Per Jordi Cerdà
Aquests últims dies, el Ministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, ha exposat, en diversos actes públics, la voluntat del Govern de reformar la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General, amb el propòsit que els bascos exiliats pel terrorisme d’ETA puguin votar en les eleccions autonòmiques basques. El Ministre ha dit que aquesta futurible reforma és “un problema políticament i jurídicament complex”, per aquesta raó, el Govern ha deixat la configuració material dels treballs preparatoris de la possible reforma a un grup d’experts en Dret Constitucional –el Centre d’Estudis Polítics i Constitucionals-.
La reforma de la Llei Electoral no és pas un tema fàcil. La incidència de la Reserva Material de Llei Orgànica, que estipula la Constitució Espanyola, en el Règim Electoral General, fa que la seva revisió parlamentària no sigui pas dúctil; tot i la previsibilitat de la seva aprovació, en cas que aquesta iniciativa legislativa agafés forma, degut a la majoria parlamentària que dóna suport directe a l’Executiu (el Grup Parlamentari Popular). A més, la Llei Electoral té un contingut molt sensible, per la qual cosa, els retocs normatius han de cenyir-se molt bé a l’ordenament constitucional i als valors i principis que es deriven d’aquest.
Per últim, és important tenir en compte el salt substantiu que es faria en el Dret Electoral espanyol: un ciutadà basc, exiliat del País Basc per por al terrorisme d’ETA, resident a Madrid, votaria en les eleccions municipals madrilenyes i en les autonòmiques basques? O bé, podria votar en les autonòmiques madrilenyes i basques alhora? Això són preguntes que es volen resoldre i es volen posar sobre la taula, però, tal com va dir el Ministre, el tema és “complex”.
La reforma, en cas que tiri cap endavant, està prevista abans de les eleccions autonòmiques basques de l’any vinent, el 2013; però encara no hi ha detalls tècnics envers el procés d’aprovació.
