Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

“La Cambra està en la millor posició per lluitar en favor de la seguretat jurídica”

Per A. Salvador.

6 d’abril de 2019.

Des del passat 2 de maig fins aquests pròxim dia 8, la Cambra de Comerç de Barcelona està vivint el seu particular període electoral, on s’escolliran els futurs membres del Ple de la Cambra, qui a la seva vegada escollirà el seu President.

En aquest context, hem volgut entrevistar a en Joan-Francesc Pont, soci al despatx d’advocats Coronas, qui actualment es presenta en la candidatura de l’Equip Cambra Tusquets a les eleccions al Ple de la Cambra de Comerç de Barcelona pel grup 12.5 (en representació, entre d’altres, de despatxos d’advocats). El nostre entrevistat és, a més, catedràtic de Dret Financer i Tributari, President de la Fundació Francesc Ferrer i Guardia i ha sigut Director General del IL3-UB. Fins a la data, ha vingut exercent, també, de Vicepresident-Tercer de la Cambra de Comerç de la Ciutat Comtal.

¿Per quins motius es torna a presentar a la Cambra de Comerç de Barcelona?

La Cambra és un espai de servei als  conciutadans. Ser al Ple o al Comitè Executiu o a una Comissió és una forma de contribuir desinteressadament a la millora de l’entorn de treball, a la creació d’oportunitats i a la generació de noves idees. No he participat mai a unes eleccions polítiques, però sí he aportat el meu gra de sorra a l’elaboració de les lleis i a la producció de jurisprudència, des de la recerca aplicada del Dret. La Cambra és un lloc privilegiat per a dur a terme aquesta tasca de millora de les normes, de les polítiques públiques i de les bones pràctiques.

Durant els darrers 10 anys ha presidit la Comissió Jurídica i Fiscal de la Cambra de Comerç de Barcelona. A més, fins a aquestes darreres eleccions ha ostentat el càrrec de Vicepresident-Tercer. ¿Quines són les fites que encara li queden per portar a terme?

La Comissió Jurídica i Fiscal té una tasca permanent: recollir el bo i millor de la pràctica empresarial i oferir-la com a model al legislador i a les Administracions públiques. La Cambra actua per interès general. La meva condició de Catedràtic de Dret tributari em permet coordinar aquesta tasca des de la llibertat de la ciència.

¿Ha aconseguit complir amb els reptes de fomentar la mediació entre empreses que es va plantejar quan va acceptar la vicepresidència tercera de la Cambra de Comerç?

Si, certament. La mediació avui forma part una mica més, bastant més, que fa deu anys de la nostra cultura empresarial. Queda molt a fer, segur, però l’impuls de la Cambra prop dels operadors privats i públics, és insubstituïble.

Una mica d’autocritica. ¿Què s’hauria hagut de millorar en aquest últim mandant de la Cambra de Comerç de Barcelona? ¿Què s’haurà de tenir en compte en el proper mandat?

La Cambra ha hagut d’esmerçar molt temps a planificar el seu finançament després de la pèrdua del recurs permanent i s’ha hagut de reconvertir. Malgrat aquesta experiència traumàtica, la Cambra ha estat un interlocutor de primera línia, per exemple, en la millora dels procediments administratius i de les relacions entre l’Administració i els contribuents, per esmentar els temes més propers a mi. També en el suport a les polítiques de igualtat. Culminada la reconversió, que han liderat el President, Miquel Valls, i el Director General, Xavier Carbonell, la Cambra s’ha alliberat d’alguns llasts importants, que l’han afectat, i pot ara prendre una velocitat de creuer. La Cambra té un paper essencial en la formació i hauria de ser més propera a les universitats i als centres de formació professional.

¿Serà la Cambra de Comerç de Barcelona l’espai a través del qual impulsar la ciutat de Barcelona?

Serà un dels espais de dinamització de la Ciutat. És evident que el progrés neix de l’equilibri entre el respecte a la dinàmica creativa del mercat i el respecte d’un marc de regulació general acceptat per tots. La Cambra està en la millor posició per lluitar en favor de la seguretat jurídica, dels respecte de les expectatives legítimes i de la recompensa del mèrit i de la capacitat.

Des del sector que representa ¿quines iniciatives es poden emprendre per recuperar l’empenta de Barcelona com a eix empresarial?

A més del que ja li he dit fins ara, crec que el sector jurídic, el que inclou els advocats membres de la Cambra i tota la resta d’operadors que assessoren als empresaris, però també els funcionaris i els jutges i magistrats, amb els que dialoguem de forma permanent, ha de ser capdavanter en les propostes de simplificació i eficiència del marc normatiu, de l’exercici de les potestats administratives, i de la resolució de conflictes. També, en donar prioritat al diàleg sobre l’enfrontament, a la coordinació sobre la guerra de competències, a l’austeritat de la despesa pública concebuda no com a retallades sinó com a priorització de necessitats.

Des d’un punt de vista fiscal, ¿quines reformes creu que s’haurien de lluitar i defensar en els pròxim mandat des de la Cambra de Barcelona?

Necessitem bastir un nou sistema tributari que superi els ‘pedaços’ que han destruït la coherència interna de la reforma Fernández Ordóñez de 1978, reduir dràsticament el nombre de figures tributàries i parafiscals, reconstruir la unitat de mercat, crear una hisenda federal que superi l’actual fraccionament i pensi que en darrer terme els contribuents de totes les hisendes públiques som les mateixes persones.

¿Quines principals propostes pretén impulsar des de la Cambra de Barcelona que mereixin el vot dels despatxos d’advocats de Barcelona?

Entenc la Cambra com una institució que respecta el paper basilar dels advocats a la societat, així com el rol institucional del Col·legi. Aquet respecte es trasllada a les bones relacions institucionals amb les corporacions i amb el poder judicial, així com, per exemple amb la Direcció General de Tribut del Ministeri d’Hisenda; i, per tant, a una millora de les condicions d’exercici de la professió.

Per acabar, ¿quin lideratge creu que necessita la Cambra de Comerç de Barcelona?

La Cambra necessita un lideratge personalment prestigiós com el de Carles Tusquets, que sigui capaç d’exercir un lideratge compartit, de tal manera que l’equip tregui de cada un de nosaltres el millor que tenim.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *