Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

Clars i obscurs del Reial Decret sobre clàusules sòl

Per Albert Jané Crespo

Advocat i Soci de Jané Advocats

www.janeadvocats.com

Analitzant la redacció del Reial Decret-llei 1/2017, de 20 de gener, de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules sòl, publicat el passat dissabte 21 de gener de 2017, podem desgranar els següents punts clau que ens seran especialment útils per al posterior anàlisi jurídic de la normativa esmentada:

  • El Reial Decret és voluntari per a les Entitats Financeres. Això es deriva de la falta de sanció en cas de no implementar el sistema d’acord extrajudicial desenvolupat pel Reial Decret.
  • El Reial Decret és voluntari per als consumidors.
  • Les Entitats Financeres hauran d’implementar un sistema de reclamació prèvia a la reclamació per via judicial.
  • Les Entitats Financeres hauran de comunicar a tots els consumidors afectats el sistema implementat. No s’exigeix comunicació individualitzada.
  • Les Entitats Financeres hauran de realitzar el càlcul de l’import pagat en l’excés pel consumidor.
  • Les Entitats Financeres hauran de motivar la decisió en cas de desestimar la devolució de les quantitats al consumidor.
  • El consumidor haurà de prestar conformitat amb el càlcul realitzat.
  • El termini per arribar a un acord serà de 3 mesos des de la reclamació presentada pel consumidor.
  • Quan s’entén acabada la negociació amb l’Entitat Financera?

– Quan l’Entitat Financera rebutgi la sol·licitud del consumidor.

– Quan, transcorreguts 3 mesos, l’Entitat Financera no hagi respost.

– Quan el consumidor no presti conformitat amb el càlcul realitzat.

– Quan l’Entitat Financera, transcorreguts els 3 mesos, no hagi pagat.

  • Les Entitats Financeres informaran al consumidor de les obligacions tributàries i donaran trasllat dels pagaments realitzats a l’Agència Tributària.
  • El consumidor no podrà interposar demanda fins que hagin transcorregut 3 mesos des de la reclamació. És cas contrari, aquesta quedarà suspesa fins que hagi transcorregut l’esmentat termini.
  • Costes processals. Es realitza una modificació ad-hoc de la LEC en matèria de costes processals.
  • Es faculta a les Entitats Financeres perquè puguin oferir als consumidors mesures diferents a la devolució de l’efectiu (oferint, per exemple, altres productes financers).
  • El procediment extrajudicial haurà de ser gratuït.
  • Es realitza una modificació de la Llei de l’IRPF.

En la meva modesta opinió, el Reial Decret publicat, únicament fomenta que els consumidors segueixin tractant personalment amb les Entitats Financeres sense buscar l’assessorament necessari d’un advocat que li ofereixi llum sobre les conseqüències del que pugui signar.

Roda de premsa posterior al Consell de Ministres del passat divendres. Font: Moncloa.

Roda de premsa posterior al Consell de Ministres del passat divendres. Font: Moncloa.

Els principals beneficis econòmics per a les Entitats Financeres en aquest Reial decret són els següents:

  • No s’exigeix la devolució de l’interès legal que s’ha d’aplicar a la devolució dels interessos pagats en excés per la clàusula sòl.
  • No es regula ni preveu la indemnització al consumidor pel capital no amortitzat a causa de l’aplicació de la clàusula sòl. M’explico breument, a causa de l’aplicació del sistema d’amortització francès l’aplicació de la clàusula sòl genera una inferior amortització del capital en les quotes pagades.
  • Estalvi d’una eventual condemna en costes.

Negoci rodó per a les Entitats Financeres

Aquest episodi de les clàusules sòl es produeix per diferents factors soci-culturals:

  • Desconeixement del consumidor del conflicte d’interessos que té l’Entitat Bancària i els comercials de la mateixa (com més guanya el consumidor més perd la Banca i viceversa).
  • Falta de “cultura” del valor de l’assessorament preventiu dels advocats.

M’explico, el consumidor mig creu que l’assessorament bancari l’hi pot prestar el Director/Sotsdirector/Comercial del seu oficia bancària. No obstant això, desconeix (o no valora) que la persona que els està prestant assessorament rep un sou de l’Entitat Bancària (si guanya el consumidor perd la banca i viceversa) i també és habitual que rebi certs bonus per objectius, generant això, un clar conflicte d’interessos. Així mateix, cal destacar que els mateixos Directors/Sotsdirectors/Comercials de les Entitats Financeres no disposen, en la majoria dels casos, de coneixements suficients per entendre tots els productes de comercialitzen (serveixi això de cert descàrrec en determinats casos).

Entenc que el col·lectiu d’Advocats hauria de fer un esforç per informar al consumidor del valor de l’assessorament preventiu. No pot ser que una persona vagi a signar el contracte més important de la seva vida (compravenda i hipoteca de l’habitatge) i no s’hagi assessorat per un professional independent.

Sense dubte, el Reial Decret és econòmicament molt beneficiós per a les Entitats Financeres (he exposat tres raons més amunt) i no fomenta en cap cas el canvi d’hàbits en la contractació del consumidor al que empeny a negociar directament amb l’Entitat Financera que suposadament el va enganyar o no el va informar adequadament.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *