Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

L’Advocacia Catalana reclama que els jutges i fiscals Catalunya entenguin el català

Redacció.

21 d’octubre de 2018.

El Consell de l’Advocacia Catalana va celebrar a Vic, el passat divendres, la IX Jornada sobre l’ús del català a la justícia que, sota el títol “La Fiscalia i l’ús del català”, té com a objectiu reflexionar sobre el rol de la Fiscalia a l’hora d’impulsar l’ús de les llengües pròpies –el català entre elles- a l’Administració de Justícia. Per a l’Advocacia Catalana és fonamental que tant els jutges com els fiscals destinats a Catalunya “com a mínim”, entenguin en català, ja que només d’aquesta manera la ciutadania tindrà garantit el seu dret a utilitzar davant els Tribunals qualsevol de les dues llengües cooficials a Catalunya: el català i el castellà.   

La Jornada, que té lloc al Col·legi d’Advocats de Vic, va estar inaugurada pel president del Consell de l’Advocacia Catalana i degà del Col·legi d’Advocats de Mataró, Julio J. Naveira; el president de la Comissió de Llengua del Consell i degà del Col·legi d’Advocats de Vic, Joan Riera; el Secretari de Relacions amb l’Administració de Justícia del Departament de Justícia, Joan Domènech Abad; la Directora General de Política Lingüística, Esther Franquesa i l’alcaldessa de Vic, Anna Erra. 

El president del Consell, Julio J. Naveira, va reivindicar el dret de la ciutadania “a expressar-se, davant els Tribunals, en qualsevol de les llengües oficials de cada comunitat autònoma”, però “perquè això sigui possible és fonamental que tant els jutges com els fiscals que exerceixen a Catalunya, com a mínim entenguin el català”. Actualment només es requereix el coneixement del català al personal no judicial de l’Administració de justícia, ja que la resta de funcionaris -jutges, magistrats, fiscals i secretaris judicials- tenen caràcter de cos estatal, per la qual cosa el coneixement de la llengua catalana només compta com un “mèrit”, i no com un “requisit”. Això dificulta que es pugui garantir el dret efectiu de la ciutadania a l’ús del català davant l’Administració de Justícia, un dret reconegut a l’article 33 de l’Estatut d’Autonomia. “Molts lletrats es troben amb què el fiscal assignat al cas no entén el català, i per no dilatar encara més el temps de la justícia, acaben preparant les defenses dels seus clients en castellà”, va explicar Naveira, per afegir que “no poder expressar-se en la llengua pròpia suposa una important vulneració del dret de defensa”.

Per la seva banda, el president de la Comissió de Llengua del Consell, Joan Riera, va explicar que “des de la Comissió estem fent mans i mànigues perquè tothom pugui expressar-se davant de l’administració de justícia amb normalitat, és a dir, en la llengua en que expressi millor el seu sentiment i la seva voluntat, com en qualsevol altre situació de la seva vida, i constatem que qui vol emprar el català o l’aranès en l’àmbit de la justícia ho sol tenir complicat”.

El degà de Vic va afegir que “estem buscant causes i orígens d’aquesta situació anòmala, comparada amb el que passa en altres àmbits d’actuació personal, per posar-hi remei i solució. És una feina de formiga i de picar pedra, ens trobem un ventall de causes que van des de la formació dels futurs professionals a les aules de les universitats, el material didàctic i de consulta, o el que no calgui conèixer totes les llengües oficials de Catalunya per treballar-hi, entre d’altres”. Riera també ha destacat que “des de la Comissió de Llengua vehiculem i solucionem incidents lingüístics als tribunals de justícia, facilitem eines de formació i recursos per treballar en català, hem començat a col·laborar amb la normalització de l’aranès, i anem colze a colze amb el Departament de Justícia i amb la Direcció General de Política Lingüística en aquestes línies d’actuació”. 

Només un 8,2% de sentències en català l’any 2017

Segons dades del Departament de Justícia, el percentatge de sentències en català ha anat disminuït de manera dràstica en els últims deu anys, de manera que si l’any 2007 el 16,77% de les sentències van ser redactades en català, l’any 2017 només ho van ser un 8,2%, un percentatge lleugerament inferior a l’any 2016, que va ser d’un 8,4%.

Per demarcacions, el territori amb un ús més alt segueix sent Girona, amb un 16% de les sentències en català. Després ve Lleida, amb un 9%, on hi hagut un clar descens respecte el 2016, que estava en un 12,5%, a causa, principalment, de canvis en el jutges que ocupen plaça a Lleida. Les dades d’ús del català als jutjats de Barcelona i de comarques es mantenen constants, al voltant del 7,5% i el 8%, i finalment, a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre és on hi ha un ús més baix del català, amb un 3,6% i 3,8% respectivament

Pla de Treball per impulsar acciones d’ús del català entre els advocats

La IX Jornada de Treball sobre l’ús del català a la Justícia forma part del Pla de Treball signat amb la Generalitat de Catalunya per impulsar accions d’ús del català entre els professionals de l’advocacia.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *