Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

L’Estat finança tots els nous jutjats, excepte els de Catalunya

Redacció.

8 de juliol de 2019.

La consellera de Justícia, Ester Capella, s’ha adreçat per carta a la seva homòloga del govern espanyol, la ministra Dolores Delgado, per manifestar-li la necessitat que assumeixi la despesa de la posada en funcionament dels 26 nous òrgans judicials creats a Catalunya des de 2017. Un mes després, el Departament de Justícia encara espera una resposta del govern espanyol.

El Govern insisteix que el Ministeri encara ha de transferir el cost anual dels 14 nous jutjats aprovats el 2017. Madrid es va comprometre a fer efectiva la despesa, però la valora 3 MEUR per sota dels 8,4 MEUR del cost real, motiu pel qual la Generalitat no accepta aquesta quantitat. No obstant la falta d’acord, aquest abril el Ministeri de Justícia ha aprovat la creació de 12 nous òrgans judicials. El cost dels 26 nous jutjats –els aprovats el 2017 i els d’enguany– té un impacte anual de prop de 15 milions en el pressupost del Departament de Justícia. És per això que, en la seva última comunicació, la consellera Capella recorda a l’executiu espanyol que els nous jutjats aprovats aquest abril només es faran realitat quan el Ministeri assumeixi el cost de la seva posada en marxa.

Cap resposta del Ministeri: jutjats sense finançament ni calendari

La consellera Ester Capella i la ministra Dolores Delgado només s’han reunit en una ocasió, el 5 de setembre de l’any passat, a Madrid, a instància de la titular del Departament de Justícia. Tot i que la Conselleria s’ha adreçat al Ministeri per fixar noves reunions de treball per abordar aquest i altres assumptes, les gestions han estat infructuoses. Delgado ha visitat Barcelona diverses vegades amb una agenda pública de reunions amb els diferents actors jurídics, però no ha pogut concretar cap ordre del dia ni cap trobada amb la consellera, malgrat els reptes conjunts en l’àmbit de la justícia i la necessària millora del servei a la ciutadania. Mentrestant, Delgado ha aprovat la creació de nous jutjats sense pactar-ne el finançament ni el calendari efectiu. 

El secretari de Relacions amb l’Administració de Justícia, Joan Abad.

L’Estat finança tots els nous jutjats, excepte els de Catalunya

La Generalitat gestiona els recursos humans, tecnològics, logístics i materials de l’Administració de justícia des del 1996. Catalunya va ser la primera de tot l’Estat que va assumir la competència, però sense transferència econòmica permanent ni per a les despeses de personal dels nous jutjats creats a partir d’aleshores. Després, també la van assumir Andalusia, Aragó, Astúries, les Canàries, el País Valencià, Galícia, Madrid, Navarra, el País Basc i la Rioja. La diferència entre Catalunya i la resta és que totes les comunitats amb competència en l’Administració de justícia reben una transferència finalista i permanent per al manteniment del conjunt dels jutjats.

280 MEUR autofinançats per la Generalitat

23 anys després, en virtut de l’acord de traspàs, el Departament de Justícia ha condicionat els espais, ha subministrat els equipaments i ha pagat les nòmines dels professionals necessaris per posar en marxa 56 nous òrgans judicials. En conjunt, aquests nous jutjats han suposat una despesa acumulada de 280 MEUR en nòmines, completament autofinançats pel Departament de Justícia, a través dels impostos que recapta la Generalitat.

El Govern comparteix l’enuig del TSJC pels 12 nous òrgans judicials pendents

El Govern comparteix la preocupació que ha expressat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la falta de dotació pressupostària per a la posada en marxa dels 12 nous òrgans judicials aprovats el passat 12 d’abril pel Consell de Ministres. Per això el Departament de Justícia convida el poder judicial a Catalunya a exigir al Ministeri de Justícia la transferència econòmica necessària per ampliar el servei amb els nous òrgans judicials. Una transferència que sí que es produeix a tot l’Estat, excepte a Catalunya.

Els jutjats que estan pendents de posar-se en marxa, d’acord amb el Reial decret 256/2019, són a Barcelona (1a Instància 60, Mercantil 12, Social 34 i 35), Reus (1a Instància 8), Terrassa (Social 3), Arenys de Mar (1a Instància 8) i Vic (1a Instància 6), a més de 3 places de magistrat a les seccions civils de l’Audiència de Barcelona i una altra per a la Secció Penal 21 de Barcelona.

14 nous òrgans judicials i 8,4 MEUR (2017-2020)

Malgrat la falta d’inversió de l’Estat, el Departament de Justícia ha mantingut l’esforç econòmic, fins i tot en el pitjor context de restriccions pressupostàries. Quan es completi el període 2019-2020, la Generalitat haurà posat en funcionament un total de 14 nous jutjats aprovats el 2017 pel govern espanyol. El pressupost per a fer efectiva la creació d’aquests òrgans és de 8.399.177 euros, que corresponen a les partides d’obres, instal·lacions, mobiliari, tecnologies de la informació i treballadors dels jutjats.

El 2018 es van posar en marxa els primers jutjats a Badalona (1a Instància 8), Barcelona (1a Instància 59 i Mercantil 11), Granollers (1a Instància 8 i 9), Mataró (1a Instància 9), Reus (1a Instància 7), Terrassa (1a Instància 9), el Vendrell (1a Instància i Instrucció 9) i l’Hospitalet de Llobregat (1a Instància 8). Durant aquest any es crearan els jutjats de Sabadell (1a Instància 9 i 10) i Lleida (1a Instància 9); i el 2020 entrarà en funcionament el de Girona (1a Instància 7).

Dèficit de jutges a Catalunya

A banda de renunciar al finançament dels nous jutjats, l’Estat té a Catalunya 10 jutges per cada cent mil habitants. En canvi, la mitjana espanyola se situa en 11 jutges per cada cent mil habitants. Per posar fi a aquest dèficit, el Ministeri de Justícia hauria de crear 70 nous jutjats a Catalunya, segons un informe elaborat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC). La resta de països que formen el Consell d’Europa tenen una ràtio de 21 jutges per cada cent mil habitants.

Madrid recapta 60 MEUR en taxes per un servei que presta la Generalitat

L’Estat no presta ni finança el servei, però sí que recapta. Les taxes judicials a Catalunya suposen uns ingressos anuals al voltant de 60 MEUR, una quantitat equivalent a la despesa del departament de Justícia per al finançament del torn d’ofici, que és l’assistència jurídica gratuïta per a les persones amb pocs recursos. A més, dels dipòsits i consignes judicials, l’Estat en treu un rendiment de 14,5 MEUR que també correspon a Catalunya. En total, 74,5 MEUR. Ni la recaptació de les taxes ni el rendiment de les consignes no arriba a les arques de la Generalitat, que és l’administració que presta el servei i que assumeix la nòmina dels 7.500 treballadors dels jutjats i el cost dels més de 100 edificis judicials. Tot plegat suposa una despesa anual de més de 500 MEUR.

Catalunya, en el top 3 de l’Estat en nombre de funcionaris per cada jutge

La Generalitat, malgrat tot, dota cada jutge d’una mitjana de 8,68 funcionaris. És una xifra que situa Catalunya en el tercer lloc de l’Estat en ràtio de funcionaris per cada jutge, només per darrere, just per sota de Madrid i el País Basc. Per tant, els jutges de Catalunya estan en el top 3 dels més ben dotats de personal de tot l’Estat.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *