Redacció.
26 de març de 2019.
Just un dia abans del pont de desembre de l’any passat, les cambres espanyoles van aprovar una llei que està aixecant polseguera per les implicacions que pot tenir de cara a la marató de comicis electorals que s’acosta. Es tracta de la Llei orgànica 3/2018 de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD) i més concretament, d’una disposició que s’hi va acabar incloent i que a la pràctica suposa afegir un nou article a la llei electoral: el 58 bis. Aquest article obre la porta que els partits recopilin i utilitzin dades sobre opinions polítiques de la ciutadania durant la campanya electoral i enviïn propaganda electoral per sistemes de missatgeria o en contractin a les xarxes socials.
Després que diverses entitats i juristes li ho reclamessin, el defensor del poble ha interposat un recurs d’inconstitucionalitat contra l’article 58bis i el Tribunal Constitucional l’ha admès a tràmit. A l’espera que el Tribunal es pronunciï i amb la campanya per a les eleccions generals a tocar, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha acabat emetent una circular per a clarificar la situació.
Amb tot, segons els experts de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), encara hi ha dubtes i qüestions que generen preocupació. Quins límits tindran els partits o les agències de màrqueting que contractin? Què pot fer la ciutadania?
Miquel Peguera, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC i expert en dret d’internet, i Mònica Vilasau, professora dels mateixos estudis i experta en protecció de dades, miren de posar-hi llum.
Aprofitar les escletxes de la nova legislació europea
Com recorda Mònica Vilasau, fins al 25 de maig de l’any passat, i pel que fa al tractament de dades, els partits polítics espanyols s’havien d’atenir a la Llei orgànica de protecció de dades del 1999, en la qual «la possibilitat de tractar dades que revelin la ideologia política estava molt restringida». El 25 de maig, però, va entrar en vigor a la Unió Europea el Reglament general de protecció de dades (RGPD), a què es vol adaptar la nova LOPDGDD espanyola.
El polèmic article 58 bis «aprofita una possibilitat que deixa oberta aquest reglament europeu», subratlla Miquel Peguera. En concret, el Reglament preveu això: «Si, en el marc d’activitats electorals, el funcionament del sistema democràtic exigeix en un Estat membre que els partits polítics recopilin dades personals sobre les opinions polítiques de les persones, es pot autoritzar el tractament d’aquestes dades per raons d’interès públic, sempre que s’ofereixin garanties adequades».
Per a Peguera, «de manera difícilment comprensible, la LOPDGDD ha donat per fet que el funcionament del sistema democràtic espanyol exigeix que els partits polítics recopilin dades sobre les opinions polítiques dels ciutadans». De fet, indica Vilasau, si bé la nova LOPDGDD és molt restrictiva sobre el tractament de dades ideològiques, la modificació de la LOREG a través de l’article 58 bis ho és menys en el cas concret de la propaganda i la campanya electoral.
Fins on poden arribar els partits
La circular que ha emès l’AEPD per a concretar l’article 58 bis indica, per exemple, que els partits polítics o les empreses que contractin hauran d’obtenir les dades sobre opinions polítiques de la ciutadania de fonts totalment públiques, com ara webs o xarxes socials obertes. A més, les hauran de tractar de manera anònima, agregada o amb pseudònims. I hauran d’oferir el dret a oposició, rectificació i supressió, sigui de manera directa o simplement a les seves pàgines web.
Segons estableix la circular, es prohibeix expressament el microtargeting, de manera que es poden elaborar perfils generals, com ara «classificar la població en categories de joves d’entre 20 i 30 anys, però no, per exemple, en joves de 25 anys, que tenen estudis universitaris, solters, que resideixen en un barri concret de la ciutat i que tenen una renda determinada», il·lustra Vilasau.
A més, els dos experts de la UOC recalquen que els partits hauran de fer una avaluació de l’impacte de protecció de dades, que «és un requisit previst quan s’estima que hi pot haver risc per als drets dels interessats», detalla Peguera. I «caldrà consultar a l’AEPD abans d’efectuar el tractament», destaca Vilasau.
Però encara hi ha dubtes raonables, com els que planteja Peguera: «La circular de l’AEPD admet que es poden fer servir dades com ara números de telèfon o correus electrònics per a enviar propaganda electoral, cosa que no quadra amb l’exigència que les dades sobre opinions polítiques es recopilin de manera anònima».
D’altra banda, diu Vilasau, tot apunta que «sí que es podran rebre comunicacions per WhatsApp o Twitter, però caldrà el consentiment del destinatari per a tractar les seves dades personals».
Caldrà veure com els partits gestionen aquests requisits i les contradiccions que generen, i quin control hi pot exercir l’AEPD. També caldrà veure què acaba decidint el Tribunal Constitucional.
Els drets de la ciutadania
Sigui com sigui, la ciutadania té maneres d’exercir els seus drets. Per a Vilasau, «la millor opció és recórrer a l’exercici dels drets d’accés, rectificació, supressió, limitació del tractament o oposició». En aquest sentit, la Plataforma en Defensa de la Llibertat d’Informació, una de les entitats que s’ha mostrat més bel·ligerant respecte a la nova norma, va fer públic fa unes setmanes un formulari per a impedir el rastreig ideològic.
L’opinió de Peguera va en la mateixa línia: «ens podem dirigir als partits per a manifestar la nostra oposició al tractament i, també, per a preguntar-los si tenen dades nostres i quines són», resumeix.
En qualsevol cas, recorda l’expert, «expressar opinions polítiques obertament és un dret bàsic i no hauríem de deixar de fer-ho, però hem de tenir les garanties que no es farà un ús inapropiat d’aquestes dades i exigir que no s’usin sense el nostre consentiment».
