Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

“CEAJ evolucionarà a on la portin les seves AJAS”

Per A. Salvador.

Barcelona.

Avui entrevistem a Cristina Llop, advocada i presidenta de la Confederació Espanyola d’Advocats Joves (CEAJ).

Cristina, quines creus que són les principals preocupacions que assalten (o haurien d’assaltar) als advocats joves?

Els joves advocats tenen una preocupació compartida amb la resta de professionals que s’enfronten als primers anys d’exercici: trobar un lloc de treball (ja sigui propi o per compte d’altri) i consolidar la seva posició laboral per arribar a poder viure dignament de la seva professió.

La inestabilitat laboral és quelcom que ens afecta a tots, i en l’àmbit jurídic encara és més rellevant per l’existència dels anomenats “falsos autònoms”, companys que treballen sota l’aparença d’autònoms si bé a la pràctica són empleats d’un altre company percebent salaris per sota del salari mínim.

D’altra banda, i pel que fa l’advocat que decideix muntar un despatx pel seu compte, existeixen poques o nul·les ajudes a la emprenadoria; s’incentiva poc aquesta opció laboral quan és inqüestionable que les PIMES són el nucli de l’economia nacional donat que son la millor eina de creació d’ocupació.

Cristina Llop

En aquest sentit, quins són els reptes que esperen als futurs advocats que a dia d’avui estan preparant-se a les facultats de Dret?

El principal repte serà la competència: companys cada dia més preparats que competeixen pels mateixos llocs de treball; i despatxos progressivament més innovadors que ofereixen als clients nous serveis i noves formes d’interrelacionar-se amb aquests que ens obligaran a renovar-nos contínuament.

Fa uns dies, vaig llegir un interessant article a “El País” que indicava que Dret és un dels estudis que pateix menys desocupació. Creus que la baixa ràtio de desocupació ve associada amb unes millors condicions laborals per a l’advocacia jove?

Sempre he pensat que els estudis de Dret són els que més sortides ofereixen perquè precisament són els que preparen millor per als problemes del dia a dia i això faculta als seus graduats a optar per llocs de treball d’índole molt diferent.

En qualsevol cas, que porti aparellada millors condicions laborals, ho desconec. No van necessàriament relacionats encara que la lògica ens porti a pensar que així hauria de ser.

Des de la teva posició com a Presidenta de CEAJ, quins creus qeu són els interessos de l’advocacia jove que han de defensar-se amb més afany?

Venim de patir anys de fortes reformes legislatives que no només han afectat a l’exercici professional en el seu sentit pràctic-processal, sinó que també han amenaçat la nostra organització com a tal (per exemple amb la Llei de Serveis i Col·legis Professionals, la Llei de Planta o la Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta, entre d’altres, que, si bé no es van aprovar, sí van fer trontollar els pilars de la nostra professió).

Els canvis són inevitables; ara bé, des d’una advocacia unida, hem de reivindicar la nostra veu en la presa de decisions que pel govern que sigui s’adoptin en relació a les matèries que ens concerneixin i defensar la dignitat de la nostra professió i la nostra condició de majors garants dels drets dels ciutadans apostant o reivindicant una justícia de qualitat i igualitària per a tots.

El quid de la qüestió, és que aquests intressos dels joves advocats s’acostumen a defensar en el sí de les Agrupacions de Joves Advocats (AJA). No obstant, existeix una alta desafecció dels joves respecte de les AJAS o dels Col·legis d’Advocats. Què n’opines d’això?

L’advocat és un professional individualista, cert. No obstant això, discrepo en l’afirmació que hi ha una “alta” desafecció. Per part de les AJAS i els ICAS s’estan invertint grans esforços en apropar les institucions al col·legiat, i crec que s’està aconseguint en oferir-los més activitats formatives a nivell local, i en informar periòdicament i de manera més àmplia i transparent sobre el treball realitzat des d’aquestes per a ells. Òbviament, queda molt per fer però sincerament crec que s’ha millorat considerablement.

Com s’hauria o es podria convèncer als joves advocats dels beneficis de formar part d’una AJA?

L’ús de les xarxes socials està permetent que les activitats de les Agrupacions es facin cada vegada més visibles i participatives. Tots sabem que les xarxes són  millor mitjà de comunicació que els e-mails que avui dia desborden els nostres gestors de correu. Es tracta de donar més publicitat a un producte -formació, principalment- cada dia millor i per tant, més atractiu per al nou col·legiat.

Parlem de CEAJ i la teva presidència en ella. Avui dia, quin és el balanç què faries de la teva presidència?

Com sempre, queda molt per fer, però, el meu balanç és molt positiu. CEAJ ha crescut en presència numèrica (hem augmentat fins a 61 AJAS del total de 83 col·legis d’advocats que hi ha en tota Espanya) i ha guanyat en presència institucional. Això es deu al treball de tots els meus companys a nivell local i a l’excel·lent treball que els meus companys de la comissió executiva realitzen en les comissions del CGAE traslladant, a la seva vegada, el treball que es fa des de les pròpies comissions de treball de CEAJ.

Què esperes del teu successor o successora al càrrec CEAJ? Hi ha algun testimoni a recollir que vulguis deixar-li?

Veig que ja se m’està acomiadant quan encara em queden 6 mesos de mandat i encara podria tornar-me a presentar. En una legislatura de dos anys em sembla temerari per la seva banda, certament. En qualsevol cas, cadascú té la seva forma de fer les coses i la renovació és sana perquè aquell que vingui ara o després, de ben segur aportarà una nova i enriquidora visió a l’advocacia jove.

Cap a on hauria d’evolucionar CEAJ? Creus que s’ha fet tot el possible per defensar els interessos dels joves advocats?

CEAJ evolucionarà a on la portin les seves AJAS. No depenen tant de mi com dels reptes que se li presentin. És un ens viu que reacciona i canvia conforme s’enfronta a les dificultats que se li plantegen.

Respecte a si s’ha fet tot el possible, no em correspon a mi dir-ho. Jo sincerament crec que així ha estat amb l’escàs temps que hem tingut i els nombrosos desafiaments que se li han anat plantejant en un espai temporal tan breu.

Abans de finalitzar aquesta entrevista; què aconsellaries als futurs joves advocats que van aprovar l’examen d’advocacia del passat mes de febrer?

Aquesta professió és de les més exigents que hi ha perquè un advocat ho és les 24 hores del dia els 365 dies a l’any; per això, és important que tinguin clar que és això al que volen dedicar-se perquè aquesta professió requereix passió en el seu exercici.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *