Per Jordi Cerdà
En aquest context de recessió econòmica, les dràstiques mesures d’estabilitat pressupostària, desenvolupades per l’Executiu espanyol, no són un punt i final a les reformes estructurals demandades per la Unió Europea, sinó que són un punt i seguit.
El 14 de maig, el ministre d’Hisenda i d’Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, va exposar en una conferència del Cercle d’Economia, la necessitat d’afermar el compromís de disciplina pressupostària per part de les Comunitats Autònomes i els Ens Locals. Després de l’entrada en vigor, aquest mes de maig, de la Llei Orgànica 2/2012, de 17 d’abril, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, que derogà la Llei Orgànica 5/2001, de 13 de desembre, complementària de la Llei General d’Estabilitat Pressupostària i el Reial Decret Legislatiu 2/2007, de 28 de desembre, del Text Refós de la Llei General d’Estabilitat Pressupostària; les preocupacions d’Hisenda no giren solament entorn de les Comunitats Autònomes, sinó també entorn dels Ajuntaments.
Montoro ha recalcat que “els terminis són per a tothom, tots han de complir i a aquell que no complexi se li aplicarà la llei d’estabilitat, que per això està vigent a Espanya”, fent referència a les Autonomies i als Ens Locals. Tot i que el discurs del ministre fou monopolitzat, essencialment, per futuribles intervencions a determinades Comunitats Autònomes; per primer cop, es presentà una profunda reforma en l’àmbit municipal, basada en una millor definició de les competències de les Corporacions Locals (tant Ajuntaments com Diputacions Provincials), amb l’objectiu d’aconseguir el dèficit de l’1,5% aquest any. Segons Montoro, en aquesta reforma, programada per què sigui operativa abans de les vacances d’estiu, s’han de circumscriure clarament els àmbits de competència de les Corporacions Locals, respectant el Principi d’Autonomia dels Ens Locals que declara la Constitució. Els Ajuntaments “no han de fer activitats que no estiguin regulades per la llei”, segons el ministre, la qual cosa reafirma la Doctrina de vinculació positiva que sempre ha caracteritzat l’actuació administrativa, per la qual tota administració ha d’actuar dins del marc que estipula expressament una norma amb força de llei; però, que aquests últims anys, per raons diverses, ha estat interpretada d’una manera bastant flexible.
