Hisenda Catalana?

Per Gisela Roig.

Molt Honorable President Mas, durant un ple del Govern.

El sistema fiscal espanyol es troba actualment, qüestionat tan des del Govern central com des del Govern català. D’aquesta manera, des de Madrid s’està advertint a les Comunitats Autònomes que compleixin els objectius de dèficit fixats a partir de la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, on a l’article 11 s’estableix que les administracions públiques no poden incórrer en dèficit estructural, i que en l’elaboració dels  pressupostos han de complir amb el principi d’estabilitat financera.

Però des de Catalunya s’està reclamant encara que es retornin els diners que deu l’Estat a partir de la ja famosa disposició addicional tercera de l’Estatut de Catalunya: La inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures, exclòs el Fons de compensació interterritorial, s’ha d’equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’Estat per un període de set anys. Aquestes inversions poden emprar-se també per a l’alliberament de peatges o la construcció d’autovies alternatives” que sumen un total de 211 milions que s’haurien d’haver liquidat l’any 2009. Reclamació fonamentada en la necessitat de complir amb la legislació estatal sense haver de tornar a retallar més prestacions socials.

Arribats en aquest punt, el Govern Català és conscient de que no hi haurà acord, i encara menys, cap pacte fiscal. Per aquest motiu, l’executiu contraataca amb el seu pla B, la Hisenda Pròpia. En definitiva, aquest era l’objectiu del pacte fiscal, però en unes declaracions del passat 16 de maig del President Mas, aquest ja apuntava que es veia convidant els catalans a reclamar una Hisenda pròpia. Així de contundent es mostrava davant la perspectiva d’haver d’ajustar pressupostos i de que es tornés a culpar a les autonomies com a l’arrel dels mals econòmics, aportant dades on no s’hi tenen en compte les reclamacions catalanes.

Mas, amb el recolzament del seu partit, apunta ara cap a un sistema equivalent al de les comunitats forals. El principal problema, és que la Constitució Espanyola no preveu la possibilitat d’un finançament basat en la recaptació autònoma de les Comunitats Autònomes que posteriorment haurien de pactar amb l’Estat les quantitats cedides. Ans el contrari, l’article 158.2 diu clarament que seran les Corts Generals qui distribuiran els recursos entre les Comunitats Autònomes segons el principi de solidaritat tenint en compte els possibles desequilibris econòmics.

Com és veu el conflicte des d’afora?

Els mitjans catalans es feien ressó, el passat dia 17 de maig, d’un article del Financial Times redactat per David Gardner, observador exterior, que apuntava que el problema espanyol no eren les autonomies, sinó que aquestes amb un finançament com el que proposa l’executiu català, n’eren la solució. Ajudat del model que implica el País Basc, apuntava que aquesta era la comunitat que millor havia afrontat la crisi. Afirmació que es fa efectiva tenint en compte, a tall d’exemple, la taxa d’aturats, que en el primer trimestre del 2012 era del 12,1% mentre que la catalana es situava en el 22,16% en el mateix trimestre.

1 comment

  1. Sí però la base jurídica per crear una hisenda pròpia on és? S’hauria de reformar la LOFCA. Es veritat que amb una majoria absoluta del PP + CiU arribarien per fer aquesta reforma, però el PP voldrà canviar la LOFCA? I això a canvi de què?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.