Redacció.
Barcelona.
A l’empara de l’article 155 de la Constitució espanyola i mitjançant l’Acord del Consell de Ministres de 21 d’octubre de 2017, aprovat pel Senat el 27 d’octubre, el Consell de Ministres va adoptar el mateix dia el Reial Decret 945/2017, de 27 d’octubre, per tal de suprimir el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, també conegut com a Diplocat.
El Diplocat va ser creat l’any 2012 com una entitat de diplomàcia pública catalana, amb l’objectiu fundacional de dirigir-se a l’opinió pública internacional per explicar Catalunya al món de forma transversal. No obstant, al cap de poc més d’un mes de l’aplicació de l’article 155 CE, es va procedir a la seva liquidació mitjançant la Instrucció conjunta, de 5 de desembre de 2017, del Ministre d’Hisenda i Funció Pública (per substitució del titular del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge) i del Ministre d’Assumptes Exteriors i de Cooperació (en substitució del titular del Departament d’Assumptes i Relacions Institucionals, Internacionals i Transparència). I, curiosament, aquesta liquidació es va tornar a adoptar mitjançant l’Acord del Consell de Ministres de 15 de desembre de 2017.
Segons l’Associació de Servidors Públics de Catalunya (ServidorsCAT), aquesta fulminant supressió i la posterior doble liquidació del Diplocat és un exemple de com “el Govern espanyol ha exercit actuacions contràries a la Constitució i la legislació i, per via directa, ha anat més enllà del que li permetien les mesures adoptades a l’empara de l’article 155 CE”.
La inconstitucionalitat de la supressió del Diplocat
Tal com ha exposat ServidorsCAT, la supressió del Dipolocat seria inconstitucional, atenent als següents motius:
• No està prevista dins de les mesures adoptades pels acords del Consell de Ministres i del Senat en aplicació de l’art. 155 CE, ja que aquests acords només permeten l’extinció d’ens vinculats o dependents de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. En canvi, el Diplocat no és cap ens vinculat o dependent de la Generalitat sinó un consorci, o sigui, un ens associatiu i voluntari format per la Generalitat, municipis, diputacions i altres ens públics i privats.
• Afecta l’autonomia dels ens locals que en formen part (article 137 CE) en relació amb la seva potestat d’autoorganització.
• Vulnera el principi d’interdicció de l’arbitrarietat del poders públics (article 9.3 CE), ja que el Govern espanyol sabia –o, almenys, havia de saber–, que el Diplocat no era cap ens vinculat o dependent de l’Administració de la Generalitat, sinó un consorci.
• Vulnera el principi de necessitat, ja que la dissolució del Diplocat no és necessària per aconseguir les finalitats previstes per l’aplicació de l’article 155 CE, que són restaurar la legalitat constitucional i estatutària, assegurar la neutralitat institucional, mantenir el benestar social i el creixement econòmic i assegurar els drets i llibertats de tots els catalans. En cap cas les finalitats del Diplocat consistents en projectar la imatge internacional de Catalunya per tal de, en particular, millorar l’economia catalana, no són contràries a aquestes finalitats de l’article 155 CE.
• Vulnera el principi de proporcionalitat, ja que si el Diplocat hagués realitzat actuacions contràries a les finalitats previstes pels acords del Consell de Ministres i del Senat, hi havia altres mesures menys lesives per fer-hi front, sense optar per la seva supressió.
Vulneració de la legislació administrativa
Així mateix, des de l’Associació de Servidors Públics de Catalunya han exposat, també, que la supressió del Diplocat seria contrària a la legislació administrativa, atenent als següents raonaments:
• La dissolució unilateral del consorci per un del seus membres (el Govern espanyol en substitució del Govern català) no és compatible amb la seva naturalesa associativa i voluntària.
• La dissolució d’un consorci només el pot adoptar el seu màxim òrgan de govern (el Ple), tal com estableix la normativa bàsica estatal (article 127.2 de la Llei estatal 40/2015, d’1 d’octubre, del règim jurídic del sector públic) i els propis estatuts del Diplocat (article 10).
• No es pot incloure dins de la competència del Govern de la Generalitat de Catalunya prevista a l’article 26.o de la Llei catalana 13/2008, de 5 de novembre, de la Presidència de la Generalitat i del Govern, que atribueix al Govern la capacitat per crear, modificar, dividir o extingir entitats i organismes públics o privats que depenguin de la Generalitat o que hi estiguin vinculats.
Així mateix, la posterior liquidació del Diplocat agreuja encara més les vulneracions de la Constitució i de les lleis administratives abans esmentades. Des de ServidorsCAT s’exposa que “la Instrucció conjunta, de 5 de desembre de 2017, del Ministre d’Hisenda i Funció Pública i del Ministre d’Assumptes Exteriors i de la Cooperació, reconeix clarament que el Diplocat és un consorci. Però no fa res per reaccionar davant la seva supressió inconstitucional i il·legal, ans al contrari, ja que acorda passar a la fase següent, és a dir, a liquidar-lo”.
“Amb la intenció de salvar la incompetència dels dos ministres, el Consell de Ministres va tornar a acordar la liquidació només 10 dies després. Però aquest intent és del tot infructuós perquè la liquidació del Diplocat també correspon al seu Ple, tal com estableix la normativa bàsica estatal abans esmentada i l’article 10 dels estatuts del Diplocat”, afegeixen des de ServidorsCAT.
A tot això, “la dissolució i la posterior doble liquidació del Diplocat pel Govern espanyol no només és inconstitucional, il·legal i arbitrària sinó que podria ser constitutiva d’un presumpte delicte de prevaricació, ja que es tracta d’acords adoptats per una autoritat pública que és o hauria de ser perfectament coneixedora de llur il·legalitat”, conclouen des de l’Associació de Servidors Públics de Catalunya.
