Redacció.
4 de gener de 2020.
El Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC), òrgan representatiu dels 14 Col·legis de l’Advocacia de Catalunya, ha fet públic aquesta tarda un manifest en relació a la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) coneguda el 3 de gener de 2020 respecte al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, i l’exvicepresident i eurodiputat electe Oriol Junqueras.
A la vista de la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) i a l’espera del coneixement íntegre de la resolució i vots particulars anunciats, el CICAC considera que “la JEC s’ha extralimitat en les seves funcions, no cenyint-se a raonaments estrictament jurídics”.
En aquest sentit, ha manifestat que d’acord amb la Llei Orgànica de Règim Electoral de l’Estat Espanyol (LOREG), la JEC només té competències en el marc d’un procés electoral en curs i fins la proclamació dels candidats que aspirin a ser elegibles (art. 1 i 7).
Tot seguit, ha exposat que la previsió de la LOREG (art. 6.2) de negar el dret de ser elegibles a les persones condemnades per sentència que no sigui ferma, com podria ser el cas del President Quim Torra, s’esgota amb la cloenda del procés electoral el dia de la celebració de les eleccions.
Paral·lelament, el CICAC ha recordat que “segons el nostre ordenament jurídic intern, no havent-hi sentència ferma que de forma legítima i justa ho impedeixi, la competència exclusiva per inhabilitar un càrrec electe, com seria el cas del President Quim Torra, és el Tribunal Suprem“. Així mateix, ha indicat que “és de justícia respectar i obeir la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), pel que fa a l’article 3 del Protocol Addicional del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) que propugna que l’únic òrgan competent per retirar drets a càrrecs electes, com seria el cas de l’eurodiputat electe Oriol Junqueras, siguin representants davant d’instàncies nacionals o internacionals”.
A tot això, s’ha manifestat que existeix un conflicte normatiu entre la LOREG i l’Estatut de Catalunya, la Llei de Presidència de la Generalitat i la normativa de funcionament del Parlament de Catalunya. Aquest conflicte normatiu “s’hauria de resoldre sota l’estricte respecte a l’ordenament jurídic intern, així com a l’ordenament, les normes i la jurisprudència internacionals”, ha apuntat el CICAC.
Finalment, el CICAC ha conclòs que, en atenció a lo anterior, “la decisió no és adequada a dret i que només la norma i la millor efectivitat i protecció del dret de defensa, així com l’empara del dret fonamental dels electors a triar els seus representants, han de resoldre la situació creada”.
