Capítol 1: La legalitat del #novullpagar

Per Kevin Sànchez.

Certament el moviment #novullpagar s’ha fet un lloc en l’actualitat informativa catalana. Això es deu, en gran mesura, als dubtes que s’han aixecat vers la legalitat a l’hora de no pagar un peatge. La resposta del govern de la Generalitat al dubte que genera la suposada infracció de no pagar va ser l’amenaça de multa a tots aquells conductors insubmisos. La conselleria d’Interior s’escudà en l’article 135 del Reglament General de Circulació en el que, dit de pas, en cap moment es troba cap referència al verb pagar. El Reglament estableix multes per excés de velocitat i per no aturar-se en una barrera que així ho indica com és el cas d’un peatge o de duanes. En cap cas però, tracta sobre multes específiques perquè no estableix enlloc cap falta administrativa pel fet de no pagar un peatge.

El controvertit article 135 sobre la prohibició de passar sense detenir-se resa: “indica el lloc on és obligatori aturar-se per la proximitat, segons la inscripció que contingui, d’un punt de duana, de policia, de peatge o un altre, i que després d’aquests pot haver-hi instal·lats mitjans mecànics de detenció. En tot cas, el conductor que s’hagi aturat així no pot reprendre la marxa fins que hagi complert la prescripció que estableix el senyal”.

El conductor no pot continuar la marxa fins acomplir el requisit establert pel senyal; no obstant, el senyal no especifica l’obligació de pagar, sinó l’obligatorietat d’aturar-se pel fet de que allà hi ha un peatge. Es tracta doncs, d’un senyal que obliga a aturar-se, al que s’hi afegeix la paraula peatge per tal d’indicar el motiu de la detenció. És per això que si es continua la marxa sense pagar no s’està incomplint amb el senyal, i, per tant, no pot ser motiu de multa.

Els ciutadans només cometen una infracció administrativa per la qual no poden rebre una sanció de l’administració pública. Haurà de ser l’empresa que disposi de la titularitat del peatge (Abertis en gairebé la totalitat dels peatges catalans) qui denuncií l’incompliment d’una obligació civil i reclami l’abonament de la factura impagada front els jutjats.

Deia Hans Kelsen que “tot allò que no està prohibit, està permès”. Aquest és el principi que empra el president de la secció del dret de la circulació del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Joan-Carles Rio-Valle, per a negar la viabilitat de la sanció alhora que reconeix que es tracta d’una mesura coactiva i que busca intimidar perquè la gent tingui por i pagui.

Preguntem-nos doncs, per què el govern de la Generalitat es preocupa únicament de les factures impagades d’Abertis i, per exemple, no es multa a si mateix per l’impagament de milers de factures que té la pròpia Generalitat amb diversos dels seus proveïdors.

2 comments

  1. Okey, queda clar que no és il.legal del un #novullpagar però aprofito la creació d’una web d’aquestes característiques per preguntar si els peatges en si son legals?
    Ho pregunto perquè he quedat impressionat en el que és diu en un vídeo del Youtube, on en López Tena cita uns articles de la llei vigent espanyola i defensant que els peatges amb la llei a la mà son il’legals ja que han complert el requeriment del contracte.

    Aquest és el vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=b6uS6t5eu_I

  2. Doncs no, jo tampoc vull pagar… I cada cop ens hi sumarem més a aquesta iniciativa. Es una vergonya el que dintre del meu propi país hagi de suportar aquesta mena de fraus medievals. Es costum com deia aquella a TeleMadrid que els catalans paguem peatjes. Potser tornarà a ser costum la crema de bruixes…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *