El segon pas de la reforma financera

Per Sonia Sarroca

Luis de Guindos, Soraya Sáenz de Santamaría i Ana Pastor durant la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres

El passat divendres 11 de maig, el Govern de l’Estat va anunciar noves mesures en el marc de la reestructuració del sistema financer iniciada el mes de febrer. En paraules del President del Govern Mariano Rajoy són “mesures importants l’objectiu fonamental de les quals és que no hi hagi cap dubte sobre la situació de les entitats financeres espanyoles”. La nova reforma no només orbita entorn del sector bancari, sinó que també es preveuen modificacions en els sector immobiliari i en els delictes fiscals i contra la Seguretat Social.

El ministre d’Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, a més d’anunciar que s’encomanarien dos informes independents sobre el grau de sanejament dels balanços de les entitats bancàries, va donar a conèixer un nou Reial Decret Llei que, entre d’altres, eleva les provisions de la banca per fer front a l’empitjorament dels actius immobiliaris no problemàtics. També inclou la capitalització en el mercat o la sol·licitud de bons convertibles contingents al FROB d’aquelles entitats que presentin dèficit de recursos propis després d’aquest sanejament. En paraules del ministre, aquestes normes estableixen “una espècie de xarxa de seguretat, el cost de la qual, al final, serà rentable pel Tresor i pel contribuent”.

En l’àmbit immobiliari, la ministra de Foment Ana Pastor va anunciar un avantprojecte de llei que modificarà la Llei d’Arrendaments Urbans. S’inclouran mesures per a dinamitzar el mercat del lloguer, com la reducció del termini de pròrroga forçosa del contracte a tres anys, l’agilització dels terminis i procediments de desnonament per impagament de rendes (reduint la intervenció judicial al mínim imprescindible), i excepcions fiscals per aconseguir l’equiparació tributària entre residents i no residents.

Finalment, arran de l’informe presentat pels ministres de Justícia, d’Hisenda i Administracions Públiques i de Treball i Seguretat Social sobre la modificació del Codi Penal, es van proposar canvis en matèria de delictes fiscals i contra la Seguretat Social. Per als delictes fiscals agreujats es contempla, entre d’altres, un augment de la pena màxima, que serà de presó de dos a sis anys, així com l’augment del termini de prescripció als deu anys en els restants supòsits de delicte fiscal. En els delictes agreujats contra la Seguretat Social es delimiten nous supòsits de frau, abans castigats mitjançant sancions administratives insuficients, com per exemple, en els casos d’empreses fictícies i tallers clandestins. També es preveu la reducció de la quantitat mínima de la defraudació, que passa dels 120.000 als 50.000 euros i la inclusió d’un nou apartat a l’article 307 CP que sancionarà els casos de defraudació dolosa en prestacions que causin un perjudici greu al patrimoni de la Seguretat Social.

Aquestes mesures s’han vist amb bons ulls a la Unió Europea, tal com van declarar Herman Van Rompuy i José Manuel Durao Barroso, presidents del Consell Europeu i de la Comissió Europea, respectivament, confiant en què Espanya superarà la crisi amb èxit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.