greus als dies d’hospitalització i moderats a la resta.

Una altra de les novetats principals ha estat la introducció de nous beneficiaris respecte a les indemnitzacions per danys patits. Aquests beneficiaris han resultat ser els acostats i els familiars convivents amb més de cinc anys de convivència anterior a la defunció, així com els cònjuges, ascendents, descendents i germans.

Òbviament, aquest tipus de qüestions van generar un creixement exponencial inicial respecte a la ligitositat, ja que com bé assenyalava la ponent “un concepte tan indeterminat generarà interpretacions inicials molt dissemblants”.

Per altra banda, sembla que hi ha indemnitzacions determinades que s’incrementen. Així és el cas de la indemnització per defunció, en la qual l’augment és aproximadament d’un 50 % més de mitjana, un 35 % més de mitjana en el cas de les seqüeles, un 12,8 % de mitjana en les lesions, així com una revaloració de les pensions.

Un altre aspecte que va tractar la ponent va ser el càlcul de les indemnitzacions en el cas de lesions interagreujants i lesions que no ho siguin. Cal recordar que les lesions interagreujants inclouen seqüeles concurrents que, derivades d’un mateix accident, afecten funcions comunes i s’agreugen mútuament.

En aquest cas la llei és altre cop inespecífica, fet que dóna lloc a una confusió interpretativa, per la qual cosa les interpretacions jurisprudencials inicials podran ser dissemblants. No obstant això, la ponent va informar que és una l’opinió majoritària del grup de magistrats que assisteixen a les reunions no vinculants és valorar que aquest càlcul es traduirà en una doble aplicació del mètode Baltasar: càlcul de la lesió interagreujant amb l’arrodoniment i la puntuació corresponents, i altre cop una aplicació del mètode Baltasar.

Un altre aspecte que és imprescindible tractar és la modulació de la indemnització quan es perceben prestacions públiques. Fa tenir la sensació que aquesta és l’aberració més gran de la llei, ja que del text se’n desprèn que es financen públicament les companyies asseguradores.

A la pràctica, en el cas de les lesions permanents, el factor corrector aplicable no redueix la indemnització per la percepció perquè això ja s’integra a la taula, de la mateixa manera que el lucre cessant per defunció. No obstant això, sí que es resta directament en el cas de les lesions temporals.

Conseqüentment hem de preveure que les asseguradores s’aferraran a una interpretació formalista respecte d’aquesta qüestió en nom de la gran artilleria que aparentment els proporciona la llei.

En darrer lloc, a la sessió es va fer referència als traumatismes vertebrals, traduïts al llenguatge comú com a fuetada cervical.

Respecte d’aquesta qüestió la llei preveu que només s’indemnitzi en cas d’informe mèdic concloent respecte al nexe causal entre les lesions i el sinistre. Quant a això és imprescindible ser molt crític, ja que quan en base a un interès econòmic s’intenta regular un criteri mèdic, s’estan qüestionant els valors constitucionals.

Si bé se sap que els casos de frau a companyies asseguradores han augmentat durant els darrers anys, això no autoritza èticament la redacció d’una barbàrie normativa com aquesta. En conseqüència, segons informa la ponent, sembla que seran els mateixos magistrats els qui valorin durant la proposició de la prova si els informes corresponents són concloents o no.

No obstant això es fa difícil creure que una norma actual incorri en tal hipocresia normativa: d’una banda s’incrementen indemnitzacions poc habituals i de xifres molt altes, mentre que d’altra banda es redueixen radicalment les més habituals i de xifres menys elevades. D’aquesta manera el balanç entre els beneficis i les pèrdues proporcionals sembla esperançador per a les companyies asseguradores. I sembla que és així perquè amb una aplicació formalista d’aquesta norma seran les companyies les que en surtin beneficiades d’una manera òbvia i aclaparant.

Així doncs sembla que, tot i que la nova normativa genera figures jurídiques noves i proporciona eines noves als lesionats i perjudicats per accidents de trànsit, acaba limitant aquelles situacions més comunes i quotidianes al respecte. Per tant, només “sembla” que es produeixi un increment real en les indemnitzacions, ja que a la pràctica sembla que s’emmascari i justifiqui el benefici econòmic de les companyies del sector recorrent a actuacions com l’intent de plasmar la regulació d’un criteri mèdic en una norma jurídica.

La Magistrada Berta Pellicer Ortiz durant la seva ponència | El Jurista
La Magistrada Berta Pellicer Ortiz durant la seva ponència | El Jurista

Malgrat tot haurem d’esperar pacientment a que els nostres jutges i magistrats reformulin el text legal mitjançant la jurisprudència. El que resultarà inevitable serà la inseguretat legislativa a la qual estarem sotmesos durant aquesta primera etapa d’aplicació de la llei, situació lògica, però marcada per l’acritud que hi ha normalment al voltant dels afers relacionats amb les companyies asseguradores. La mera aprovació inicial d’alguns dels conceptes esmentats ja resulta indignant i es genera sempre aquesta sensació que en el pols legal en el qual es troben diàriament les companyies asseguradores i els perjudicats, una de les dues parts comença sempre l’assalt molt més nodrida, preparada, recolzada i descansada que l’altra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *